Afusellats per un robatori

La matinada del 31 de gener del 1942, dos dies després de la visita de Franco a Girona, dos veïns de Serinyà, Joan Vila i Joan Comas, van ser afusellats al cementiri de la capital. Era una època en què abundaven les execucions derivades de la Guerra Civil, però en canvi, la mort d’aquell home i aquell jove (en Vila tenia 34 anys i en Comas, 20) era el càstig per haver comès un robatori a mà armada. L’assalt, les conseqüències tràgiques que va tenir i el context en què es va produir han estat rescatats de l’oblit per l’investigador banyolí Miquel Rustullet i n’ha publicat un article a la Revista de Banyoles.

És un esdeveniment que mai fins ara ningú havia explicat i que Rustullet presenta, d’una banda, com una recerca històrica i, de l’altra, com una denúncia de la brutalitat de la dictadura i, en concret, dels judicis militars sumaríssims. “Van ser executats en aplicació de les lleis franquistes, que establien càstigs absolutament desproporcionats. Eren els tristament famosos judicis sumaríssims [...], uns judicis que van ser una mena de simulacre del que és la justícia i que comportaven la general indefensió dels acusats i, si era procedent, no es dubtava a aplicar la pena de mort”, lamenta l’investigador.

Els fets van tenir lloc el 8 juny del 1941, un diumenge. Joan Vila i Joan Comas, que eren companys de feina al mas Caselles d’Amunt, van entrar a robar al mas Segalars, de Sant Miquel de Campmajor. En la seva confessió declararien que van amenaçar la gent de la casa amb un fusell màuser de fabricació alemanya i una pistola de dos canons descarregada. Perquè no els reconeguessin, s’havien emmascarat les cares. No hi va haver danys personals i el botí va consistir “en dos rellotges, dos encenedors, una navalla, tres mocadors de fil, un moneder de senyora amb cent onze pessetes, un altre d’home amb dues pessetes, dues escopetes de caça, dos pernils, set lloms, sis o set llonganisses, uns vint quilos de carn de porc, set quilos de botifarra negra, uns quatre quilos de greix, un violí i una polsera tipus esclava”. Amb les presses per fugir, en van perdre una part pel camí. Bé perquè els van reconèixer o bé perquè a la zona s’acabava sabent tot, la identitat dels atracadors es va descobrir al cap de poc i al cap de dos dies ja declaraven davant de la Guàrdia Civil. Tot i que els acusats van sostenir sempre que havien actuat per iniciativa pròpia, va circular el rumor que la mestressa per a la qual treballaven els havia incitat a fer-ho per venjar-se de la seva germana, que era la dona de la casa que van atracar. Es veu que estaven renyides per una herència.

El tribunal no va dubtar a condemnar-los a mort, basant-se en la llei de seguretat de l’Estat que havia entrat en vigor el març del 1941. Per Rustullet, que ha tingut accés a tota la documentació del consell de guerra, en la decisió hi va influir molt el fet que anessin armats i emmascarats. Curiosament, el capità general de Catalunya, Alfredo Kindelán, va intercedir perquè els commutessin la pena de mort per 30 anys de presó, circumstància que demostra que fins i tot dins les files del règim hi havia qui considerava excessiva aquella llei de seguretat. Els intents de Kindelán, però, no van servir de res.