Educació

MONTSE BLASI I SALA

MESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL

“Si un nen no aprèn, el problema és del mestre”

“Socialment et complica la vida”

“He reivindicat sempre el terme ‘especial’ fins i tot amb l’alumnat”

“Plantejo el dubte que s’hagi de fer a l’escola”

Mestra i formadora.
La Montse Blasi va ser formadora TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement), sobretot per a l’educació especial; també en gestió digital i avaluació interna de centres i en competències bàsiques. Va participar en l’experimentació en l’ús de dispositius mòbils en l’educació especial, en el context del Mobile World Congress, dissenyant activitats d’aprenentatge molt originals i creatives. Les dues vegades que s’hi ha presentat ha guanyat el premi Josep Pallach d’experiències educatives. També va guanyar un premi d’experiències audiovisuals convocat pel Departament d’Educació. Ara aprofundeix les seves habilitats en dibuix i animació digital en 2D i 3D. I llegeix i gaudeix de la natura. Aprendre la fa feliç, com deia la seva mare.
És fals que l’alumnat sigui més feliç si conviu en la diversitat

La Montse Blasi és mestra d’educació especial, molt orgullosa de ser-ne. Ha treballat a l’escola especial i a l’escola ordinària, on ha estat vuit anys directora de l’Anicet de Pagès, a Figueres. La seva activitat laboral l’ha dedicada majoritàriament a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, des d’una vocació profunda, convençuda i ben argumentada. El sentit de la seva vida professional ha estat haver pogut “donar veu als que no en tenen”.

Els estudis de mestra els va fer a Xest (Foia de Bunyol), a la Universitat Laboral?
Sí, soc producte d’aquell invent del franquisme que pretenia formar els fills de famílies sense mitjans econòmics, però amb capacitats i interès pels estudis. A dotze anys vaig anar a Càceres a acabar el batxillerat, i després a Xest. Volien mestres ben formats i addictes al règim, per propagar-lo. La formació els va sortir molt bé, l’adoctrinament, no gaire.
Allà va saber, de manera objectiva, que tenia altes capacitats. Què ha suposat aquesta circumstància en la seva vida personal i professional?
He tingut sempre un gran interès per aprendre i facilitat per fer-ho. Socialment et complica la vida: en els estudis, en el treball, en les relacions en general. No sempre s’interpreten bé les teves actituds i iniciatives. Hi ha qui pensa que ets prepotent o perepunyetes. Aprens a posar-te límits, et vas frenant. Té la part positiva que les relacions que mantens són molt sòlides. Quan la gent t’accepta com ets, et deixa fer i s’aprofita de les teves capacitats en el sentit positiu, és fantàstic. Però costa molt.
Ben aviat va saber que volia dedicar-se a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Va treballar nou anys a l’escola especial i després com a mestra d’educació especial a l’escola ordinària. La formació especialitzada li sembla primordial.
Els mestres d’educació especial (MEE) hauríem d’estar altament especialitzats, i no només en un camp, perquè hem de treballar els aprenentatges acadèmics, el llenguatge, la motricitat, el comportament, l’autoestima, les emocions, i fer-ho de manera global i interrelacionada, perquè el nostre objectiu és molt ambiciós: el que volem per damunt de tot és que l’alumnat que atenem tingui oportunitats reals de participar activament en les activitats, tant a l’escola i a l’institut com en la societat.
Sense defugir l’etiqueta d’especial.
Jo he reivindicat el terme especial fins i tot amb l’alumnat. Hi ha escoles que posen nom a l’aula especial, per dissimular-la. Jo els ho deixava ben clar: soc la mestra d’educació especial i vindreu a l’aula d’educació especial. A la meva classe no hi pot venir tothom, només hi venen les persones especials. Vaig aconseguir convertir l’aula especial no pas en un lloc on no s’hi vol anar, sinó en un lloc on anar-hi és un privilegi.
Ara es proposa que el MEE treballi a l’aula ordinària, al costat del mestre tutor.
No ho comparteixo. No nego que sigui una opció en determinades ocasions, però això no és el treball d’un especialista. Jo reivindico poder treballar de manera especialitzada amb dos o tres alumnes com a màxim, en un lloc específic, per provar de trobar l’arrel de les dificultats i dissenyar un pla d’intervenció que serveixi per superar-les, o bé per trobar una alternativa que faci que aquestes dificultats no interfereixin massa en el procés global d’aprenentatge. Finalment, l’avaluació del progrés és imprescindible per dissenyar la següent intervenció.
De quin alumnat estem parlant, exactament?
Són aquestes criatures amb diverses dificultats d’aprenentatge que se suposa que han d’estar incloses, però que no acaben d’encaixar, que els costa seguir. Són els que fan aquells processos emocionals de considerar-se menys que els altres, pensen que no saben i ja ni ho intenten perquè tenen el convenciment que no ho sabran fer. Tenen set-vuit anys, i estan convençudes de la seva incapacitat. Desespera!
Quan un nen s’encalla i no aprèn, de qui és la responsabilitat?
El meu íntim convenciment em diu que el problema sempre és del mestre, que no sap trobar el camí que ho faciliti. Afirmar-ho no sempre és ben acceptat pel nostre col·lectiu. En qualsevol cas, aquest és el repte: buscar i trobar les estratègies que facin possible l’avenç.
Considera que la tecnologia és una gran aliada per aconseguir-ho.
Els ordinadors i els dispositius mòbils ofereixen unes oportunitats magnífiques. Treballo sovint amb programes educatius específics, però també amb jocs, amb vídeos tutorials, amb realitat augmentada, amb avatars... He volgut sempre que l’alumnat amb baixa autoestima pugui demostrar la seva capacitat a partir de competències digitals que hem treballat i après a l’aula especial. Cada any ho he assolit! Això sí, mai em plantejo les TAC com un recurs perquè treballin sols. Vull que utilitzin les TAC com una eina per superar algunes dificultats i poder avançar, però sempre amb mi al costat.
Amb una metodologia basada sobretot en les preguntes.
Jo sempre dic: és així? Mai: és així! Si jo explico a un alumne: això es fa d’aquesta manera, ell ho farà, però no estic segura que entengui ni infereixi per què ho fa i, per tant, no ho generalitzarà a altres situacions. Acompanyo i guio sempre amb preguntes, animo a analitzar, a trobar característiques, incentivo per tal que busqui alternatives, reforço constantment quan les respostes són adequades, li faig evidents els obstacles salvats, repetim algun pas difícil que potser li ha passat desapercebut, aplaudeixo les alternatives que va trobant, l’ajudo a valorar el que ja ha aconseguit. Alguna vegada proposo repetir el que ha fet per donar temps i possibilitats de trobar altres camins; si cal, ofereixo petites ajudes per desencallar.
Quins serien els objectius principals en acabar la primària?
Assolir un nivell adequat de comprensió lectora i expressió escrita, saber seguir instruccions i disposar d’una acceptable capacitat de planificació de tasques. Si poden arribar a secundària amb això, tindran bones oportunitats.
El repte a l’escola és l’atenció a la diversitat de ritmes d’aprenentatge, de capacitats, d’interessos. Ens en sortim?
No gaire. L’escola inclusiva es basa en la premissa que l’alumnat és més feliç si conviu en la diversitat, cognitiva i motivacional. I això, sovint, és fals. L’alumnat també necessita estar amb iguals per sentir-se bé i evolucionar, per poder-se estimular entre ells. Ho reclama tant qui té més capacitats com qui té més dificultats. L’escola hauria de ser més flexible i agosarada pel que fa als agrupaments de l’alumnat.
Considera que la inclusió s’hauria de fer en altres espais?
Plantejo el dubte que s’hagi de fer a l’escola, un espai d’aprenentatge i de creixement intel·lectual que s’hauria de poder aprofitar, potenciar i diversificar al màxim. És clar que hem de conviure plegats, però podem aprendre a fer-ho en entorns d’oci, per exemple, on justament l’objectiu és la convivència.
Podeu llegir l’entrevista completa a: ja.cat/experiencia-per-si-servis



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona