Manresa
Homenatge als deportats
S'instal·laran les anomenades plaques ‘Stolpersteine' en 21 domicilis de manresans que van ser en camps nazis
La iniciativa, estesa a Europa, només s'ha executat dins el territori de l'Estat espanyol a Navàs, també al Bages
Els dies 25 i 27 de gener Manresa homenatjarà els seus deportats als camps nazis amb un acte solemne al saló de sessions de l'ajuntament –amb la presència de familiars– i la col·locació de les anomenades llambordes Stolpersteine davant els habitatges on van viure. També s'instal·larà una placa conjunta a la plaça Sant Domènec amb els noms dels manresans que s'han rescatat de l'oblit. Les llambordes seran instal·lades pel seu creador, l'artista alemany Günter Demnig.
Les Stolpersteine són llambordes quadrades, de deu centímetres de costat, fetes de formigó i cobertes amb una làmina de llautó on es graven les dades de cada persona deportada. Stolpersteine significa en alemany “pedra que fa ensopegar”. Es pretén, d'aquesta manera, mantenir viu el record de les víctimes del nazisme, lluitant contra l'oblit. Manresa serà el segon municipi de l'Estat espanyol que en tindrà. El primer va ser Navàs. A Europa ja se n'han instal·lat unes seixanta mil, en vint estats diferents.
La iniciativa dels homenatges a Manresa va néixer a partir d'un treball de recerca de les joves Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, estudiants de l'institut Pius Font i Quer, a través de la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, que, al seu torn, va fer un treball exhaustiu d'investigació i actualització de la llista de deportats i dels seus familiars. L'Associació Memòria i Història de Manresa hi va donar suport des del primer moment i va presentar, conjuntament amb Òmnium Cultural del Bages, una instància que demanava a l'Ajuntament que la proposta de les estudiants fos una realitat. El consistori ho va aprovar per unanimitat al ple del febrer del 2016.
Les recerques han permès identificar un total de 28 manresans que van ser deportats als camps nazis, dels quals 18 van ser assassinats i 10, alliberats. D'entre tots, s'han localitzat 21 dels domicilis, on es col·locaran les 21 plaques. D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com ara el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre K.L. Reich, i el de Jacint Carrió, que va ser regidor de l'Ajuntament anys després.
Posar noms i cognoms
En la presentació que es va fer ahir, Joaquim Aloy, de l'Associació Memòria i Història, va subratllar la importància de posar noms i cognoms a les víctimes: “No sé si hi ha una lliçó d'història més pràctica que trobar-te una placa com aquesta.” Al seu costat, Jordi Pons es va mostrar crític quan va dir que “tenim un forat de memòria col·lectiva” i va apuntar que l'esdeveniment “serà un acte de justícia: hi ha famílies que han descobert que tenien avis deportats a camps de concentració amb aquesta investigació”, va dir. Pons també va remarcar el fet que el projecte hagi sorgit de les aules.
En la mateixa línia, la regidora de Cultura de Manresa, Anna Crespo, va destacar “la vinculació amb els estudiants, la nova generació; ells són els garants que aquests coneixements pervisquin, per evitar que es repeteixi”.
