Biblioteca escolar, la resistència

El 12 de juliol passat es va celebrar a Girona la primera Escola d’Estiu Biblioteca i Escola; uns dies després, assossegadament, com pertoca en aquesta època de l’any, els organitzadors en revisem els reptes que s’hi van abordar i, de passada, reivindiquem la necessitat d’apostar per les biblioteques escolars de manera decidida.

L’escola d’estiu va ser organitzada conjuntament per diferents agents del territori que treballen per potenciar les biblioteques escolars: aquest és un camp de treball molt vast que no es dedica a lamentar que el jovent no llegeixi, sinó que té clar que la lectura és omnipresent en la nostra societat i que inclou processos tan complexos com la cerca d’informació, l’anàlisi crítica de les fonts o altres preàmbuls que poden semblar simples però que no ho són gens, com triar un bon llibre per a les estones de lleure. Els fronts són diversos i la competència és molt dura, per això cal plantar-hi cara en condicions. I les condicions òptimes per convèncer infants i joves que la lectura continua essent una font primordial de coneixement i de lleure les trobem a les biblioteques públiques i escolars.

Les biblioteques escolars són una garantia d’accés a la cultura indispensable per a una bona part de la població que difícilment trepitjarà una biblioteca municipal o una llibreria sortint de l’escola. Però tenir una biblioteca útil per a cada escola és un propòsit de gran envergadura: d’una banda, només cal veure el gran nombre de llibres que es publiquen cada any per a públic infantil i juvenil; això fa que la tria sigui laboriosa, que els llibres caduquin molt ràpidament per la pressió de totes les novetats que empenyen per fer-se un lloc a les prestatgeries, i que el cost de manteniment i actualització sigui molt elevat. D’altra banda, tots sabem que tenir un llibre a l’abast no és en absolut una garantia que l’acabem llegint (ni entenent). Per aquest motiu, les biblioteques escolars no poden ser només repositoris de recursos sinó que han de ser espais d’aprenentatge on passin coses i on les bibliotecàries escolars facin de mediadores i garanteixin que els sabers i les aventures potencials que contenen els llibres catalitzin en sabers i experiències per part dels usuaris, cadascú al seu ritme i seguint els fils dels seus interessos.

Els reptes, però, no s’acaben aquí perquè ja fa moltes dècades que la lectura ha deixat de ser un patrimoni exclusiu dels llibres. La xarxa és una mar de possibilitats a les quals podem accedir llegint però també escoltant o mirant. Els mòbils, les tauletes, la televisió no són enemics de la lectura, són portadors d’una oferta interessantíssima i també d’una oferta altament prescindible, així com els llibres. Caldrà saber accedir a la proposta més adequada per a cada moment, caldrà saber triar, caldrà saber fer prevaldre la curiositat per sobre de la mandra.

I per tot això calen altre cop propostes de mediació: bibliotecaris escolars que ens expliquin que hi ha moltes més altres maneres de fer cerques que amb un únic buscador. Caldran activitats en la biblioteca escolar que permetin que els alumnes s’adonin que l’accés al coneixement no és mai un camí unívoc ni planer, sinó que s’hi accedeix per moltes vies, dreceres i viaranys.

Aquesta tasca, però, no l’han d’abordar els mestres amants de la lectura en solitari, posant-se tot el pes de la biblioteca escolar sobre les espatlles i convertint-les en una causa; l’escola d’estiu sobre Biblioteca i Escola neix de la voluntat de fer xarxa, d’establir ponts cada cop més sòlids entre tots els agents que treballen en aquest àmbit: les biblioteques públiques de les comarques gironines, el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, els centres de recursos pedagògics i els Serveis Educatius de la Generalitat i la Universitat de Girona; compartir necessitats i mancances i alhora oferir recursos i assessorament entre uns i altres és urgent i primordial.

Nati Calvo definia la biblioteca escolar com la resistència, un lloc al qual recórrer si creiem en una ensenyança oberta, crítica, fonamentada. Júlia Baena hi afegia que no ha de ser només una garantia de l’ascensor social, sinó un espai per al pensament crític que ens ajudi a dinamitar aquest ascensor i totes les jerarquies inherents. Pensàvem en Rodari, en els seus versos en què un ascensor ja no s’atura al pis que pertoca i, per sobre de núvols i vent, abans de tornar cap a casa, va a fer un tomb pel firmament: el devien haver propulsat les bibliotecàries escolars, que treballen per fer de la lectura un exercici de viure.