Salut

MARTA BLASCO OLIVER

PSICÒLOGA SOCIAL I NEUROCIENTÍFICA

“Hem d’explicar que anem al psicòleg”

“Si algú diu que té depressió, la gent jutja o no sap què dir”

“Queda clar que viure en companyia és clau per a la salut mental”

UNA JOVE DESTACADA
Marta Blasco Oliver, que just avui fa 27 anys, és graduada en psicologia i neurociència cognitiva i és una de les 120 persones joves que han obtingut una beca de la Fundació La Caixa per finançar els seus estudis. L’ajuda li permet fer el doctorat a la Universitat de Bristol. “Per poc no m’hi presento –confessa–, pensava era per a eminències. De vegades tenim la síndrome de l’impostor.” Una amiga la va animar i es va endur “una gran sorpresa”. Ara anima tothom a concórrer a aquests processos.
Ha hagut d’irrompre una pandèmia perquè ens prenguem seriosament la salut mental?
Crec que sí que ha estat un detonant. Ha quedat clar que viure en companyia i comunitat és clau per a la salut mental. Sobretot l’inici va provocar una parada forçosa de la nostra vida diària, va ser un període de molta incertesa i aïllament. Tot això suposo que va deixar l’espai perquè afloressin problemes i inquietuds, sobretot si ja n’hi havia abans. Per sort, molta gent ha començat processos terapèutics. Jo mateixa vaig iniciar teràpia, i també diverses persones del meu voltant.
Encara hi ha massa prejudicis i tabús al voltant d’aquest tema?
Totalment. Si algú diu que va al psicòleg o que per exemple té depressió, la gent jutja, mira amb pena, o no sap què dir. Hem d’explicar que anem al psicòleg perquè és una manera de visibilitzar-ho, normalitzar-ho, i fins i tot que algú s’hi senti identificat i potser s’animi a afrontar les seves situacions. Estem en un moment de canvi.
Ha treballat el camp de la realitat virtual. Com s’aplica a la psicologia?
La veritat és que jo pensava en videojocs quan sentia a parlar de realitat virtual. I en realitat és fantàstic l’ús que es pot fer d’aquesta eina per a estudis psicològics. En realitat virtual es poden crear tot tipus d’espais i situacions, fins i tot surrealistes, que serien difícils o impossibles de recrear en la vida real. I a més, t’ofereix molt més control sobre què mostres i permet estudiar com reaccionem davant una situació o treballar, per exemple, les fòbies. A més, és més realista que llegir una situació o mirar un vídeo ja que en realitat virtual es produeix una sensació de presència més forta.
Està fent un doctorat sobre cognició social i diversitat de grup a la Universitat de Bristol. En què consisteix?
Amb els meus supervisors estem investigant com percebem les interaccions socials entre persones de diferents ètnies. Quan vas caminant pel carrer, o quan mires pel·lícules, veus persones interactuant que poden ser de la mateixa ètnia o de diferent ètnia. El que estudiem són les avaluacions i prejudicis que tenim envers la diversitat ètnica.
Com es podrà traslladar al dia a dia de la societat?
Soc molt cautelosa perquè jo estudio com ho percebem i la meva feina no seria com s’aplica, però crec que puc intuir que podria ser d’interès per a persones que despleguen programes d’inclusió, o a qui els interessa el tema dels prejudicis racials i com reduir-los. De fet, un aspecte que vull estudiar és veure si observar interaccions positives entre persones de diferents ètnies ens ajuda a reduir els prejudicis que tenim envers les persones que són diferents de nosaltres.
D’on li ve la motivació per aquest tema?
Jo tenia un interès molt fort pels biaixos implícits, aquests prejudicis més subtils, siguin per raó de gènere o d’ètnia. Coneixia la recerca que feia la meva supervisora, Susanne Quadflieg, vaig contactar-hi i vaig demanar la beca de la Fundació La Caixa.
A Holanda va treballar de professora a la universitat. És una feina més valorada a l’estranger que al nostre país?
Sobretot la diferència és que allà pots ser professor sense tenir un doctorat. A Catalunya com a mínim l’has d’estar fent. Per tant, la feina és de més difícil accés.
Quina investigació li agradaria impulsar en el futur si disposés dels mitjans?
Sobretot m’agradaria que fos més fàcil treballar en equip i que s’inverteixi en investigació. Més que canviar de tema canviaria de maneres perquè la investigació està una mica precaritzada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia