Educació

IOLANDA SEGURA

PORTAVEU DEL SINDICAT USTEC-STES

“Els que volen aniquilar el català són a la Generalitat”

“Hauríem de tenir per llei el 6% del PIB en educació i no arribem ni al 2,7%”

“Podrien entrar 1.463 docents nous a primària i 2.009 a secundària”

“S’està generant un clima de temor que farà que es cometin irregularitats”

“Un 20% dels docents no hauran pogut preparar el curs abans de l’1 de setembre”

TEMPS DIFÍCILS
Iolanda Segura (Barcelona, 1972) és portaveu d’Ustec-Stes des del 2021. El seu càrrec ha coincidit amb els cursos més complicats dels últims temps, amb motiu de la pandèmia i també d’unes reformes que han provocat un ampli rebuig entre el professorat. Segura ha passat moltes hores, els últims mesos, en manifestacions i meses de negociació amb el departament. És mestra d’educació infantil, primària i musical, i va aparcar les classes el setembre del 2019 per dedicar-se a temps complet a la tasca sindical. Compagina la professió amb el teatre, el cant i la dansa tradicional al Bages.

Segura, portaveu del sindicat majoritari en l’ensenyament no universitari, parla sobre el curs que ara acaba.

Quin balanç fa del curs?
Ha estat un curs molt convuls. El sistema educatiu ha viscut una situació molt excepcional i enguany tocava reconduir els dos anys de pandèmia. En canvi, el Departament d’Educació s’ha dedicat a pensar com canviar el sistema educatiu no d’acord amb les necessitats que realment té, sinó amb polítiques més populistes i de màrqueting.
Quines són les necessitats?
La inversió, els recursos humans i materials. Hauríem de tenir per llei el 6% del PIB en educació i no arribem ni al 2,7% a la pública. No es pot desplegar l’escola inclusiva en condicions. Tenim molts centres en barracons, tenim un sistema educatiu molt segregat i, en comptes de combatre’l, s’està reforçant amb la supressió d’oferta pública disfressada de baixada de ràtio. El departament no té voluntat de tornar el que es va retallar fa deu anys, i ara diu que l’escull és a Economia. I canviar el calendari escolar en un moment en què hi ha un canvi de currículum està generant molta tensió després de dos anys de molt sacrifici del personal.
Aquesta tensió s’ha fet visible amb unes vagues i manifestacions que feia dècades que no es veien. Com les valora?
Molt positivament. S’ha posat en evidència que no només el personal està en contra de la política educativa del departament, també les famílies i els estudiants. El departament està mostrant una falta de sensibilitat i empatia cap a les persones que representa. I cap a l’alumnat. Insisteix que aplica mesures que afavoreixen l’alumnat, però en què l’afavoreix estar passant una calor infernal a les aules?
Les negociacions durant la vaga van quedar encallades. Quines són les perspectives?
Nosaltres continuem oberts a negociar, però ens vam aixecar de la taula perquè la darrera proposta no era assumible. Encara hi ha temps perquè el departament plantegi recuperar el curs vinent l’horari lectiu [que hi havia a primària i secundària abans de les retallades del 2011]. És molt necessari, i més ara que es reduiran les places de suport per la covid. Podrien entrar 1.463 docents nous a primària i 2.009 a secundària. Amb la reducció de l’hora lectiva, es pot programar millor l’activitat pedagògica i la coordinació del personal.
Amb la plantilla actual es pot preparar el curs en els cinc dies que s’han de treballar al juliol?
No totes les plantilles es configuren ara, un 20% aproximadament de docents no hauran pogut preparar el curs abans de l’1 de setembre. Les persones a les quals es dona plaça per al curs vinent no podran anar als centres educatius al juliol, perquè no tindran contracte fins al setembre. Però hi ha direccions que els estan dient que hi vagin al juliol per preparar el curs.
Hi ha direccions que diuen als docents que hi vagin la jornada sencera els cinc dies de juliol, n’hi ha que només als claustres… Està sent aleatori, oi?
Perquè les instruccions no són gens clares i cada direcció ho interpreta a la seva manera. S’està generant un clima de temor que farà que es cometin irregularitats. Persones que acaben el nomenament el 30 de juny aniran a treballar per por i ho faran de manera il·legal, sense contracte. Ho denunciarem com correspongui. També afloraran desigualtats, docents que treballaran més hores que d’altres.
Hi ha alarma en algunes entitats de lleure que vaticinen que faltaran monitors al setembre.
Hi haurà municipis i zones sense prou monitoratge. El departament ha notificat a les zones escolars rurals i als centres d’educació especial que, si ho consideren, no cal que facin jornada intensiva, ja que no poden assegurar que l’alumnat tingui els recursos necessaris per fer les extraescolars a la tarda. Denunciarem l’ordre de calendari, perquè supera els dies lectius que marca la llei. El màxim són 178 dies, i amb el nou calendari a primària se’n faran 180. Si a sobre suprimeixen la jornada intensiva, en aquestes escoles els alumnes faran encara més dies.
Com valora la resposta a la sentència del 25% de castellà?
Els que volen aniquilar el català són a la Generalitat. Una llei que deixa la responsabilitat a les direccions de la realització dels plans lingüístics en funció dels criteris pedagògics i la realitat sociolingüística de l’entorn crea desigualtat entre centres i afegeix segregació a un sistema molt segregat. La llei empitjora la situació del català, perquè introdueix la curricularitat del castellà, que en realitat és la vehicularitat del castellà, com va certificar el PSC. Això posa en perill el català com a eix d’aprenentatge, de cohesió i d’igualtat d’oportunitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia