Un projecte efímer per Temps de Flors (al maig), la plantada d’una cinquantena de varietats antigues de rosers (el 30 d’abril) en un dels parterres dels jardins i les sessions de formació, de moment, en paisatgisme i jardineria (els dissabtes al matí, des de l’abril i fins a aquest mes) són la posada en curt del projecte l’escola Jardins de la Devesa, que impulsa l’Associació Floral de Girona i en què col·labora l’associació de veïns Devesa-Güell.

El vocal de l’Associació Floral Ignasi Esteve explica que han plantat varietats de rosers “que es cultivaven fa més de 100 anys i que representen les principals que s’han conreat a Europa des de l’època medieval”. Han començat per un parterre rere l’espai cívic de La Rosaleda amb rosers “més baixos a prop del corriol i rosers enfiladissos a prop d’aquesta pèrgola en forma de cúpula, que han teixit els artesans de Pont de Querós”. Els rosers procedeixen de vivers de Talos, al departament de l’Arieja, a l’Estat francès.

Ara que fa estuba, és recomanable fer-hi un volt i passar pel corriol i sota la cúpula del primer parterre intervingut –en vindrà un segon. Les roses són poc visibles; els noms dels rosers, desconeguts. Hi ha, entre altres varietats, la Fraü Dagmar Hastrup (rugosa), obtinguda el 1914 a Poulsen (Dinamarca).

Potser és més aclaridor saber que els grups de rosers Alba, perfumats, seran de color blanc o rosat i que els Gallica hereten els perfums de l’orient i potencien els colors rosats i violacis. “Hem plantat les varietats antigues, que són les mares dels rosers moderns, per poder veure’n la història i tota l’evolució”, explica Àngels Artigas, presidenta de l’Associació Floral.

Paral·lelament, els responsables de l’entitat fan sessions de formació a l’espai cívic de La Rosaleda, seu de l’associació de veïns. Hi fan formació en jardineria –“per mantenir, cuidar i treballar els espais verds, ja siguin jardins privats o no”–, en horticultura (a partir del setembre) –“per lligar tots els temes de jardineria amb horticultura, el conreu més domèstic de verdures i plantes, d’utilitat més alimentària o medicinal, inclús”– i, finalment, “donar una idea més conceptual sobre el paisatgisme”, en el sentit de no perdre la noció que s’estan fent “intervencions que poden ser observades i gaudides per l’altra gent, la incidència en l’entorn urbà, en l’entorn rural quant a disseny i planificació”, resumeix Esteve. També han pensat en un cicle d’art i natura perquè la mainada pugui fer activitats artístiques amb materials de la natura, com ara branques, pedres, fulles i sorra.

L’inici de la intervenció als jardins de la Devesa va coincidir amb Temps de Flors i amb un muntatge efímer. “Ens agradava fer una intervenció que quedés per sempre. Esperem que sigui un roserar de referència”, explica Dolors Picazo, vocal de l’Associació Floral.

De fet, el tresorer de l’associació de veïns, Eduard Martinell, recorda que, ben a prop del parterre embellit, hi ha un passeig: “Als plànols que té l’Ajuntament, aquest passeig, des de la porta [d’entrada] fins al [pont] de la Barca, es deia passeig del Roserar. S’anomenava així.” A través d’un ajut municipal de dinamització dels barris, l’entitat veïnal i l’associació floral fan pinya per recuperar “el nom de la Rosaleda”, diu Martinell.