RAMON GRAU
Subdirector general d'Ordenació Curricular del departament d'Educació
“L’escola no dona resposta als interessos dels adolescents”
A l’institut arriben joves que no voldrien estudiar i els forcem a formar-se en matèries i continguts als quals no troben cap sentit
Les competències exigeixen més del que ho fa el sistema tradicional, que requereix memoritzar però no argumentar
Ramon Grau, actual subdirector general d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, planteja en el llibre Educar per a la vida (Rosa dels Vents) els reptes que té l’educació secundària al segle XXI.
Vostè ha tingut una trajectòria com a docent de 42 anys. Ha viscut el canvi als instituts que va representar la implantació de l’educació secundària obligatòria.
La Logse va representar un canvi de paradigma molt important, perquè fa l’educació obligatòria fins als 16, com es fa estàndard a Europa. Abans de la Logse, quan els alumnes acabaven l’EGB als 14 anys podien fer FP o fer BUP, que eren uns estudis altament selectius. Qui feia BUP era perquè volia fer COU i anar a la universitat. Un institut que tingués 160 alumnes a primer de BUP podia tenir només 50 a COU. La resta anava desapareixent del sistema educatiu. Al sistema, li va costar anys entendre el canvi, adaptar tendències i continguts. Era molt important fer-ho perquè arribava a l’institut una fracció d’alumnes que no volia estudiar. L’educació secundària està consolidada, però potser no s’adapta al personal que tenim al davant.
Què vol dir?
Teníem un problema, la desconnexió entre el món de l’adolescent i el sistema educatiu. Aquest divorci en una part de l’alumnat es tradueix en fracàs escolar. L’escola no dona resposta als interessos i les motivacions de l’adolescent. Abans es deia als joves que estudiessin i trobarien feina. Ara això molts joves ho relativitzen, i si l’institut no fa propostes d’estudi, de recerca, de problemàtiques a les quals el jove trobi sentit, aquest es desconnecta. Això és conseqüència d’una adaptació no ben feta a la Logse. A l’institut arriben joves que no voldrien estudiar i els forcem a continuar formant-se en matèries i continguts als quals no troben cap sentit. El repte és com donar sentit als aprenentatges perquè l’alumne s’hi impliqui.
Això ja passava abans de la Logse.
Sí, i també passava una altra cosa. La Logse és del segle passat. Fa 30 anys, un jove escrivia cartes als seus amics per explicar-los com els estava anant l’estiu. Ara enregistra un missatge de WhatsApp de veu. Abans consultava una enciclopèdia, ara un assistent de veu li resol el que vol. El món de l’adolescent s’ha transformat dramàticament, i la pregunta és: l’escola ha donat resposta a aquesta transformació dels joves? L’Oficina Internacional d’Educació, que depèn de la Unesco, ens diu que siguem empàtics amb els joves i aleshores dissenyem els currículums.
Quina és la taxa de fracàs escolar ara?
El fracàs escolar es refereix a l’alumnat que no ha obtingut el títol de l’ESO, i està entre el 10% i l’11%. Després hi ha l’abandonament escolar prematur, que es refereix als joves d’entre 18 i 24 anys que no estudien, i està sobre el 18%. Afecta més els nois que les noies i està baixant molt lentament. L’Estat espanyol està a la capçalera.
Durant el ‘boom’ immobiliari i el fàcil accés a la feina es va disparar.
Correcte. A l’alumnat que acaba l’obligatòria sense el títol, li hem de donar una resposta perquè no hi hagi fractura social. Hi ha una altra dada que és molt preocupant. Un estudi internacional amb més de 900.000 estudiants mostra que a la primària el 12% d’alumnes no estan interessats en els estudis, i quan tenen 15 anys la xifra arriba al 30%. Hi ha un creixement de la desafecció potser perquè les propostes que fem als alumnes obligats pel currículum no els vinculen. El Diari de l’Educació entrevistava uns joves del batxillerat que deien: “Som notes. Apuntem el que diu el professor i el dia de l’examen vomitem el més calcat que podem allò que diu.” És molt trist.
El batxillerat està bàsicament orientat a fer la selectivitat.
Exacte. Tenim una fracció d’alumnes que no fa les PAU, potser perquè volen fer cicles formatius o perquè no saben gaire bé què faran, i per tant no se senten identificats amb el batxillerat. I el professor ho fa bé, perquè què ha de fer sinó preparar l’alumnat per fer les PAU? Si les PAU són importants, per què no les basem en competències i capacitats que poden ser útils per als joves de cara al futur? Fem que l’estudiant hagi de resoldre un problema a partir dels documents que se li proporcionen, o plantegem-li un dilema que ha d’argumentar amb el seu coneixement de la matèria i la seva capacitat de defensar. Aquests dos exemples ens parlen de capacitats que una persona haurà d’exercir a la seva vida.
L’aprenentatge competencial s’està donant més a la primària que a l’ESO, oi?
El decret de currículum del 2015 ja establia l’aprenentatge per competències a la secundària, i s’estan fent passos. El nou currículum fa visible la forma de treballar dels instituts que han adoptat aquest model. Els nous currículums no obliguen els centres que no fan res a fer-ho.
Obligaran perquè en tres anys s’hi hauran d’haver adaptat.
El decret el que fa és obrir nous camins d’autopista. Posar l’intermitent i canviar de carril depèn del centre. El que hem de fer és veure com aquests centres veuen les bondats per als seus alumnes i canvien de carril. Aquí és on el Departament d’Educació haurà d’acompanyar, oferir recursos i facilitar que els professionals vegin la necessitat del canvi. El decret del 2015 permetia moltes coses, però algunes no quedaven clares i els centres que ho feien era amb la tolerància de la inspecció. En els pròxims 10 anys volem desplegar aquest decret i que tots els centres puguin avançar.
Per què és tan important treballar amb l’aprenentatge competencial?
Una competència consisteix a desenvolupar una capacitat lligada a un contingut en un context específic.
El contingut, doncs, no es pot obviar en l’aprenentatge competencial.
Imagina que presentes un pressupost d’una obra en el context d’una reunió de veïns. Has d’argumentar, el que és una capacitat, sobre un pressupost, que és un contingut que implica un coneixement matemàtic. A les competències treballem amb capacitat, contingut i context. Una capacitat és recordar, i a mesura que anem avançant per l’àmbit cognitiu vol dir comprendre, i fer servir, crear, avaluar, justificar, argumentar. Les competències exigeixen més del que ho fa el sistema tradicional, que requereix prendre notes, memoritzar i vomitar, però no argumentar.
És possible treballar per àmbits en un institut el 100% del temps?
Treballar per àmbits és opcional i ho implantarà aquell centre que vegi clar que hi ha una connexió entre la forma de treballar i les matèries que hi consideri. Les matèries són bones en el sentit que els seus continguts expliquen el món, però quan estudiem el món veiem que les matèries no estan aïllades.
Aquesta model d’ensenyament obliga els docents a treballar més en equip.
Una mesura que faci que els professors es coordinin segurament serà bona. El treball per àmbits permet la multidisciplinarietat des de la matèria de cadascú.
Tot i això, el decret de currículum estableix un nombre d’hores que s’ha d’impartir a cada matèria.
En efecte. Hem de recordar que els decrets depenen del Ministeri i despleguen la llei d’educació, que estableix quines són les matèries. El Departament d’Educació l’ha completat després d’haver estudiat currículums de tot arreu: Finlàndia, el Canadà, Portugal, Escòcia… Després d’haver estat assessorats per experts i persones de l’àmbit universitari, hem introduït una franja que no està assignada a cap matèria.
Les hores de gestió autònoma.
Sí. Si el centre considera que aquestes hores s’han d’assignar a una matèria ho pot fer. L’escola que té una necessitat derivada del seu entorn, on els seus infants, pel capital cultural de les famílies, no fan cap extraescolar artística, podrà decidir fer un projecte artístic en aquestes hores de gestió autònoma. O de caire tecnològic si en aquell entorn no es fan extraescolars de robòtica. O augmentar les hores de tutoria i orientació si hi ha la necessitat. Hi ha qui acusa que aquesta gestió autònoma generarà desigualtats. Però les desigualtats ja hi són, i les hem de compensar. Recordem que el consell escolar de cada centre ha d’aprovar les decisions que aquest prengui respecte de la formació en àmbits i les hores de gestió autònoma.
No queda a criteri de l’equip directiu?
No, ha d’haver-hi debat. L’equip directiu ha de tenir definides les intencions i finalitats de l’educació, però haurà d’arribar a un consens amb el professorat.
Hi ha professors que expressen els seu neguit per si hauran d’impartir assignatures que no són de la seva especialitat.
El decret diu que aquell àmbit l’impartiran les persones que estiguin degudament capacitades. Ja sabeu que per ocupar una plaça a determinats instituts o determinades vacants no es té només en compte l’especialitat sinó una formació, una expertesa o una titulació per a una plaça perfilada. Si el perfil acreditat és d’una doble titulació o metodologies globalitzades, podrà impartir això. A qui no ho tingui, no se l’hi podrà obligar.
Les places perfilades estan generant polèmica per les entrevistes que han de passar amb les direccions dels centres, com si fos l’empresa privada.
Jo crec que hi ha molt de mite. Les direccions són les primeres interessades que un centre funcioni bé i, per tant, el que volen és personal que estigui capacitat, ja que seran les primeres que rebran l’impacte d’un mal professional. No volen col·locar aquell que li cau bé. Hi ha interès en determinats sectors per desacreditar el decret de plantilles, els sindicats estan intentant que es derogui. Hi ha molta fal·làcia al voltant d’aquest tema.
Alguns sectors asseguren també que hi ha un biaix neoliberal darrere de les decisions del Departament.
Això sorgeix perquè inicialment el tema de les competències parteix de l’OCDE, que ja sabem que té una visió del món. Però com és que la Unesco s’alinea també amb les competències, quan no és sospitosa d’estar alineada amb el capital? Què té de neoliberal un treball d’alumnes que treballen amb gent gran, a qui fan sessions d’estimulació de la memòria per tal que els avis puguin despertar els seus records i a més aprenen sobre el sistema nerviós? Analitzem els avantatges i desavantatges abans de parlar de les coses.
La preparació del professorat permet afrontar aquest canvi a l’ensenyament?
Estan supercapacitats des de la seva matèria. La major part del professorat fa un bon acompanyament personal i social de l’alumne. Ara bé, hi ha una formació de caire didàctic, és a dir, quins són els recursos que podem desplegar per poder treballar per projectes, on potser no tenim la preparació adequada. No n’hi ha prou amb la seva matèria, sinó que hauria d’analitzar més les situacions que hi ha a l’entorn de la vida dels joves.
Diu al llibre que l’escola ha de preparar per a la vida. No li demanem massa?
L’escola té una funció de preparació acadèmica, sens dubte. Però potser està bé que l’escola doti l’alumne d’estratègies per treballar els aspectes emocionals que viuran els joves en el futur, com els que tenen a veure amb les vivències personals, el fracàs professional o sentimental. En els últims 30 o 40 anys, ha sorgit el concepte d’incertesa, no tenim seguretat que en el futur les feines que hi ha ara no hagin desaparegut. Aquesta incertesa ens fa plantejar que assegurem allò que ens pot ser útil, com el pensament crític: ser capaç d’analitzar les problemàtiques amb criteris lògics i ètics. Això serà útil per a qualsevol situació.
Trepitjant aules
Rosa M. BravoRamon Grau és el subdirector general d’Ordenació Curricular des del gener del 2020, i riu quan afirma que no es pot dir que els que estan als despatxos no saben què passa a les aules. Perquè ha trepitjar l’aula durant 42 anys, 15 dels quals ha exercit com a director. Nascut a Barcelona el 1955, és professor de biologia i geologia i ha treballat a tres centres: a l’escola Casp, a l’institut Badalona IX i a l’institut Quatre Cantons. El 2020 va publicar Repensar l’ESO. Explorant nous escenaris. Als seus llibres analitza les febleses del sistema en aquesta etapa i com es pot introduir un canvi pensant sempre en un aprenentatge profund que connecti amb els adolescents. Com a subdirector general d’Ordenació Curricular, ha treballat en l’aportació del Departament als currículums que es començaran a desplegar el curs vinent.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
