Educació

Es col·locaran unes trenta ‘Stolpersteine’ a l’Alt Empordà

Les llambordes homenatjaran els deportats de la comarca que van ser al camp d’extermini de Mauthausen

Un mínim de 33 altempordanesos seran homenatjats amb una Stolpersteine, una llamborda commemorativa que es col·locarà al carrer del municipi on van viure o on van treballar, segons els casos i segons la documentació que s’hagi pogut recollir. Són persones que van ser deportades al camp d’extermini de Mauthausen.

A l’Alt Empordà, aquesta iniciativa està coordinada pel grup de treball EDH (Exili, Deportació i Holocaust), que reagrupa professors de geografia i història d’instituts de la comarca. A través d’aquest treball es té constància de 44 altempordanesos que van ser a Mauthausen, a Àustria, o al subcamp de Gusen.

En col·laboració amb l’entitat Triangle Blau i amb el MUME de la Jonquera, i mitjançant el llibre de Benito Bermejo Españoles deportados en los campos nazis, s’han pogut documentar, a hores d’ara, 33 d’aquestes persones, que ara s’estan localitzant als seus municipis de la comarca.

A continuació, el grup EDH es posa en contacte amb cada ajuntament concernit, que haurà d’aprovar per ple la col·locació de les Stolpersteine. Els primers que ja ho han pogut fer són Figueres, l’Escala i Albanyà (on s’ha localitzat un únic deportat, Joan Renart Vilanova).

Els altres municipis alt-empordanesos on s’han documentat deportats a Mauthausen són Agullana, l’Armentera, Avinyonet de Puigventós, Castelló d’Empúries, Darnius, Espolla, Garrigàs (Arenys), la Jonquera, Maçanet de Cabrenys, Navata, el Port de la Selva, Portbou, Roses, Vilabertran, Viladamat i Vilamalla.

Àngela Castaño, coordinadora del grup de treball, confia que el 2019 es puguin començar a col·locar les primeres Stolpersteine, tot i que no s’ha fixat cap termini i s’anirà fent a mesura que avanci la recollida de dades. A principi del 2018, hi havia col·locades unes 69 llambordes Stolpersteine a Catalunya i 60.000 arreu del món, totes del mateix model creat per l’artista alemany Gunter Demnig.

Fomentar la tolerància a l’institut

El grup de treball EDH treballa des dels instituts El Pedró (l’Escala), de Vilafant, de Castelló, Illa de Rodes (Roses), i Monturiol, Deulofeu, Cendrassos i Muntaner (Figueres). Àngela Castaño explica que els professors que hi col·laboren emmarquen la recerca sobre la deportació i l’Holocaust en les temàtiques tractades amb els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat, per fomentar valors com ara la tolerància, la democràcia, el pensament crític i la reflexió. En aquest marc i entre altres activitats, professors i alumnes viatgen cada any a camps de concentració on fan un homenatge als republicans espanyols deportats. A Mauthausen sempre són rebuts per l’alcalde de la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona