Dolors Fauria i Roma

Quan la van entrevistar a la revista Fòrum, la Dolors Fauria va assegurar: «Des que soc infermera, les retallades sempre ens acompanyen i sempre ens han ajustat i sempre ens han posat en aquest calaix de sastre.» La Dolors sabia de què parlava. Tot i que va néixer a Sant Julià de Vilatorta i era gironina d’adopció, va desenvolupar la seva vida professional a casa nostra i no va deixar de lluitar per aconseguir millores per al col·lectiu que va presidir vuit anys. Exsupervisora d’infermeria, expresidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona i exvicepresidenta del Consell Català d’Infermeria, Maria Carme Ribas i Mora s’hi va referir en un article publicat a El Punt Avui: «La vaig tractar com a infermera d’urgències a reanimació i després li vaig anar seguint els càrrecs que, per la seva gran vàlua, va anar tenint. Una lluitadora nata pel món de la infermeria, incansable, sempre defensant aquest col·lectiu tan important per a la vida dels pacients. A les seves mans deixem les nostres vides i elles, amb estima i dedicació, arriben a cims molt alts. Els cirurgians tenen un repte, però al darrere hi ha la infermeria, una clau important en el món hospitalari.» Dolors Fauria va declarar en un article a La Vanguardia: «Soc infermera, em sento infermera i estimo la meva feina.» Compromesa amb el futur de les noves generacions, més d’un cop va denunciar: «Els professionals que es dedicaven a la gestió mai havien de perdre l’assistència en el sentit més ampli de la paraula.»