Benvinguts, passeu, passeu

La biblioteca de l’institut La Garrotxa, d’Olot, és un espai on tothom és benvingut. Hi coincideixen en declaracions a la revista del centre, La Xinxeta, els coordinadors que hi ha hagut durant els seus vint anys de vida –els professors Carles Aulí, Isabel Bosch i Roser Tona, i la bibliotecària Empar Segura–. I mai més ben dit, perquè aquesta biblioteca té el valor afegit que també està oberta als veïns del barri del Pla de Dalt, on hi ha l’institut, tot i que té clients d’altres zones de la ciutat.

L’Anna Valldaura i la Dolors Port són dues de les usuàries més assídues de la biblioteca de l’l’institut. La Dolors, que ha trobat el temps per a la lectura que li faltava quan treballava, explica que va descobrir aquesta biblioteca gràcies a l’Anna. Tot i viure a l’altre cap de la ciutat, visita la biblioteca cada vegada que necessita un nou exemplar. L’Anna, que fa quasi deu anys que n’és usuària, recorda que va demanar a una professora amiga seva si hi havia alguna possibilitat d’accedir al servei de préstec bibliotecari del centre, perquè no era habitual que un equipament docent estigués obert al públic.

La Dolors coincideix amb l’Anna que el secret de tot plegat són les recomanacions que els fan les bibliotecàries. “No venim a buscar cap llibre, ens deixem assessorar”, diu l’Anna. I la seva companya hi afegeix: “L’Empar ja coneix les nostres preferències, tot i que algunes vegades ha d’insistir en algun llibre que, en principi, no ens és gaire atractiu. Sempre l’acaba encertant.” El secret, doncs, és el tracte personalitzat i familiar que reben a la biblioteca, coincideixen totes dues.

De fet, elles són un bon exemple d’usuàries alienes al centre. Això no obstant, la nòmina és molt variada. Té un grup d’habituals, també atrets per aquest mateix tracte, que inclou altres professors i personal no docent, amics seus i també fills de professionals de l’institut, que estudien en altres centres de la ciutat amb fons de biblioteca més reduïts. Hi ha també un important fons tècnic –el centre és un històric de la formació professional i ara imparteix diversos cicles–, d’aquí el nom de biblioteca tècnica, que també inclou el de Salvador Reixach, un antic professor ja mort, molt estimat per la comunitat educativa del Garrotxa.

Josep Guix, que n’era el director quan es va decidir construir la biblioteca on hi havia el pis del conserge, explica que el projecte ja va néixer amb l’objectiu de ser un servei obert al barri. Segurament per això l’Ajuntament va accedir a fer el projecte i la direcció d’obres, que es van poder dur a terme amb les aportacions de dos importants industrials olotins.

Vint anys de vida, doncs, que ara, aquest equipament celebra amb una exposició.