El reompliment de terres reduirà de 56 a 8 metres l'alçada màxima del viaducte

S'hi haurà d'abocar terra, possiblement fins a la cota 330, a més de reforçar fonaments i drenatge

Després d'haver-se plantejat diverses solucions, va ser al febrer del 2008 que l'Adif es va interessar per aplicar un «reompliment parcial» de la zona mitjana-baixa del barranc, fins a la cota 310-315 –el pilar més profund, el 5, es troba sobre la 282–, una actuació que «suposarà un increment de la pressió de confinament» sobre els terrenys, que «podria disminuir de manera considerable les velocitats d'aixecament actuals, així com també el rang total dels futurs». El mateix informe, però, ja avançava que «serà convenient no tancar la possibilitat d'escometre actuacions complementàries si els resultats no són satisfactoris».

Tres fases d'actuació

En aquesta línia es desenvolupa la solució adoptada finalment, inclosa en el projecte tècnic emès l'agost del 2008, que proposa «reforçar els ciments existents d'una banda i, de l'altra, posar pes de terres per contrarestar l'empenta». Tots els càlculs, en aquest sentit, ja es van fer considerant que l'inflament es produïa a les capes profundes, tal com es va comprovar després. En concret, la solució final proposa el reompliment en dues fases. La primera, fins a la cota 315 –la qual cosa suposa uns 33 metres d'alçada sobre el fons del barranc–, tot i que «no és possible assegurar que arribin a neutralitzar completament» els moviments. Per això, es preveu una segona fase, si les proves posteriors en determinen la necessitat, per reomplir fins a la cota 330, malgrat que ja s'admet que, com més terra s'hi tiri, més gran serà l'impacte ambiental i paisatgístic. És a dir, que caldria aixecar el barranc 48 metres respecte al fons actual, amb la qual cosa l'alçada del pilar més alt (el 5) passaria dels 56 metres d'abans als 8 d'ara.

Amb tot, però, no n'hi haurà prou per solucionar definitivament el problema, perquè el projecte ja defineix fins i tot una hipotètica tercera fase per tornar a regular el tauler. Això sí, com que ja seria «inviable» abaixar-lo més, després de l'obra del 2007, aquest cop es proposa una reconstrucció de la coronació dels pilars 4, 5, 6 i 7.

Reforçar els fonaments

L'actuació que s'ha posat en marxa encara inclou una altra obra important: la construcció de nous ceps de protecció tres metres per damunt dels actuals, amb una fonamentació perimetral (veure gràfic), i una separació de 20 centímetres entre els nous i els vells per evitar la «transmissió d'esforços». Així s'evitarà la sobrecàrrega excessiva que sobre els fonaments originals suposaria el munt de terra que s'hi afegirà al damunt, i es traspassarà aquest nou pes al terreny en profunditat. Els nous ceps s'enfonsaran entre 23 i 27 metres.

Que no hi entri l'aigua

El projecte defineix també, d'altra banda, les obres de drenatge que cal dur a terme per canalitzar les aigües del barranc per sota el reompliment de terres, «amb l'objectiu d'evitar, en la mesura del possible, la filtració d'aigua als nivells més profunds, ja que aquesta podria alimentar el procés d'expansió de les anhidrites». En concret, per tant, es farà una estructura de 330 metres de llarg (que quedarà colgada fins a 42 metres sota el nivell màxim que s'assolirà, si es fa la segona fase), 4,5 metres d'alçada i 2,5 metres d'amplada per permetre el pas de l'aigua, amb un enreixat de protecció a la boca d'entrada perquè no hi penetrin els sediments i unes cunetes prefabricades per absorbir possibles nous moviments.

Control exhaustiu

Un darrer aspecte dels treballs consistirà a definir un «ampli sistema d'auscultació» per controlar tant el terreny de fonamentació com el reompliment, així com les estructures actuals i les futures. El dispositiu, de fet, s'afegirà als diversos i moderns sistemes de control que ja s'han instal·lat al viaducte, alguns fins a 70 metres de profunditat, que permetran també analitzar via satèl·lit els moviments que s'hi han produït respecte del moment previ a la construcció del pont.

El volum abocat sobreeixiria el Camp Nou

El projecte estableix colossals moviments de terres per garantir l'estabilitat del viaducte. En cas que se n'hagi d'executar només la primera fase, es necessitarien 739.211 m³ de terra, que són els resultants de pujar des de la cota 282 fins a la 315, amb una amplada d'uns 135 metres a dalt de tot. Però si s'ha d'aplicar el projecte en la seva segona fase –fins a la cota 330, amb uns 55 metres d'ample al damunt–, el nou terraplè tindria 1.090.229 m³, gairebé 1,1 hectòmetre cúbic: el mateix volum que 485 piscines olímpiques (les mides oficials són 50x25x1,8 metres), i una quantitat de terra suficient per omplir fins al capdamunt el Camp Nou (que s'estima que fa prop d'1 hectòmetre cúbic). En total, comptant també les actuacions complementàries, caldrà moure uns 1,2 milions de metres cúbics de terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Milers de joves es manifesten contra el capitalisme i per un futur més verd i “digne”

Barcelona
SOCIETAT

Les gambes atrauen milers de visitants a la seva fira de Palamós

palamós
successos

Es confirma el feminicidi d’una veïna de Tarragona a mans del seu fill

Tarragona
SOCIETAT

Bancs per a la diversitat sexual al barri de Germans Sàbat

girona
educació

L’Institut Ca n’Oriac de Sabadell, premi Baldiri Reixac a l’escola transformadora

L’Espluga de Francolí
SOCIETAT

Tallers i signatura d’autors en la Fira del Llibre Infantil i Juvenil

girona
Mobilitat

Cadena humana per demanar la connexió en metro de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella

Barcelona
MEDI AMBIENT

Recullen 230 quilos de brutícia en dues hores a la platja de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Compres a l’aire lliure a la Botiga al Carrer de Girona

girona