Un jutjat de Sevilla absol Pablo Hásel pels missatges contra l’exjugador del Betis Zozulya

El jutjat penal número 9 de Sevilla ha absolt Pablo Rivadulla –conegut també amb el nom artístic de Pablo Hásel– dels delictes d’odi, injúries i coacció per uns missatges on desitjava que s’estavellés l’avió del Betis perquè hi viatjava el jugador ucraïnès Roman Zozulya, a qui el raper acusava de “neonazi”.

 En la sentència, la jutge afirma que, “amb independència de l’opinió que pugui tenir-se sobre la correcció i oportunitat dels tuits publicats per l’acusat, no concorren els requisits legal i jurisprudencialment establerts” per considerar comesos els delictes d’oci o injúries. Tampoc hi veu els elements necessaris per atribuir al raper un delicte de coaccions.

En uns tuits del 2017, Hasel acusava Zozulya de “neonazi” i va escriure que “si no fos perquè moririen pilots i hostesses, desitjaria que l’avió de la plantilla del Betis s’estavellés”. Per aquests escrits l’acusació particular, representada pel Real Betis Balompié, SAD, va demanar durant el judici contra el raper lleidatà dos anys i mig de presó i més de 12.000 euros de multa. La defensa del raper en va sol·licitar l’absolució i la fiscalia no va formular cap acusació contra Hásel. El judici es va celebrar el passat 17 de maig a Sevilla i el raper hi va declarar per videoconferència.

Pel que fa als delictes d’odi i injúries, la jutge sosté en el sentència que “el dret a la llibertat d’expressió, que implica per descomptat la possibilitat de crítica, hauria d’exercitar-se, encara que lamentablement no sempre sigui així, amb respecte als altres i tolerància a les idees d’uns altres, sense haver de recórrer, com ocorre en el cas jutjat, a expressions desafortunades i provocatives”. “Però la veritat és que no tot excés verbal, ni tot missatge que desbordi la protecció constitucional, per aquest sol fet, ha de considerar-se constitutiu de delicte, oferint, en qualsevol cas, el sistema jurídic altres formes de reparació de tals excessos que no passen necessàriament per la incriminació penal”, assenyala la sentència.

La jutge de Sevilla tampoc veu en els missatges de Hásel els elements necessaris per atribuir-li un delicte de coaccions. “No es distingeixen elements com ara l’ús de violència o intimidació, sense perjudici que la conducta desenvolupada per l’acusat hagi estat molesta o fins i tot inquietant per als querellants”, apunta. La sentència afegeix que “tampoc s’acredita l’element de la violència intimidatòria projectada de manera directa per l’acusat sobre els mateixos per a forçar-los a adoptar una determinat comportament”.