Educació
De la L a la U a Sant Narcís
Dos col·legis gironins han celebrat aquest curs el 50è aniversari
L’Àgora, antic Mare de Déu del Mont, va deixar la parròquia i va inaugurar la seu el 1972, dos anys després que el de Vila-roja estrenés deu aules, llar d’infants i menjador
-
Un retall de premsa, parlant de l'escola de Vila-roja, al diari 'Los Sitios' el gener del 1971. CEDIDA. -
L’escola Mare de Déu del Mont (al fons) va néixer en forma de ‘L’ el 1972, després d’haver deixat el grup escolar a la plaça de l’Assumpció. La foto és del 4 de novembre de 1973, en la col·locació de la primera pedra del complex esportiu del GEIEG a Sant Narcís. AJ. DE GIRONA. CRDI (JULI TORRES MONSÓ). -
Una imatge de la inauguració de l’escola Vila-roja, el 1970 CEDIDA.
Dues escoles públiques de Girona, l’Àgora –Mare de Déu del Mont fins al 2015–, al barri de Sant Narcís, i la de Vila-roja, a Girona Est, han commemorat aquest curs, que acaba avui, el seu cinquantè aniversari.
El 15 de gener del 1972, el Mare de Déu del Mont va deixar el grup escolar de la plaça de l’Assumpció per anar a un edifici nou de trinca i atendre els infants dels barris de Santa Eugènia i Sant Narcís, recorda l’actual directora, Beth Riera.
Pere Puig, veí de Sabadell, va ser un dels alumnes que van estrenar el Mare de Déu del Mont, on va fer de segon a vuitè d’EGB. Recorda com els alumnes es van traslladar a peu, agafats de la mà, des dels locals de la parròquia fins al nou edifici. Van passar de tenir el pati “a la plaça [Assumpció]” a tenir una seu en forma de L, amb una escala exterior que conduïa cap a la cuina.
Al principi, hi havia pocs mestres (4) i molts alumnes (200), recordaven els mitjans de l’època. Durant els anys vuitanta, l’escola va passar de dependre del ministeri a fer-ho de la Generalitat. Segons recorda la directora, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) va reclamar les obres del pati perquè quan plovia “no drenava prou i s’hi formava una piscina”. Posteriorment, la seu es va ampliar i ara té forma de U. És a tocar de l’escola bressol El Tren i del GEIEG. Els alumnes han conegut l’evolució del centre durant el curs. Com deia Sabater Pi, “quan observes, coneixes; quan coneixes, estimes, i si estimes, protegeixes.” Jordi Sabater Pi va ser qui va capturar i va dur el goril·la Floquet de Neu al Zoo de Barcelona.
A Vila-roja van inaugurar el col·legi el juliol del 1970, recorda l’antic director, Cristóbal Sánchez, que hi va estar 45 anys, 33 dels quals com a màxim responsable. Hi va arribar el 1971. La celebració del mig segle es va endarrerir per la pandèmia i va tenir lloc el 20 de maig. L’escola –recorda Sánchez– tenia alumnes de famílies immigrades d’Extremadura i Andalusia i, posteriorment, amb l’arribada d’escolars de la Font de la Pólvora, alguns se’n van anar al Sagrada Família (concertat).
De centres escolars en barracons, n’hi havia al Grup Vila-roja des del 1959 a la plaça Picasso, segons recorden Josep Maria Arjona Zamorano i Josep Maria Arjona Borrego (pare i fill) en el llibre Mas Ramada i el seu entorn (a 2,4 km de Girona -mal anomenat sector Est), editat per l’Associació de Veïns de Mas Ramada el 2017. La nova escola, amb Francesc Alcácer de director i deu mestres, tenia deu aules i un menjador, entre altres espais.
Tant l’Àgora com Vila-roja tenen una línia a infantil i primària, però al setembre a Vila-roja ja no hi haurà l’etapa de 3 a 6 anys, que se centralitzarà a la Font de la Pólvora, que perdrà infantil. Els dos centres de Girona Est treballen “junts” en el futur, conjuntament amb l’Ajuntament i la Generalitat. “El nostre lema és 50 anys i sumant. Tenim molta empenta”, diu la directora de Vila-roja, Mònica Bracero.“Estem molt contentes d’haver arribat fins aquí. Els infants saben que aquest és un espai que se’l poden sentir seu i poden veure que hi ha un futur”, hi afegeix..
