Societat

Tarsia: dignitat i memòria

Un petit poble calabrès cedeix 30.000 m² per construir un cementiri internacional per als migrants ofegats al mar

Serà al mateix lloc on el feixisme va edificar el camp de concentració més gran d'Itàlia

A Tarsia, un petit poble de la Calàbria, el règim de Mussolini va inaugurar, el juny del 1940, el camp de concentració més gran de tota Itàlia. Era el camp de Ferramonti. Oposant-se a les milícies feixistes, els habitants de Tarsia van acollir els presoners del camp, la gran majoria jueus i estrangers, i hi van establir una relació de solidaritat. Durant els cinc anys que va estar obert, van aconseguir que les condicions de vida fossin més humanes que les de la resta de camps, integrant els presoners i les seves famílies, en la mesura del possible, en la vida quotidiana del poble.

S'hi arriba per una carretera flanquejada d'oliveres i xiprers, a Tarsia, i el primer que s'hi troba el visitant és un cartell de benvinguda amb la inscripció “Pace”. Com tot el sud italià, la població fa anys que viu en primera persona el drama de la immigració. Cada setmana, vehicles funeraris que transporten immigrants i refugiats morts ofegats al Mediterrani travessen el municipi. Són enterrats de manera anònima, privats d'identitat i cerimònia, repartits arreu del territori meridional, restant en l'oblit.

A Tarsia, han decidit cedir el terreny on el feixisme va instaurar l'horror del camp de concentració per construir-hi el cementiri internacional dels migrants. Tindrà 30.000 m² i pretén ser no només un cementiri per dignificar la mort dels oblidats, oferint als familiars i amics un lloc on recordar-los, sinó també un espai de memòria i reflexió per a les futures generacions.

La presentació del projecte es va fer el passat 25 d'abril, aniversari de l'alliberament d'Itàlia dels nazifeixistes. “No podíem triar cap altre dia per engegar aquesta gran iniciativa humanitària que s'entronca amb la història d'acollida i solidaritat de la nostra petita comunitat”, explica l'alcalde de Tarsia, Roberto Ameruso.

A Ferramonti van estar presoners, entre d'altres, Ernst Bernhard, deixeble de Jung i psicoanalista i amic del cineasta Federico Fellini i de l'escriptora Natalia Ginzburg, i el compositor austríac Kurt Sonnenfeld. Molts expresoners de Ferramonti han mantingut el contacte amb la població de Tarsia, on hi ha un petit cementiri jueu i un museu que reconstrueix com era la vida al camp.

Ara, la mateixa terra que es va rebel·lar contra les lleis racials feixistes vol donar una altra lliçó d'humanitat. L'alcalde ho resumeix així: “Amb aquesta obra volem enviar al món, amenaçat per un terrorisme despietat i cruel i una criminalització de la immigració, un missatge de pau i esperança.”

Per voluntat dels habitants de Tarsia, que també hi enterrarà els seus difunts, el cementiri durà el nom d'Aylan Kurdi, l'infant kurd que va ser fotografiat mort en una platja turca, ara fa dos anys. Amb l'esperança que, a diferència de la famosa fotografia, la dignitat i la memòria històrica no passin de moda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UdG estudiarà les condicions laborals del sector assistencial

GIRONA
Estat espanyol

Rescaten 171 persones en tres pasteres a prop de les Canàries

Las Palmas de Gran Canaria

Caçadors preocupats per l’alta mortalitat de gossos durant la batuda del senglar

CAMPRODON

Perímetre al voltant dels equipaments de Vilademuls per evitar més sabotatges

VILADEMULS

Tercera via d’ERC en el pla d’usos de l’Eixample

barcelona
EDUARD DE RIBOT
PORTAVEU DE SOS COSTA BRAVA I ADVOCAT

“Volem actualitzats els POUM al litoral”

GIRONA

Només un 9,4% de graduats en FP dual són a l’atur al cap de sis mesos

GIRONA

El camp de futbol renovat de la Marca de l’Ham, en ús

FIGUERES

Els jutges de Figueres se sumen a les reivindicacions dels funcionaris judicials

FIGUERES