Societat

JAUME NOUVILES

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA 8 D’ABRIL PER A LA SUPRESSIÓ DEL NOM MARQUÉS DE L’ENSENADA

“No cal ser gitano per menysprear un genocida, sols un demòcrata”

Un carrer de Lleida porta el nom de l’estadista que va fer empresonar uns 10.000 gitanos amb la intenció confessa d’exterminar-los. Un nou col·lectiu de joves en reclama el canvi

Un grup de joves gitanos del barri de la Mariola de Lleida han creat la Plataforma 8 d’Abril, que promou el canvi de nom del carrer Marquès de l’Ensenada, situat a la partida de Llívia. Des que fa una setmana van iniciar la campanya d’adhesions, ja han recollit més de sis-centes signatures i van sumant suports polítics i socials. Per què va sorgir aquesta plataforma i què commemora el 8 d’abril?
En aquesta data es recorda el primer congrés del poble gitano, celebrat a Londres el 1971. S’hi va instituir la nostra bandera i l’himne. El 8 d’abril també es recorda les víctimes de l’Holocaust, que va comportar l’extermini de mig milió de gitanos pels nazis. Enguany, un company ens va explicar la història del marquès i una colla de joves ens vam assabentar que tenia un carrer dedicat a Lleida. Ens vam indignar tant que per això hem creat aquesta plataforma, formalitzada el 8 d’abril.
Qui era aquest marquès i des de quan porta el nom el carrer?
Encara no sabem quin govern municipal li va dedicar un carrer, fet que considerem vergonyós. El marquès es deia Zenón de Somodevilla y Bengoechea, però tenia tant de poder que l’anomenaven “el secretari de tot”... Va ser conseller de tres reis: Felip V, Ferran VI i Carles III, i secretari d’estat d’Hisenda, Marina, Guerra i Índies, i també va implantar el cadastre. Era un genocida racista i va ser el promotor directe de l’intent d’extermini dels gitanos, als quals anomenava “malvada raça”. Primer va dictaminar que els gitanos podien ser arrestats i perseguits dins de les cases de misericòrdia i als recintes eclesiàstics, al contrari que la resta de ciutadans. El 1717 va promoure una normativa per la qual obligava els gitanos a viure en uns municipis concrets, d’on no podien sortir. El 1749 va ordenar el que coneixem com la Gran Agafada: va enviar cartes als capitans generals de cada regió perquè arrestessin, el 30 de juliol de 1749, tots els gitanos. No ho va aconseguir, és clar, perquè molts van fugir i per això som avui aquí... Però en va empresonar uns deu mil. Els homes i els nens a partir de 7 anys van ser enviats a galeres, a construir la flota espanyola com a presoners o a les mines. Les dones van ser enviades a les cases de misericòrdia, empresonades. Molts van morir. Al cap de quatre dies, quan es va adonar que no li havia sortit bé del tot, va alliberar vídues i ancians perquè no es podien reproduir... La presó per a la resta es va mantenir, però, fins a 1763.
On més té dedicats carrers?
A Madrid, on també es reclama que es canviï el nom des de fa dos anys per les mateixes raons. I a Castelló de la Plana, i porta el nom d’un institut a Logronyo, que sapiguem.
Han trobat suport fora de la comunitat gitana?
Moltíssim. La lluita pel canvi de nom del carrer en honor del marquès de l’Ensenada no porta la bandera gitana, sinó la dels drets humans. Passa per la persecució dels gitanos, sí, però hauria d’indignar tothom. No cal ser jueu o gitano per menysprear Hitler. Cal ser demòcrata. Ens han trucat d’altres plataformes, com la que vol canviar els noms de carrers vinculats al franquisme, dels CDR, de partits polítics amb representació a la Paeria, com ara ERC, el Comú, el PP i la CUP. D’aquí a pocs dies, tenim reunió amb el PDeCAT i el PSC. Volem que el ple municipal de juny de la Paeria debati el canvi de nom. Ara bé, estem recollint documentació perquè no volem anar-hi amb les mans buides, i si per garantir el canvi s’ha de retardar unes setmanes, ho farem. Fins ara ja hem recollit més de sis-centes signatures i anirem també a buscar-ne a l’Aplec del Cargol. Esperem aconseguir el canvi, i si no s’aprova convocarem una manifestació.
Han parlat amb els veïns del carrer afectat?
Amb l’associació veïnal de Llívia. Tenen l’assemblea aquest mes i allà ho debatran. Entenem que en vulguin més informació.
Si aconsegueixen el canvi de nom, la plataforma es dissoldrà o continuarà amb altres reivindicacions?
Seguirem. Ara som membres de la plataforma mig centenar de joves, però se n’hi van adherint més i més. Volem que la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) rectifiqui les entrades del diccionari on defineix gitano com a sinònim de trapacero. És a dir, una persona que “amb astúcies, falsedats i mentides procura enganyar algú en un assumpte”. Directament, ens estan insultant.
Quina és la motivació base de les seves reivindicacions?
Estem enfadats. Simbòlicament, estem cridant i donant cops a la taula perquè volem que desapareguin discriminacions com aquestes. Hem nascut en democràcia i no pot ser que en aquest Estat el diccionari de la llengua espanyola ens defineixi com a persones que enganyen i estafen. La RAE diu que recull el llenguatge del carrer, però ja va sent hora que tot això canviï.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

transports

Retards a tot Rodalies per una avaria, unes obres i més robatori de cable

barcelona
societat

Nova edició del Festival de Murals i Art Rural de Penelles

Penelles
La monarquia

El rei parla ‘baléà’

RESIDUS

Ultimàtum de la concessionària de Solius pel deute: diu que el 15 de maig plega

LLAGOSTERA / sANTA CRISTINA
ENDOGASTRONOMIA

Vins del Priorat i el Montsant, a la Fira del Vi de Falset i als cellers

FALSET
BANYOLES

Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir

banyoles
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES