Medi ambient

sequera

Les fonts naturals de Catalunya s’assequen

Un estudi confirma que en deu anys s’ha assecat la meitat de fonts que vigilaven l’ICHN i el CREAF i en la resta s’ha reduït un 92% el cabal

Les fonts de les regions mediterrànies s’assequen i a Catalunya la situació és crítica perquè el seguiment que se n’ha fet d’una trentena des del 2013 evidencia que la meitat s’han assecat i la resta han perdut el 92% del seu cabal natural. Ho constata una recent revisió científica publicada a Global Change Biology i liderada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest centre de recerca alerta que, malgrat tractar-se de punts d’aigua petits, funcionen com a petits oasis humits que acullen biodiversitat d’espècies de molses, amfibis i crustacis, molts endèmics, que s’extingeixen amb la desaparició de la font. Les causes són les onades de calor continuades, els episodis de sequera però també apunten a la contaminació de l’agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs.

En el cas de Catalunya, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i el CREAF fan el seguiment de 31 fonts naturals de la Serralada Litoral Catalana des de fa una dècada i la situació actual és que el 46,2% s’han assecat. Marcos Fernández-Martínez, investigador del CREAF i coordinador de l’estudi, alerta que “a Catalunya ja hem observat que han desaparegut alguns ecosistemes fontinals al Montseny, com ara la Font de les Nàiades, o al Maresme, la Font del Ferro, entre d’altres”. La resta han vist reduït en un 92% el cabal d’aigua

Aquestes fonts també són refugis climàtics per a d’altres animals que hi van a beure aigua, protegir-se de la calor o a reproduir-se com cérvols, salamandres, gripaus i molts ocells.

L’equip que ha fet el seguiment identifica com a causes la sequera actual que ha fet que, des del 2021, hagi plogut un 30% menys en comparació amb el període 2011-2012 però també l’augment de la temperatura mitjana en 0,6 °C en aquesta última dècada, la qual cosa provoca que l’aigua s’evapori més. Però l’abandonament també és una altra raó perquè els conductes s’embussen i l’aigua de pluja no pot arribar a l’aqüífer.

Una de les solucions, diuen, passa per restaurar l’espai i mantenir el cabal d’aigua, per exemple, retirant els exemplars de la planta cua de guilla que colonitzen els conductes i impedeixen que l’aigua brolli. Però també retornar a l’estat natural aquelles fonts que ja no s’utilitzen. Els autors també demanen mesures dels governs per protegir aquests ecosistemes.

El treball el signen disset especialistes que han analitzat l’ecosistema de fonts de regions de l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia, Califòrnia, Austràlia, Sud-àfrica i Xile que comparteixen les característiques del clima mediterrani.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia