El viatge de Francesc encén el focus mediàtic a l’Iraq
Bergoglio esdevé el primer cap de l’Església catòlica que trepitja el país
Amb la visita, de quatre dies, pretén donar suport a la minoria cristiana perseguida i, al mateix temps, establir ponts amb l’islam
L’any 2000 Joan Pau II havia de visitar l’Iraq, però els serveis de seguretat vaticans ho van acabar impedint en considerar-ho massa perillós. L’any passat, el papa Francesc tenia previst anar-hi per donar suport a la minoria cristiana perseguida, i aquest cop va ser la pandèmia laque va deixar l’Iraq sense visita del cap de l’Església catòlica. “El poble iraquià ens espera; ja esperava Joan Pau II, a qui se li va prohibir d’anar-hi. No podem decebre un poble dues vegades”, va dir Francesc abans d’iniciar l’històric viatge de quatre dies, des d’avui fins dilluns, al país del nord de la península Aràbiga.
El viatge de Francesc, el primer sant pare que visita l’Iraq, es considera el més perillós i significatiu fins ara del seu pontificat. El papa té el poder de posar el focus mundial allà on va. Tant mediàtic com polític. “Els iraquians, i els cristians en particular, podran deixar de sentir-se oblidats, al marge de la geopolítica internacional”, explica el cardenal Fernando Filoni, gran mestre de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, al Vatican Insider. I assegura que el viatge de Francesc podrà ajudar l’Iraq “a trobar una via política de relació no conflictiva tant amb els veïns com a l’interior”, amb els conflictes històrics dels kurds al nord i els xiïtes al sud. Filoni va ser nunci –representant diplomàtic del Vaticà– a Bagdad del 2001 al 2006, i va ser dels pocs que no van abandonar el país mentre era bombardejat pels Estats Units. Bon coneixedor de la realitat iraquiana, Filoni és una de les persones clau del seguici que acompanya el papa en aquest viatge. Francesc ja l’havia enviat a l’Iraq el 2014, quan Estat Islàmic expulsava i feia una sagnia de cristians a la plana de Nínive. O es convertien, o pagaven sumes estratosfèriques, o s’escapaven del país. Els que queden a l’Iraq –menys de 200.000– són els que no han tingut recursos per fugir de la persecució. Se senten els últims entre els oblidats, com els yazidites. Abans de la invasió estatunidenca, a l’Iraq de majoria musulmana es calcula que hi havia prop d’un milió i mig de cristians.
Temença al contagi
A part del perill d’atemptats, el viatge suposa un repte organitzatiu també a causa de la pandèmia. El país es troba en un confinament parcial que inclou el tancament temporal de tots els llocs de culte. L’actual nunci vaticà a Bagdad, l’arquebisbe eslovè Mitja Leskovar, havia d’acompanyar Francesc durant la visita, però ha donat positiu de coronavirus i està en quarantena. El sant pare i la seva comitiva aterraran a l’Iraq vacunats, però no així les masses de fidels que es preveu que la seva presència podrà aplegar. Per això, el viatge ha despertat algunes crítiques, ja que no serà fàcil garantir la seguretat sanitària dels qui es congreguin atrets per la presència del pontífex. La seguretat –tant pel que fa a la prevenció d’atemptats com de contagis– estarà a càrrec de les autoritats iraquianes, que asseguren que volen evitar grans concentracions i que es faran controls acurats dels assistents.
Entre els actes més esperats del viatge destaca la trobada de Francesc amb l’aiatol·là Al-Sistani, màxima autoritat xiïta iraquiana, per promoure el diàleg amb l’islam, una de les prioritats del pontificat de Bergoglio.
Missa a l’estadi d’Erbil, al Kurdistan
Diumenge serà el dia fort del viatge: Francesc resarà a la plaça de l’Església de Mossul i oficiarà una missa a l’estadi d’Erbil, al Kurdistan iraquià. La missa serà en ritus llatí i en diverses llengües: àrab, kurd, anglès i arameu. “Els cants seran en arameu i àrab”, diu l’arquebisbe caldeu d’Erbil, Bashar Matti Warda, que explica que alguns dels músics i voluntaris seran musulmans, com a “senyal de coexistència i diàleg”. S’hi preveuen uns 10.000 assistents, 20.000 menys de la capacitat de l’estadi.
