Un marcador per a la vida
alerta
El càncer de pròstata, el més freqüent entre els homes, anirà a més amb l’envelliment progressiu de la població
Els especialistes, que aposten per la prevenció, reivindiquen la prova del PSA
La fusió d’ecografia i ressonància, clau per localitzar el tumor
El càncer de pròstata és el tercer més diagnosticat, després del de còlon, recte, anus i el de mama, aquest en segon lloc. Per posar-ho en xifres, entre el 2007 i el 2017, a la demarcació de Girona es van diagnosticar 2.830 càncers de pròstata. Una dada, però, que anirà a més amb l’increment de l’esperança de vida. Si ho analitzem per gèneres, s’ha de tenir present que el de pròstata es caracteritza pel fet de ser el més freqüent en els homes de les societats occidentals. Els especialistes reclamen l’ús expert de la prova d’antigen prostàtic específic (PSA, per les seves sigles en anglès), especialment des de primària, però reclamen molt especialment la necessitat de conscienciar la població masculina
Un diagnòstic a temps pot ser clau en un càncer de pròstata, especialment perquè estem davant d’un càncer molt heterogeni: no necessàriament presenta un creixement lent i tampoc és exclusiu d’homes de mitjana edat. A més, pot afectar de manera molt agressiva persones més joves de 50 anys o entre 50 i 60. D’aquí la importància que la població masculina sigui conscient que, a partir dels quaranta-cinc anys, és important fer-se proves. Especialment perquè per a aquest càncer hi ha un marcador que serveix d’indicador i que pot ser clau en el seu diagnòstic; a diferència de la majoria, que no en tenen –com el de pulmó o el de pàncrees, per posar només dos exemples–. Un element també rellevant és que el de pròstata té un dels percentatges de supervivència més altes (91%).
La prova PSA, clau
“Un diagnòstic precoç és clau en qualsevol malaltia.” Josep Comet és el cap del Servei d’Urologia de l’hospital Josep Trueta. Comet no es cansa de destacar la importància del diagnòstic precoç com a element clau, precisament arran de les implicacions que comporta “qualsevol càncer per al pacient, la família i la mateixa societat”. Segons Comet, l’elevat índex de supervivència d’aquest tipus de tumor, així com la presència d’un marcador, el PSA, fa que encara sigui més necessària la prevenció. Comet destaca la importància d’aquesta eina: “Encara hi ha la idea –destaca Comet–, especialment en medicina primària, que si no es té símptomes no s’ha de fer la prova del PSA, i això és un error.” L’aprenentatge ha estat intens. No només en les proves diagnòstiques i els tractaments, sinó en el més rellevant: portar a terme seguiments individualitzats
Núria Sala, oncòloga mèdica de l’ICO Girona, indica que també hi ha un percentatge molt petit que presenten unes característiques hereditàries i que ja està en seguiment a través de la Unitat de Consell Genètic. Sala també posa en relleu que es disposi d’una eina com el PSA, “molt específica, molt poc invasiva i fàcil d’utilitzar”, i afegeix: “Tots estem implicats en la investigació per aconseguir que aquesta supervivència que té encara sigui més alta.”
Roger Boix, uròleg i president del comitè de càncers urològics de l’hospital Trueta, creu que és clau la prova del PSA, perquè és un marcador que detecta en sang el risc potencial de càncer: “Amb un PSA alt no vol dir que el pacient hagi de tenir el càncer, però sí que ens indica un abans o un després”, explica, i hi afegeix: “És un marcador molt específic de l’òrgan, però no de la malaltia per ella mateixa.” D’aquí, i segons Boix, la importància que representa el que s’ha avançat en les tècniques que s’han anat desenvolupant per realment confirmar que s’està davant d’un tumor o no. Boix no amaga la controvèrsia que hi va haver sobre el marcador del PSA, en el sentit que es podrien haver sobrediagnosticat casos. Però és molt clar sobre el seu ús: “Aquesta és una eina molt útil, que salva vides, i que cada vegada s’hauria de fer servir més.”
Prevenció
Àlvar Roselló, oncòleg i radioterapeuta de l’ICO Girona, torna a destacar la prevenció d’una malaltia molt lligada a l’edat de la població: “Com més anys viurem els homes, com més arribem a 70 o 80 anys, més homes veurem amb càncer de pròstata.”
La importància del tractament individualitzat
Els càncers de pròstata poden ser de baixa o alta intensitat. D’aquí la importància de la prevenció. L’edat i l’agressivitat del tumor marcaran el tractament des d’una perspectiva individualitzada. Estem parlant d’un escenari on la malaltia està totalment localitzada; en cas contrari, el procediment seria totalment diferent.
En aquest escenari, el d’un tumor localitzat, es pot donar el cas d’una persona jove que en té un de molt poc agressiu al qual, i sempre amb les indicacions dels especialistes, es valora no passar per certes tècniques, que poden anar des de la cirurgia a la radioteràpia. Alguns dels tractaments poden afectar des de la fertilitat, la funció sexual o la incontinència d’orina. Aquest pacient, doncs, podria passar uns anys importants amb una vida normal només amb controls. En funció de l’evolució de la malaltia es modularà, doncs, com abordar-ne el seguiment i tractament. Un altre exemple seria el d’un home gran, amb una perspectiva de vida curta, a qui es pot valorar no sotmetre’l a un tractament agressiu, arran de la poca esperança de vida i la baixa agressivitat del tumor. D’aquí, precisament, la importància del tractament individualitzat. Cada malalt, doncs, és un món. Núria Sala, oncòloga mèdica de l’ICO Girona, destaca la importància de seguir investigant per millorar encara més la capacitat diagnòstica i els tractaments.
Una fusió d’imatges per localitzar aquest càncer
Joan Trillas
Un dels exemples de l’evolució de les proves diagnòstiques, pel que fa al càncer de pròstata, el trobem a l’hospital de Palamós, en fusionar ecografia i ressonància per poder localitzar-lo amb exactitud. Els programes informàtics actuals faciliten, amb els nous ecògrafs, fusionar en el moment de la prova la imatge que s’ha obtingut prèviament d’una ressonància. Això permet situar amb exactitud el tumor i evitar dur, com passa habitualment, biòpsies aleatòries fins a localitzar-lo. A Palamós, han incorporat a l’equip un tècnic superior en imatge per al diagnòstic (TSID). Aquest serà qui s’encarregarà de dur a terme precisament la fusió de la ressonància mentre el radiòleg fa l’ecografia.
Per arribar fins aquest punt, però, s’ha de sospitar de l’existència d’un tumor. Un marcador d’aquest càncer és l’anàlisi d’antigen prostàtic específic (PSA, per les seves sigles en anglès); una proteïna produïda per les cèl·lules normals, així com per cèl·lules malignes de la glàndula prostàtica –tot i que no necessàriament pot indicar un tumor, l’indicador es pot disparar arran d’una inflamació de la pròstata– i, l’altra, el tacte rectal. És aquí on s’indicarà fer una biòpsia per analitzar les cèl·lules.
Dos especialistes
En una ecografia, els tumors, però, i en general, no es diferencien del teixit prostàtic normal. “Ens serveix per guiar-nos, per dir on estem mirant, si a la part alta o baixa, perifèrica o central, però no veurem el tumor prostàtic”, explica la radiòloga Isabel Zapater. És aquí on es porten a terme biòpsies aleatòries (sis a cada lòbul). “A partir dels cinquanta anys la mida de la pròstata creix; pot passar de ser com una nou al d’una mandarina o, fins i tot, al d’una taronja”, explica Zapater, i afegeix: “Com més gran és la pròstata en general, més gran pot ser és el PSA; i això pot donar l’indicador, però no localitzar-lo quan es fan les biòpsies.” Nico Vega (TSID) remarca que la ressonància de pròstata sí que permet identificar els tumors. Vega remarca que és amb la fusió de les dues imatges quan es pot localitzar amb precisió el tumor.
