Salut

Millora la detecció de casos de maltractament a persones grans

La majoria no acaben judicialitzats sinó que es resolen a través de l’acompanyament ofert per la comissió de suport a casos complexos

En els últims tres mesos s’ha tractat quasi el mateix nombre de casos que en els dotze anteriors

La comissió de suport a casos complexos de maltractaments a la gent gran de l’Alt Empordà ha atès 27 casos en l’any i escaig de posada en servei. Fins al juny passat, la xifra s’elevava als catorze casos, però en els últims tres s’ha gairebé doblat amb l’atenció de tretze casos més. La comissió forma part de la Taula Comarcal de Maltractaments a les Persones Grans, que està formada per una trentena d’agents del territori procedents de diferents àmbits, com ara el social, de la salut, l’educatiu, el policial, el jurídic i l’associatiu.

Contra el que es podia suposar, més d’un 90% dels casos no són judicialitzats, ja que es consideren reconduïbles a partir de l’avaluació que se’n fa coralment en la comissió i la taula, i perquè també molts d’ells són maltractaments “involuntaris” en què la pedagogia és més efectiva que la judicialització.

Es treballa des de fa un temps en tres comissions per abordar la problemàtica dels maltractaments a la gent gran des de diferents perspectives. Es fa des de la comissió de sensibilització i formació, dedicada a fer una tasca intergeneracional de prevenció a partir del paper clau dels centres educatius, a incidir contra l’edatisme –concepte que descriu tots aquells estereotips, prejudicis i discriminacions que pateixen les persones per raó de la seva edat i que afecten els seus drets– i a empoderar les persones grans sobre els seus drets.

També es va crear la comissió de residències i centres de dia, centrada a reflexionar sobre les mesures preses en aquests centres durant la pandèmia i a elaborar propostes de millora, sobretot tenint en compte l’atenció centrada en la persona. I, finalment, hi ha la comissió de suport a casos complexos de maltractaments a la gent gran, que assessora i acompanya els professionals que treballen en casos de maltractament a les persones grans i que, per la complexitat de la situació, requereixen una ajuda.

La psicòloga Glòria Pla, responsable de l’equip d’atenció a famílies i envelliment saludable del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, explica que una de les línies “prioritàries” de la taula comarcal a la qual pertany (dins la comissió de suport a casos complexos) és l’acompanyament dels professionals davant de situacions complexes de maltractament: “Els professionals es trobaven molt sols davant dels casos més complexes, i calia trobar solucions.” Les dues grans dificultats amb què es trobaven els professionals de la primera línia –treballadors socials, metges de família o professionals de residències i treballadores d’entitats del tercer sector– era saber com descobrir situacions de maltractament i també donar-li la gradació adequada per abordar cada cas segons necessiti.

Anàlisi cas a cas

La comissió actua com un grup assessor de treball que analitza cas a cas i sospesa com qualificar-lo i quina solució donar-hi. La treballadora social Sandra Davesa, coordinadora de la unitat de treball social de la Fundació Salut Empordà, assegura que abans els professionals de la comarca “es trobaven molt sols”. “Ara, en canvi, tenen un suport i un acompanyament”, diu. Tant Pla com Davesa consideren que s’ha avançat molt en pocs mesos en capacitat de detecció, i això explica en part també l’augment aflorat del nombre de casos en els darrers mesos. La psicòloga creu que la campanya de sensibilització i formació d’equips està sent clau: “Arran del treball de taca d’oli, de pedagogia entre professionals a les àrees bàsiques i als serveis socials, hi ha un augment de sensibilització i formació d’equips, i per això hi ha més casos.”

Millor en equip

Consideren que treballar en equip és millor que fer-ho individualment: “Érem molts agents treballant de forma individualitzada. Quan ho hem pogut fer de manera coordinada i conjunta amb interoperativitat hem millorat l’efectivitat”, diu Sandra Davesa.

La responsable de l’equip d’atenció a famílies i envelliment saludable del Consell apunta que els casos que es tramiten judicialitzant són “els mínims”. Xifren al voltant d’un 10% “o menys” els que s’acaben comunicant i que acaben en mans de la justícia.

La punta de l’iceberg

Sandra Davesa considera que, des de la sensibilització i la concreció d’eines d’avaluació consensuades, afloraran encara molts més casos: “Això és una punta de l’iceberg. Hi ha molts casos invisibilitzats. Hem de pensar que el maltractament de la gent gran tot just comença a aflorar ara.” La taula de l’Alt Empordà té vocació de lideratge. “Intentem que es constitueixin altres taules a les comarques i fem xarxa perquè s’estengui la sensibilització.”

La falta d’intencionalitat no impedeix que determinades accions siguin consideres maltractament. Pla admet que quan el maltractament no és “intencionat” és quan costa més de tractar-lo com a tal: “Si no és intencionat fem un acompanyament a la família per revertir la situació.”

La solució judicial no és l’única. “Fem una aposta per acompanyar –descriu Glòria Pla– tant la víctima com el possible maltractador per canviar-los la situació i posar-los suports. Són situacions amb un cert risc, per això un professional sol davant d’això té poc marge. Si som tots i tots anem cap allà mateix, els professionals estem més protegits i acompanyats, i també ho està la família.”

Més casos dels imaginats

La directora d’atenció sociosanitària del Centre Bernat Jaume de Figueres, Esther Celda, afirma que hi ha més casos dels que ens pensem: “Ens quedem amb l’abús físic, i de maltractaments n’hi ha de molts tipus.” Explica que hi ha maltractament psicològic que “no necessàriament és volgut”: “Succeeix perquè la persona és dependent, perquè esgota físicament el cuidador, el que sigui.” Més enllà dels maltractaments psíquics i físics, hi ha la vulneració de drets: “El maltractament més estès és la vulneració dels drets en persones grans.”

Respecte als perfils de maltractats, tant Celda, Pla com Davesa coincideixen que són essencialment dones. “De les persones grans que puguin ser susceptibles de rebre maltractament, sobretot són els que tenen els factors més alts de vulnerabilitat. En moltes ocasions són dones amb dependència funcional, que necessiten cures continuades i també quan hi ha un deteriorament cognitiu o persones amb demència”, defineix Celda. “Es dona també en famílies benestants i hi ha molta problemàtica associada amb trastorns mentals i consum”, afegia Pla.

Respecte al perfil del maltractador, la directora del Bernat Jaume manifesta que “habitualment” és un home, sovint perquè “tenen menys habilitats per cuidar”. “Factors que hi intervenen són els tòxics, estar sense feina i, en general, el cansament del cuidador o cuidadora”.

LA FRASE

Els professionals es trobaven sols davant dels casos complexos, i calien solucions
Glòria Pla
responsable de l’equip d’atenció a famílies i envelliment saludable del CCAE

LA FRASE

Això és una punta de l’iceberg. Hi ha molts casos invisibilitzats
Sandra Davesa
coordinadora de la unitat de treball Social de la Fundació Salut Empordà


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un acord al límit amb els metges evita més vagues

Barcelona

Un perill a les carreteres que està anant a més

GIRONA

El senglar, la plaga persistent

GIRONA

Blanes treu a concurs les obres de la comissaria

BLANES

Les obres de millora al port de Blanes acabaran al juny

blanes
DAVID GARCIA SAVALLS
RESPONSABLE DE PROLLEMA

“La llengua materna és una eina valuosa”

barcelona

La UdG estudiarà salaris i els riscos del personal assistencial

GIRONA

Èxit del saló del manga i la tecnologia de Roses

ROSES

El PSC denuncia la política d’habitatge que s’aplica a Girona

girona