Cafè i companyia

D e dilluns a dijous a la tarda, hi ha un espai a la planta baixa del centre d’acolliment de La Sopa: el Club. No és un club de lectura ni d’escacs. “És un espai obert a la gent de La Sopa i a la gent del carrer. Venen a compartir una estona amb nosaltres, a fer servir els lavabos que no tenen, a carregar el mòbil, a fer un cafetó calent i, de vegades, a buscar uns mitjons o unes sabates. Però principalment els últims anys venen a buscar una estona de companyia”, explica Teresa Castanys, la presidenta de l’entitat Traçant Camins, que treballa amb els sensellar des del 2012.

El Club és un espai de suport i complicitats entre els que tenen la possibilitat de viure amb un cert confort i els que no ho poden fer. L’entitat, amb una desena de col·laboradors permanents, ha estès l’activitat més enllà de La Sopa. Acompanyen l’usuari (o indigent) a fer documentació o al metge a fer-se unes proves. “D’aquesta relació del dia a dia ha sorgit aquesta amistat, aquest acompanyament, jo en dic”, comenta Castanys.

En contacte amb el GEiEG o els responsables d’un cinema, els residents i les persones del carrer han pogut fer esport, anar a veure una pel·lícula i tenir més recursos, com ara una taula de ping-pong. Castanys explica que La Sopa els ha cedit un espai i que col·laboren amb el personal que hi treballa, sense interferències. Castanys, antiga educadora social, destaca que l’únic suport econòmic que reben és de La Caixa.

El tresorer de Traçant Camins, Josep Fages, explica que treballen en paral·lel amb La Sopa. “A nivell familiar, nosaltres seríem els avis i ells serien els pares. Podem posar-hi el temps d’escoltar, que un professional no pot fer.” Al Club, normalment de 4 a 6 de la tarda, poden passar-hi una trentena de persones al dia. “Poden venir a l’hora que vulguin. Si un vol fer un cafè, bé i si no, també”, diu el tresorer. Un conveni amb l’Oficina de Cooperació de la Universitat de Girona (UdG) permet que cada curs universitari tinguin la col·laboració d’una vintena d’estudiants. “La dinàmica ens ha enriquit molt”, diu Castanys.

Des de fa quasi una dècada que l’entitat treballa amb els residents de La Sopa i amb els indigents. La presidenta admet que el percentatge d’immigrants és elevat i que reben malalts mentals. Hi ha rotació de persones, però alguns són “resistents”, diu Fages. Les dificultats han augmentat, també, per al col·lectiu. “Abans, la gent que rebia una ajuda o una prestació trobava una habitació. Ara hi ha gent que viu a fora, ve al Club una o dues tardes. Rep 600 euros d’ajut i no trobem habitacions a un preu assequible”, exposa Castanys.