Menys restriccions per avortar
La futura llei de l’avortament suprimeix els tres dies de reflexió i el permís patern per a les joves de 16 i 17 anys
El món feminista vol recursos i més concreció
El dret a avortar està reconegut a l’Estat espanyol des del 1985
Un pas més cap a les llibertats de les dones. Així és com celebren des del moviment feminista els darrers canvis introduïts a la llei de l’avortament per ampliar el dret de les dones a interrompre voluntàriament l’embaràs. “S’havia anat enrere i és un avenç que es retirin restriccions com els tres dies de reflexió. Qui decideix avortar s’ho ha pensat molt abans i no li cal reflexionar res”, comenta Neus Moreno, de l’associació Ca la Dona. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (Cjas) a Barcelona atén cada any entre 5.000 i 6.000 dones que sol·liciten el seu acompanyament arran de la desinformació que existeix en relació amb l’accés a l’avortament i el seu dret a decidir. “És clar que és un èxit i un pas endavant en el camí de molt llarg recorregut de la lluita feminista”, observa la coordinadora d’aquesta associació, Sílvia Aldavert, que alerta que en l’actual context social de l’auge de l’extrema dreta s’ha de vetllar perquè s’aprovi a final d’any i que es doti dels recursos necessaris per fer un “dret efectiu de la dona que no quedi en paper mullat”.
El dret a l’avortament està reconegut a l’Estat espanyol des del 1985 amb una normativa vigent des del 2010 que s’ha anat retocant en les darreres dècades en un estira i arronsa dels drets de les dones a decidir sobre el seu cos i el fet de ser mares. Sense anar més lluny, una de les restriccions que es proposa tirar enrere es va imposar el 2015 amb el govern del PP perquè les menors de 16 i 17 anys no poguessin avortar sense el consentiment dels seus progenitors. Aquest és un dels principals canvis de la futura llei i que ha generat més controvèrsia entre els sectors més conservadors de la societat, però no és l’únic que es proposa a l’avantprojecte de llei.
Sense reflexió
Es posa fi als tres dies de reflexió obligatòria abans de fer la interrupció de l’embaràs en què la dona ha d’esperar a iniciar cap tractament. A la mateixa visita la demandant rep un sobre amb informació de les ajudes i prestacions a què té dret si es segueix endavant amb l’embaràs, com donar en adopció, i el suport que rebria la criatura si no s’avorta i neix amb alguna malformació. La proposta de la nova llei ofereix més cobertura legal perquè preveu una baixa per interrupció voluntària de l’embaràs i un acompanyament integral i especialitzat en aquest procés. Un procés, el de la interrupció voluntària, que es pot fer durant l’embaràs però amb restriccions. En les primeres 9 setmanes de gestació escull la tècnica, instrumental o farmacològica, que li poden practicar als centres sanitaris públics o acreditats per professionals qualificats. Fins a la 14a setmana és decisió única de la dona, però més enllà d’aquest temps de gestació cal un informe mèdic, i a partir de la setmana 22 l’autorització dependrà d’un comitè clínic, que només el permet si el fetus no pot sobreviure.
Educació sexual
La proposta de llei també posa el focus en relació amb l’educació sexual perquè passi a ser integral a les principals etapes educatives, i se centraran en el consentiment i les relacions fomentades en els bons tractes. A Catalunya des del 2009 existeix el programa Coeduca’t, amb la voluntat de seguir un itinerari en educació sexual des de la primera infància i durant tota l’etapa d’educació obligatòria. Els grups de defensa dels drets sexuals, però, reclamen més recursos perquè es pugui implementar i formar el professorat en educació sexual. Una reivindicació que també es recull per formar específicament en educació sexual i menstrual professorat, funcionaris de presons i treballadors públics. Els centres educatius, de salut o penitenciaris repartiran gratuïtament mètodes barrera d’anticonceptius vinculats a campanyes d’educació sexual.
Píndola, gratuïta
La píndola postcoital o de l’endemà, que costa 20 euros a la farmàcia, es distribuirà gratuïtament als centres de salut i també es preveu que la Seguretat Social assumeixi les pastilles anticonceptives d’última generació. La creació de més centres públics d’atenció en salut sexual i reproductiva és un altre dels aspectes a reforçar, així com posar a disposició de les dones una línia d’atenció telefònica on poder rebre informació i assessorament. Un altre element que es preveu és el repartiment gratuït en instituts, presons, centres cívics o organismes públics, de productes de salut menstrual, com tampons, compreses i copes menstruals, per posar fi a la pobresa menstrual.
Hospitals propers
La llei parla d’obligar tots els centres d’ús públic a oferir avortaments per afavorir que n’hi hagi un de proper al domicili de la dona. A la vegada es regula el dret d’objecció de consciència com un dret dels professionals sempre que hi hagi personal disponible per a la interrupció voluntària de l’embaràs. La normativa manté, com ho feia la llei del 2010, la creació d’un registre on els metges s’inscriuen de manera prèvia com a objectors. A Catalunya, segons dades del Departament de Salut, el 2020 hi havia un 20,85% dels professionals implicats en la realització d’interrupcions voluntàries de l’embaràs com a objectors per qualsevol causa. Les facilitats per avortar no són les mateixes a tot el territori. Fins fa poc, a les comarques lleidatanes no hi havia cap centre acreditat per fer avortaments quirúrgics i les dones s’havien de desplaçar si volien fer-ho a la xarxa pública. Un servei que des de l’octubre fan a la Clínica Minova Aliança de Lleida i al Verge de la Cinta de Tortosa. Amb els canvis en la llei es vol ampliar als hospitals públics el tractament farmacològic per avortar entre les 10 i les 14 setmanes ingressades i amb supervisió d’un professional.
Baixa per la regla
L’esborrany de la llei de l’avortament inclou nous drets per a les dones com la baixa laboral per a regles que provoquen dolors incapacitants i que des del primer dia assumirà la Seguretat Social. No s’exigirà cap mínim cotitzat i serà el metge qui haurà de dictaminar el temps que es pot faltar a la feina, però es proposa que sigui de tres dies ampliables a cinc. Es calcula que aquest dolor menstrual que, malgrat la medicació, impedeix fer vida normal afecta un 10% de les dones. La mesura no defineix molts aspectes i genera dubtes entre els professionals sobre com es gestionarà i si hauran de ser els metges de família, amb una atenció primària col·lapsada, els que hauran de fer les baixes o si des de l’especialitat de ginecologia es poden fer informes per a les dones que tenen malalties diagnosticades, com l’endometriosi. La nova baixa va generar tensió entre els socis de govern i des de les files socialistes alguns ministres apuntaven que podria discriminar les dones a la feina.
L’IVA queda exclòs
Finalment, el text de la futura llei de l’avortament no recull una mesura que incloïa l’esborrany, com és la rebaixa de l’IVA de productes d’higiene femenina, per l’oposició del Ministeri d’Hisenda. Les entitats que lluiten pels drets de les dones indiquen també que la llei no garanteix l’accés a l’avortament a les dones quan no es té targeta sanitària, mentre que sí que s’assegura l’atenció per tirar endavant l’embaràs.
La norma encara trigarà mesos a entrar en vigor, ja que el text haurà de passar un segon cop pel Consell de Ministres abans de ser enviat al Congrés perquè passi el tràmit parlamentari que dugui a la seva aplicació.
