Economia
El nombre de vivers d'empreses s'ha triplicat en set anys
Dels cinc planters locals d'emprenedors que hi havia el 2009 a les comarques gironines, s'ha passat a setze
El ‘coworking' s'ha estès com una opció complementària
Han triomfat aquells que han dinamitzat l'activitat i el suport ha estat més actiu
La crisi econòmica, la falta d'ocupació i la possibilitat de capitalitzar l'atur com a primera inversió van transformar el concepte petit empresari en un altre de més posat al dia: emprenedor. Més enllà de com ha evolucionat el concepte i de l'ús esbiaixat que se'n pugui haver fet, els vivers d'empreses han estat racons d'escalf empresarial i de creació de sinergies on s'ha desenvolupat el concepte interacció.
L'any 2009, ja amb la crisi assumida fins i tot per aquells que la negaven dos anys enrere, les comarques gironines continuaven amb una sagnia constant de llocs de treball. Aleshores, diversos ajuntaments van creure que podien oferir espais per ajudar els emprenedors a aixecar el vol i es va popularitzar el nom de viver. A poc a poc, es va anar omplint de contingut aquest concepte –en alguns casos, amb més voluntat que encert–, i els vivers es van deixar de veure només com uns centres de negocis subvencionats.
Readaptació de concepte
Ara, set anys després, ja s'ha descobert que la cessió de locals –sense més esforç– ajuda poc, i que l'emprenedoria forçada no ha estat la principal inquilina d'aquests planters d'iniciatives empresarials. El concepte inicial s'ha reinventat, s'ha adaptat a les necessitats i ha fet lloc a les xifres: conceptes com ara coworking –una opció més barata que el viver– han irromput amb força al mercat a partir del 2012.
El nombre de vivers d'empreses a les comarques gironines s'ha multiplicat per tres: s'ha passat de cinc a setze en tot aquest temps. Cada cas és diferent i no tot allò que funcionava el 2009 funciona ara, ni totes les propostes que es van posar damunt la taula llavors han acabat triomfant. Aquell 2009, eren cinc els vivers d'empreses que hi havia instal·lats: Sant Feliu de Guíxols, Celrà, Banyoles, les Preses i Ripoll. Eren petites illes experimentals amb sort diversa, i teòricament tots estan actius a hores d'ara.
A Sant Feliu de Guíxols, hi ha vuit despatxos amb una ocupació mitjana i estan instal·lats en un espai municipal. També continua ben viu el viver de Celrà, amb sis despatxos i quatre naus. És una experiència col·laborativa entre el Cecam, la UdG i el consistori.
El Centre d'Iniciatives Empresarials del Pla de l'Estany es manté actiu. Actualment hi ha un espai de treball, coworking, espais comuns i sales de formacions. Les Preses era aquell 2009 el gran referent de la demarcació, un dels pioners. Ara té set naus i set despatxos. Les empreses que hi viuen són consolidades i la seva capacitat d'adaptació al nou concepte de viver d'empreses ha estat lenta. El centre d'empreses del Ripollès té sis despatxos i sis naus, i es complementa amb Ripollès Desenvolupament.
Gerent i recepció
Entre els vivers d'aparició posterior, en destaquen cinc, que són els que han destacat per la capacitat de dinamització i d'impuls, i això els permet tenir una estructura comuna amb recepció i responsable gerent. Són els de Santa Coloma, Vulpellac, Salt i Vilablareix. En vol calcar el funcionament el que naixerà al desembre a Calonge.
El Centre Eix de Negoci de Santa Coloma de Farners és un dels més equilibrats. Disposa de vuit despatxos i coworking. Té suport del Consell i de l'Ajuntament. Amb recepció, formació i una bona velocitat de creuer. Nexes, a Forallac, és probablement el de més èxit. El seu creixement ha estat exponencial i ja és el referent. A Salt, instal·lat a la Coma Cros, s'ha especialitzat en empreses creativoculturals. Nou despatxos i un espai de coworking. Ha vingut a suplir l'experiència erràtica d'impuls privat de la Maret, ja tancada.
A Vilablareix, el viver ha crescut amb una filosofia diferent. Es tracta de dotze locals comercials, gairebé tots ocupats. Aqua, centre d'innovació de Sant Hilari, està en un macroedifici, que inicialment havia de ser un centre d'interpretació de l'aigua. Dotze despatxos i set empreses. També han brotat vivers a Castelló d'Empúries, ubicat en una antiga escola bressol; a Sant Joan les Abadesses, amb una experiència poc reeixida d'habitatge i viver, i a l'Escala, amb una ocupació fluixa.
Molts dels vivers han experimentat amb els centres de coworking. Hi ha espais de coworking públics a la majoria de vivers (n'hi ha també mitja dotzena de privats), però també hi ha experiències a Navata i a Pont de Molins, a l'Alt Empordà. En set dels setze vivers públics, ja s'experimenta amb els espais per a coworking.
