Educació

la crònica

L’acadèmica i l’anecdòtica

“No ens sorprèn, és l’habitual; en un tribunal de 200 alumnes n’hi ha un o com a màxim tres o cap que demanen fer-lo en castellà”

Al campus de Montilivi de la UdG, els formularis amb els quals els batxillers demanaven els enunciats dels exàmens en castellà eren una anècdota: “Majoritàriament han triat el català; com sempre.” Manuela Hidalgo, la coordinadora de les proves d’accés a la universitat (PAU) als tribunals de les comarques gironines, contestava així, sense magnificar la qüestió lingüística, tot recordant que a les proves sempre s’havia garantit el castellà a qui ho demanava. La diferència, aquest any, explica Hidalgo, és que el formulari, omplert sense identificació de l’examinand, “garanteix l’anonimat, que no se signifiqui”. Aquest castellà “anecdòtic” a les PAU de les comarques gironines s’exemplifica amb percentatges: un 1,5% d’un total de 3.674 estudiants han demanat l’enunciat d’alguna de les matèries en castellà en els disset tribunals repartits en nou centres de Girona, principalment a les facultats del campus de Montilivi i del campus del Barri Vell, a l’institut Montsacopa d’Olot i a tres instituts de Figueres: l’Alexandre Deulofeu, el Narcís Monturiol i l’Olivar Gran. “No ens sorprèn, és l’habitual; en un tribunal de 200 alumnes n’hi ha un o com a màxim tres o cap”, resol la coordinadora de les PAU.

“El català és la primera llengua, la d’accés, amb la qual s’han escolaritzat. És la llengua acadèmica i de relació entre molts d’ells, encara que tinguin orígens diferents”, destacava la professora de castellà de l’institut Salvador Espriu de Salt, Glòria Garcia, que havia acompanyat els alumnes, satisfets de la primera prova, com l’Alba i en Nabel. “És necessari que el català s’utilitzi, perquè no s’ha de perdre”, hi afegia en Nabel. La gran majoria dels estudiants enquestats a la Facultat de Dret de la UdG i provinents d’instituts d’Arbúcies, Santa Coloma de Farners, Anglès o del centre privat Les Alzines havien optat per fer la prova acadèmica que més es tem amb la llengua amb la qual un se sent més còmode. “Fer-lo en una altra llengua seria una dificultat afegida”, assenyalava, amb tot el sentit comú del món, la professora Garcia. Però els joves no són aliens a la política. L’Abril, de l’institut Rafael Campalans d’Anglès, hi afegia la defensa d’un model: “En la problemàtica lingüística s’ha de donar importància al català.” Vol estudiar economia a la UdG. “M’expresso millor i és la meva llengua materna”, deia la Idoia, de Les Alzines, que tot i fer un cicle superior de maquillatge i caracterització vol tenir la selectivitat. “Aprendre llengües ens enriqueix; que cadascú triï el que vulgui”, hi afegia. Al final el que s’imposa com a problema no ho és i el que es preveu l’examen definitiu es resol amb un somriure relaxat i un “no era gaire difícil”. Amb els nervis alliberats amb vocabulari i gramàtica castellana i la confiança recuperada, s’enfrontaven a l’anglès, l’idioma estranger escollit per més de 3.000 estudiants, davant la seixantena que havien optat pel francès o els “anecdòtics” quatre que havien optat per l’italià, i un que s’examinava d’alemany.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estat francès

El País Basc ofereix ajuda França per a extingir l’incendi a les Landes

Vitòria
portugal

L’incendi a la Serra da Estrela de Portugal ha cremat 17.000 hectàrees en 7 dies

Lisboa

48 identificats i una dona detinguda per la llei d’estrangeria durant la inspecció de tres locals de Granollers

El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dia de calor i tempestes

Barcelona
brasil

La desforestació de l’Amazònia brasilera va arribar a màxims al juliol

Rio de Janeiro

L’aeroport del Prat supera els 3.400 vols programats al cap de setmana central de les vacances d’estiu

El pistoler de Tarragona rebrà l’eutanàsia el pròxim 23 d’agost

Les empreses fruiteres denuncien un “sobrecost” del fins al 35% en la factura de la llum del juliol

El portaveu de Junts a Palafrugell es dona de baixa per discrepàncies internes

PALAFRUGELL