municipal
Una cessió de luxe
llegat A final dels anys 20 els suecs van cedir l’equipament a Barcelona i aquesta última, a Berga útil Fa temps que el pavelló s’ha erigit en la gran sala d’actes de Berga estat A l’abril passat la torre va perdre un tros de barret per culpa del desgast de la fusta amb què es va construir
El Pavelló de Suècia s’ha convertit en un dels grans tresors de Berga, tot i que no forma part del gros d’elements patrimonials de la ciutat. L’edifici, que des de l’any 2008 disposa del complement de la torre, està construït a la zona de l’antiga caserna militar de la capital del Berguedà però és propietat de l’Ajuntament de Barcelona.
Es tracta d’una relíquia que els suecs van portar al país amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929. Acabada la mostra, Suècia va decidir cedir l’equipament al consistori barceloní però aquest últim va acabar-lo cedint a Berga després de sotmetre a concurs el futur emplaçament de l’edifici. Ara bé, la cessió tenia una condició: el Pavelló de Suècia havia de servir per a funcions socials.
Inicialment, així va ser, però amb la Guerra Civil Espanyola l’espai es va convertir en una caserna militar i va ser destruït a mitjan dècada dels anys 60. Tot i així, acabada la guerra, les administracions van treballar per restaurar els equipaments. L’any 1998 Berga va inaugurar el pavelló restaurat i deu anys després, el 2008, la torre.
Des d’aleshores, el pavelló ha anat guanyant usos. Actualment bona part del recinte és una gran sala que s’utilitza per a conferències, xerrades, mítings polítics en campanya electoral, presentacions de llibres i, fins i tot, graduacions acadèmiques. L’espai és elegant, gran i amb una platea envejable per a molts teatres catalans. Fora de la sala, l’Arxiu Comarcal del Berguedà s’hi ha fet la seva seu, de manera que el pavelló és avui en dia un autèntic niu de relíquies documentals i de records berguedans. A més, en ocasions el hall del recinte s’utilitza per a exposicions d’artistes locals. Actualment, per exemple, hi ha una mostra fotogràfica sobre la Patum de la berguedana Marta Pont.
L’amenaça ve de Barcelona
En els últims mesos l’estat del pavelló de Suècia ha revifat als mitjans de comunicació locals. La torre que hi ha instal·lada just a davant del pavelló ha perdut un tros de cap en el barret, la qual cosa va obligar l’Ajuntament de Berga a acordonar la zona i vetllar perquè cap ciutadà s’hi acosti.
Els problemes que han propiciat aquest incident, sense mals majors, són la manca d’un manteniment del consistori i, sobretot, el fet que l’edifici estava pensat per funcionar durant un període curt de temps, per l’Exposició Internacional del 29. En canvi, Berga ha volgut preservar l’edifici, reformat però visualment intacte durant diverses dècades i això, a la llarga, ha acabat sent contraproduent per a l’edifici, segons ha reconegut el regidor d’Urbanisme, Oriol Camps
El cas és que hi ha una associació a Montjuïc, Amics de la Torre de Suècia, que fa temps que intenta treure valor a tot l’equipament que és a Berga i que està movent fils per construir una torre a Barcelona.
El seu president, Jairo Narváez, creu que les restauracions “no tenen valor arquitectònic” perquè no estan fetes amb el material que tenien les del 1929, la qual cosa hi treu qualsevol tipus de valor. Segons diu, són “nyaps” per culpa del govern de l’època. A Berga, però, un d’aquests “nyaps” –el pavelló– funciona de meravella tot l’any com a seu de grans congressos.
