El coipú és un rosegador originari de la Patagònia, una espècie exòtica catalogada com a invasora perquè causa danys a l’agricultura, a la flora autòctona i a l’hàbitat fluvial. El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, zona afectada per la presència de l’espècie, fa campanyes de control de la població per mantenir-la a baixa densitat i evitar danys més greus i perjudicis a la biodiversitat d’una zona protegida. Des de principis d’any, s’han capturat 60 coipús al parc del Montgrí, sobretot a les basses d’en Coll, pels danys a cultius d’arròs, i els Agents Rurals n’han retirat 15 més a Palau-sator per protegir-hi una nova plantació de llinassa, una planta amenaçada. Una de les darreres mesures adoptades és l’ús de trampes i n’han col·locat 10 a l’entorn de les basses d’en Coll a Pals i també a Palau-sator. El Departament d’Acció Climàtica està preparant un pla de xoc específic de control d’aquesta espècie invasora.

Aquest mamífer gran i robust pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat. Es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Sembla un encreuament entre una rata i una llúdriga. La seva alimentació causa danys importants a moltes espècies vegetals aquàtiques, als prats, als cultius i les hortes que hi ha prop de l’aigua tant per la seva alimentació com perquè l’activitat excavadora per a la construcció dels caus pot provocar l’alteració de les vores dels rius i canals de drenatge, amb la desestabilització de les ribes. També redueixen les àrees de nidificació de les aus aquàtiques. A Catalunya, la presència constant del coipú es va detectar per primer cop el 2012. Va arribar de França, on se’l criava per a la indústria pelletera. Les primeres cites regulars d’aquest rosegador van ser a l’Alt Empordà. A partir d’aquí, es va establir als Aiguamolls i va començar a colonitzar rius com ara la Muga, el Ter i el Fluvià, arribant fins a la Selva i al Ripollès.