Societat

JORDI BOLTÀ

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DE CORBERA

“El pessebre vivent és una tradició que fa que siguem com som”

El pessebre vivent de Corbera de Llobregat se celebra, ininterrompudament, des de 1962. Més de 2.200 representacions que han atret, en 56 anys, prop de 900.000 espectadors

E
steu en la cinquanta-sisena edició, que es diu ràpid. 56 edicions sense cap interrupció i sempre amb voluntaris. Això com s’aconsegueix?
Es tracta de mantenir la il·lusió, i tothom la manté, i es va passant de generació en generació. Les feines més tècniques de muntatge no les fan voluntaris però la resta, sí. Des del 2 de desembre, quan van començar les funcions, pràcticament tothom que intervé en el pessebre és voluntari.
L’actual situació a Catalunya pot afectar l’assistència al pessebre?
Tot afecta d’una manera o altra als esdeveniments, per tant això també, és clar. Però no hem notat cap davallada en la venda d’entrades.
Quina feina prèvia requereix el pessebre?
Hi ha una feina prèvia d’infraestructura, que pràcticament ocupa tot l’any. Ara ja estem pensant coses per a l’any que ve. Pel que fa als assajos dels voluntaris, aquests comencen al setembre. En aquest període es fan també les millores als muntatges si calen.
És una representació que es caracteritza perquè no hi ha protagonistes. És a dir, el mateix paper el representen diverses persones. Es fa per logística o per fomentar la participació?
Hi ha uns personatges que són imprescindibles i surten en diverses escenes. Segons el dia i la disponibilitat de cadascú aquest paper el poden representar persones diferents. Qui un dia fa de Mare de Déu l’endemà pot fer de pastora o vendre entrades. Es fa per una qüestió de participació i de logística, per assegurar el personatge.
Els voluntaris són de Corbera?
Sí, bàsicament, però en tenim de Gelida, de la Palma de Cervelló, de Barcelona...
I s’ajunten diverses generacions, oi?
Sí, tenim el cas d’algunes famílies en què participen tres generacions i fins i tot alguna vegada n’hem tingut alguna amb quatre generacions.
Per què s’aconsegueix aquesta dedicació durant tant de temps dels voluntaris?
Perquè s’hi troben a gust, troben un ambient maco. Durant dos mesos hi ha un objectiu comú que s’aconsegueix...
En aquests 56 anys com ha evolucionat el pessebre?
L’argument és el mateix, poca cosa hem variat, però sí que s’ha anat ampliant, des del decorat fins a l’escenificació i el relat que es fa. No té res a veure amb la primera edició, que a més es va fer en castellà. La segona ja va ser en català.
El relat segueix un text com en el cas de les passions o l’ha elaborat l’organització?
El text s’ha fet expressament per al pessebre vivent. Bàsicament es fa amb relats de l’Evangeli, que és el que marca l’argument, i després hi ha relats populars i versos que s’han fet expressament per al pessebre.
Hi ha cap novetat destacada en l’edició d’enguany?
Hi ha millores constants de la il·luminació, sobretot, que aquest any s’ha centrat en la millora d’una instal·lació elèctrica molt antiga que podria haver donat problemes. S’ha fet una gran reforma de la instal·lació elèctrica d’una part de l’escenari. També hi ha una direcció artística que és professional, l’hem contractat per poder millorar la nostra manera de representar. Ja es va començar l’any passat i aquest any ho hem fet per a més temps i coses més concretes i es nota.
Fa sis anys vau incorporar-hi mesures per acostar el pessebre a un públic amb discapacitats.
En efecte, hi ha una sessió per a persones amb discapacitat auditiva que es fa amb llenguatge de signes.
Hi ha previsió d’augmentar aquestes sessions?
Qui ho necessita ho demana. Busquem l’empresa que ens ho fa i la gent s’hi apunta. No tenim més demanda i no ho hem d’ampliar. És el mateix dia que es fa per a persones amb problemes visuals, a les quals s’ofereix una audiodescripció.
Esteu en tràmits de demanar la catalogació de patrimoni festiu de Catalunya. En quin punt es troba el procés?
Estem recopilant totes les dades que ens demanen per poder-ho presentar en acabar el pessebre d’aquest any, el 14 de gener.
Què representaria aquesta catalogació per al pessebre?
Estarem orgullosos de formar part d’aquest patrimoni i tindrem aquest valor afegit.
Quin pes té el pessebre vivent en la cultura popular catalana?
És important. Ja tenim elements de caire festiu, com els gegants i els castellers, i després també tenim elements que entronquen amb la tradició religiosa, com les passions i els pessebres vivents. Tot això fa que siguem com som.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Retards de més de mitja hora a la R11 per una avaria entre Girona i Sant Miquel de Fluvià

girona
salut

L’Hospital de Mataró canvia els uniformes quirúrgics per uns més sostenibles

mataró

Les fires del 1 de Maig omplen de gent els carrers de Figueres malgrat l'amenaça de pluja

figueres

El TSJC reconeix la bulímia com una malaltia incapacitant

girona
urbanisme

Alella tira endavant el projecte per urbanitzar la Serreta i El Pla

alella
mobilitat

Mataró comença a multar els cotxes que se saltin les restriccions a l’illa de vianants del centre

Mataró
indonèsia

Les autoritats es preparen per fer front a l’erupció del volcà Ruang

barcelona
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia