Localitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l'objectiu principal de la campanya d'excavació que, des de l'1 de maig i fins al 3 de juny es desenvolupa al barranc de la Boella, a la Canonja, sota la direcció de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Els primers dies de treballs a la Cala 1, un dels jaciments on s'actua, s'han dedicat a treure els sediments que contenen ceràmiques d'època romana i s'hi ha registrat un nombre important de restes prehistòriques de sílex tallades que poden ser datades, de manera preliminar, entre fa 200.000 i 500.000 anys abans del present. A la Cala 2 s'han fet troballes significatives d'eines de pedra i restes esquelètiques de grans mamífers, com ara excrements fossilitzats de hienes i grans herbívors.

Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica són molt escasses en tota l'Euràsia. En aquest sentit, el registre fòssil del barranc de la Boella “és singular per explicar les primeres migracions humanes de l'Àfrica, per les restes que s'hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d'anys, eren molt reduïdes”, destaca l'arqueòleg de l'IPHES i codirector de l'excavació, Josep Vallverdú.