Uns 14.000 catalans fan cada any el pelegrinatge pel camí de Sant Jaume
La Generalitat acaba la recuperació i la senyalització dels 500 quilòmetres entre Sant Pere de Rodes i Alcarràs
Deu de cada cent dels 145.877 pelegrins que van fer el camí de Sant Jaume l'any passat eren catalans. Aquest percentatge es manté cada any entre el 8% i el 10%. Això demostra l'interès del camí a Catalunya i justifica l'aposta que hi ha fet la Generalitat que hi veu un element de dinamització turística, de promoció del país, d'inserció en una xarxa de camins d'àmbit europeu reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat, d'intercanvi cultural i de servei a la ciutadania que l'inicia des d'aquí. La recuperació del camí de Sant Jaume s'emmarca en el pla estratègic del turisme 2005-2010. Fruit també de l'interès dels catalans per aquest camí, Catalunya ha entrat a formar part del consell compostel·là, que s'encarrega de la promoció i difusió cultural i turística del camí de Sant Jaume en l'àmbit estatal i internacional.
Durant segles, els itineraris del camí han estat molt nombrosos i ja hi ha diverses associacions que tenen cura dels ramals, que tenen el punt de partida al mar o bé als colls pirinencs. Al govern de la Generalitat, però, han optat per un tronc comú que és el que s'ha acabat de recuperar i de senyalitzar, i estan treballant en els ramals, en els quals també s'ha avançat molta feina. S'han aprofitat trams existents i aptes per a l'ús com ara vies verdes, xarxes senderistes, camins rals i trams ja senyalitzats per diverses entitats.
La via principal surt de Sant Pere de Rodes, un dels centres clau de pelegrinatge de l'edat mitjana, situat a la zona del cap de Creus. La ruta acaba a Alcarràs, a la banda més occidental del Principat, prop de Fraga, ja a la Franja. El monestir de Montserrat és l'altre enclavament important del camí a Catalunya, un punt relativament intermedi –hi arribaran també els ramals secundaris– d'aquest tronc comú i un evident referent espiritual, cultural i històric dels Països Catalans, a banda que també és un notori centre de pelegrinatge.
El tronc principal del camí de Sant Jaume passa, a més, per indrets de gran significació històrica, cultural i monumental, com ara els monestirs de Vilabertran i Sant Benet del Bages i les ciutats de Girona, Figueres, Vic, Manresa i Cervera, entre altres. Tots aquests elements estan perfectament senyalitzats a la documentació oficial.
Quan Sant Jaume s'escau en diumenge
Cada any en què el dia de Sant Jaume, 25 de juliol, coincideix en diumenge és jubileu o any sant compostel·là. Per tant, aquest any se celebra el jubileu. Als pelegrins que arriben fins a Compostel·la per motius religiosos durant aquest any, i compleixen uns requisits, l'església els concedeix una indulgència plenària, el perdó general de les culpes dels pecats. També cal, però, haver visitat la catedral on hi ha la tomba del sant, fer una pregària o anar a missa, confessar-se i combregar.
Tot això prové del privilegi concedit l'any 1122 pel papa Calixt II (1118-1124), que era germà de Ramon de Borgonya, oncle del rei Alfons VII, el qual va ser un gran benefactor de l'església de Compostel·la. Aquest privilegi, que després va ser confirmat per Alexandre III, consisteix en el fet que cada any en què el 25 de juliol, festa de l'apòstol Sant Jaume, coincideixi en diumenge, es podran guanyar a l'església compostel·lana les gràcies del jubileu.
Més de 500 quilòmetres de camí
Fins ara el pelegrins començaven el camí a Somport a l'Aragó o a Roncescavalles (Navarra). A partir d'ara, si volen, ho podran fer a Sant Pere de Roda, a la Jonquera o al Port de la Selva. L'eix que configuren Sant Pere de Rodes-Montserrat-Alcarràs, de 500 quilòmetres, s'ha definit com a tronc principal del camí. De Sant Pere de Rodes a Fraga, el camí té una longitud de 389 quilòmetres que, a peu, es poden recórrer en 12 o 13 dies, a ritme ràpid, i en 17 o 18 dies, a ritme lent. La cota màxima voreja els mil metres d'altitud en diversos punts de les Guilleries, el Collsacabra, el Moianès i Montserrat. El tronc principal de la ruta comença a Sant Pere de Rodes i transcorre per diverses comarques gironines. De Sant Pere de Rodes, enllaça amb Vilajuïga i després va cap a Vilabertran i Figueres, Girona, la Cellera de Ter i enllaça amb Osona passant per Olot, la Vall d'en Bas i Sant Feliu de Pallerols. El camí continua per les comarques del Bages, l'Anoia, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell i el Segrià fins al punt d'arribada a Alcarràs, on hi ha l'enllaç amb Fraga.
La Generalitat enllesteix els ramals d'aquest tronc principal. Es tracta dels de Barcelona a Montserrat, el de Tarragona a Lleida, el que unirà Puigcerdà amb el monestir de Montserrat, el de l'Ebre i el del litoral.
Petxines i fletxes grogues
Les rutes del Camí de Sant Jaume segueixen la direcció de llevant a ponent, però la senyalització del tronc principal d'aquest camí s'ha dut a terme de manera que tant el vianant, com qui va en bicicleta o a cavall també pugui recórrer la ruta a la inversa, amb Sant Pere de Rodes, com a punt d'arribada. L'itinerari del camí de Sant Jaume s'ha senyalitzat amb uns rètols i una simbologia pròpia de la direcció general de Turisme. Es tracta d'un pal de tres metres d'alçada amb una o més banderoles indicadores de la direcció que cal seguir. Aquestes banderoles, però, tenen la particularitat de ser de color blau, que és el color bàsic i comú en les senyalitzacions jacobees d'arreu d'Europa. El símbol de la petxina o vieira completa aquestes indicacions. El camí, a més, està senyalitzat amb les també típiques sagetes grogues de tots els camins europeus de Sant Jaume. Aquestes marques les pinten els membres de l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume. No obstant això, la Generalitat ha advertit que els qui fan el camí han de tenir en compte que els dos sistemes de senyalització no sempre coincideixen. En algunes zones, hi ha entitats que senyalitzen o que mantenen la senyalització com a Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts, per posar-ne dos exemples.
