Ha passat a ser un espai lúdic i de lleure. La població ha de ser totalment conscient de l’existència del bosc i que cal tenir-lo en condicions. Pensi que antigament havia estat un sector productiu. Se’n treia la fusta, així com altres productes. Era clau i en pocs anys ha deixat de ser-ho.

Hem d’entendre que abans la conservació del bosc anava lligada a la seva explotació forestal i se’n treia un rendiment i s’hi reinvertia.

Entendre que la gestió ha d’anar lligada als usos actuals. Al bosc hi ha gent: ciclistes, boletaires, esportistes, motoristes, excursionistes i urbanitzacions, entre molts altres col·lectius. Així doncs, cal dotar-lo de serveis, de molts tipus, com ara refugis en cas d’incendi. Aquests serveis tenen un cost i penso que s’ha de fer repercutir d’alguna manera. Abans la gent pagava la fusta, per exemple, i ara cal que ens comencem a plantejar que anar a bosc, a la pràctica, és com anar a un parc temàtic i que això té un cost per poder-lo gestionar com cal. La gent està acostumada a pagar per fer servir la pista d’esquí. Doncs a bosc caldria començar a pensar-hi. Cal regular-ne l’accés. I, si el tenim regulat, el podem cuidar. Això comportaria tenir unes infraestructures de prevenció en condicions. Podríem tenir bones pistes i, també, corriols en bon estat. Ens permetria tenir espais oberts on la gent pogués refugiar-se i evacuar-los a un lloc segur i millorar l’accés als Bombers.

Han d’estar realment en condicions. Cada lloc necessitaria una franja de protecció diferent i tampoc és garantia. Si les urbanitzacions no estan en bon estat, caldria plantejar tancar-les o reubicar-les. La gent ha d’entendre que hi ha urbanitzacions que estan en perill i, a la vegada, són un perill. S’ha construït directament dins de zones que són molt incendiables. És així i punt. El tema és que tots nosaltres hem de ser conscients de la magnitud del problema i no ho som. El bosc ja no és un sistema productiu, ja no. No es treballa i va creixent; la massa forestal s’amplia i tot això va lligat amb els focs de nova generació. Calen recursos, cal unitat i cal un gran pla en l’àmbit de país que ho abordi finalment, però amb recursos.