Educació

ANNA CAMPS I REÑÉ

EXDIRECTORA ESCOLA SANT JORDI DE MAÇANET DE LA SELVA

“Superar el curs de director no és cap garantia”

“Les direccions dels centres educatius tenen moltes funcions, però poques eines”

“Qui es pensi que pot exercir l’autoritat de manera absoluta, s’ho passarà molt malament”

Polièdrica
Anna Camps té una personalitat polièdrica, forjada en tota mena de militàncies, especialment en els àmbits socials i d’ajuda a les persones. Té interessos molt diversos que procura eixamplar tant com pot. Ara mateix estudia dues temàtiques que l’apassionen: l’art de l’antic Egipte i la geopolítica, en el programa de la Universitat Sènior, que es promou des del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. I espera amb deler poder-se iniciar en la rítmica i la percussió del claqué. D’altra banda, té el temps molt ocupat perquè està en plena segona legislatura com a regidora d’Acció Social i Habitatge, per ERC, a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, on resideix.

Anna Camps és llicenciada en història contemporània i ha estat professora de socials a l’ESO, mestra tutora i directora a l’escola Sant Jordi, de Maçanet de la Selva, durant divuit anys. Ella sap de gestió de personal, de lideratge, de relació amb les famílies, de crear climes propicis i d’afrontar conflictes difícils en contextos especialment complicats. Sempre diu que es va iniciar en l’educació des de la participació en l’activisme social.

Divuit anys de direcció a l’escola Sant Jordi, de Maçanet, donen per a molt! En un context no gaire fàcil, que no sé si és gaire conegut. Podria explicar-lo una mica?
Van ser uns anys molt complicats, especialment els primers, a partir del 2004, producte d’un canvi social brutal a la població. Per diverses circumstàncies, el poble va passar de 2.000 a 7.000 habitants i va canviar extraordinàriament la composició social de la zona. Algunes famílies tenien moltes dificultats per valorar el paper de l’escola i dels docents en l’educació dels fills.
I l’alumnat?
Lògicament, els alumnes també eren molt diversos i una part dels quals tenien interessos molt singulars; és per això que vam haver de pensar en alternatives que poguessin engrescar-los. Un altre dels grans problemes va ser arribar a tenir una plantilla de professorat estable. L’escola no era una destinació atractiva, en general.
Què en destacaria, del projecte educatiu de l’escola Sant Jordi, de Maçanet?
Que es va crear i revisar sempre en equip. I els projectes de direcció, que normalment els fan els candidats, a Maçanet sempre es van fer amb tot l’equip i amb el suport del claustre. Ens constituirem en comunitat d’aprenentatge. Les finalitats d’aquest projecte encaixaven com l’anell al dit en el nostre context, perquè nosaltres també preteníem superar les desigualtats, aconseguir l’èxit educatiu i millorar la convivència.
Per a les escoles d’alta complexitat, les formacions de partida dels mestres i dels professors són molt determinants. Com les valora?
Em sembla que tenim molta teoria i molt poca pràctica. Les pràctiques són massa curtes, i massa d’observació i poc d’arremangar-se per afrontar els problemes del dia a dia, al costat del professorat amb experiència, que podria anar acompanyant el procés. En educació, els seus professionals mai no estan prou ben formats. Per fer-ho ben gràfic, el mestre més dolent ha de ser força bo!
I com es podria assolir una formació adequada?
El professorat té una bona formació teòrica, que és la que permet l’accés al sistema. Ara bé, la formació acadèmica la pot obtenir amb facilitat força gent, però algunes persones que aconsegueixen la titulació no tenen cap condició personal per treballar com a mestres. I això no ho hem sabut destriar encara. La qualitat l’has de poder demostrar “fent de mestre”. Hi ha molts aspectes de l’ofici que no es poden explicar, s’han de viure! Em sembla un error el sistema d’accés a partir d’una oposició acadèmica. Si s’és un bon mestre, o una bona mestra, només es pot demostrar en la relació i el treball amb l’alumnat.
La llei d’educació de Catalunya parla de la necessitat d’un lideratge fort de les direccions dels centres, que assumeixen importants potestats des d’aquesta posició d’autoritat pública. Què en diria?
Molts dels problemes reals que ocupen moltíssimes hores dels equips directius estan relacionats amb la gestió de les plantilles. La diversitat de situacions problemàtiques és molt gran i la capacitat de resoldre-les des dels centres és pràcticament nul·la. Quan es demana ajuda a un nivell superior (inspecció i altres), les respostes són tot sovint burocràtiques i poc útils. La funció pública és massa inflexible, massa quadriculada. Per cert, això de ser “autoritat pública” és una categoria només per al Departament d’Educació. Davant d’un jutge, aquesta categoria desapareix i se’t considera un ciutadà com un altre. En fi, perquè es vegi també que a vegades treballem molt la façana.
L’administració ajuda en l’exercici de la funció directiva?
Ajuden les persones concretes. L’administració, en sentit ampli, sovint complica el treball del dia a dia de les direccions. Cada vegada que hi ha un canvi de color en la conselleria, es promou una nova iniciativa “de millora”, sovint sense haver consolidat la iniciativa anterior. I es demanen documents que tenen una incidència molt relativa en la millora dels centres, perquè són propostes que es cuinen i es promouen des dels serveis centrals, lluny dels interessos i les necessitats concretes que té cadascun dels centres. I un cop feta la feina, el seguiment que se’n fa és escàs perquè, sense temps de sedimentar res, ja arriba una nova proposta.
Massa canvis, en general?
Sembla que ara hi ha recerques que demostren que a l’educació, justament, li calen menys canvis per tal que hi hagi millora. A veure si les administracions hi paren atenció, perquè és evident que massa canvis generen estrès, apatia i desinterès.
Quina és la formació que ha de tenir el director d’un centre educatiu? El curs de formació que ofereix el departament, o els que s’ofereixen des de les universitats, atorguen aquesta formació?
Amb aquests cursos s’acredita la formació teòrica. Pràcticament, tothom que es presenta per fer-lo el supera. Ara, després el que es necessita és temps, experiència i saber llegir el que et va passant. No tothom té la fusta per ser director i això aquestes formacions tampoc no aconsegueixen garbellar-ho.
Ha de tenir unes condicions personals determinades?
Un director/a d’escola o d’institut ha de saber escoltar i fer-ho amb calma, ha de ser assertiu, tenir opinió i criteri i saber-lo mantenir, i ha de tenir resiliència, capacitat de resistir als entrebancs i a les frustracions que et van apareixent en el dia a dia. És molt important que el projecte de direcció que presenta el director sigui ben consensuat amb l’equip directiu i ha de tenir el suport de tot el professorat. El director/a que es pensi que pot exercir l’autoritat de manera absoluta, s’ho passarà molt malament. I et podria posar força exemples de fracassos estrepitosos pel fet de pensar que es tenia el “poder”.
L’escola i l’institut són els responsables principals del progrés acadèmic de l’alumnat. Es compleixen les expectatives d’aquesta responsabilitat?
S’intenta amb totes les forces. El problema més important que tenim és saber ajudar cadascun dels alumnes des de la seva singularitat i des de les seves necessitats. Tampoc no aconseguim donar suport als talents naturals o els interessos especials que poden arribar a tenir determinats alumnes, pel dibuix, per la música, per la dansa, per l’esport, per la ciència, per la literatura..., ens enganxem massa al currículum oficial i als llibres de text. I també ens costa abordar tot aquest món de les emocions, tan complex.

Podeu llegir l’entrevista completa a: ja.cat/experiencia-per-si-servis



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Conjura de Geis i els rectors per rellançar l’UCE

prada

El primer Parlament

SÒNIA OLIVELLA
COORDINADORA DE L’ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA D’IRÍDIA I MEMBRE DE L’ATENEU MEMÒRIA POPULAR

“S’han d’obrir fosses tenint en compte que són l’escenari d’un crim”

Barcelona

Els naixements a Girona no remunten

GIRONA

Salvem Begur ‘ocupa’ la plaça en una nova protesta

BEGUR

Alerten del deteriorament de Santa Maria de Camprodon

CAMPRODON
JAWAD BOUIRIG
migrant sense papers

“Passar per l’Estret és car i molt perillós”

caldes de malavella

L’Escola d’Arts i Oficis, a punt per rebre l’IPEP de Palafrugell

PALAFRUGELL

Blanes tanca l’expedient sobre Aladern tot i que l’alcalde no diu què farà

BLANES