la contra

La lluita social va salvar els Aiguamolls

Un llibre commemora el 25è aniversari del parc natural, en destaca el valor paisatgístic i recorda el moviment que va aconseguir protegir el paratge del creixement urbanístic

Els aiguamolls de l'Empordà són un dels espais naturals més visitats de Catalunya i un dels que més atractius naturals tenen, i si avui existeixen com els coneixem és gràcies al moviment social per salvar el paratge, que va acabar amb la creació del parc natural, ara fa vint-i-cinc anys. Així ho defensa el llibre 25 anys de protecció als Aiguamolls de l'Empordà, d'Albert Roca, publicat per commemorar aquesta efemèride, juntament amb els diversos actes que s'han fet fins ara.

En la presentació que es va fer ahir d'aquest llibre, en diverses ocasions es van sentir elogis a aquella lluita per evitar que els Aiguamolls quedessin arrasats pel creixement urbanístic. «Fa vint-i-cinc anys va passar una cosa extraordinària. Un moviment social va aconseguir la protecció d'un espai», va recordar el director territorial de Medi Ambient a Girona, Emili Santos. També l'alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, va assegurar: «Quan es va fer era necessària una protecció i després d'aquest temps és un bon moment per reflexionar sobre les coses que es poden millorar.» L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, també va exclamar: «Gràcies a Déu que es va fer aquella lluita.» El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Rufí, també va destacar que aquella lluita social «va crear aquesta meravella de parc».

El llibre d'Albert Roca, que ahir va destacar que la seva obra pot ser ara una bona eina divulgativa, no només parla dels inicis del parc, sinó que destaca el valor paisatgístic, ecològic i humà que hi ha als Aiguamolls. Al llibre, que té una molt bona fotografia, es parla de la importància de l'aigua, els oficis, les espècies animals i vegetals i les visites que rep el parc. El llibre tampoc defuig la polèmica que hi ha actualment entorn de la protecció de la zona i en la presentació l'autor assegura: «S'han assenyalat alguns conflictes propis d'un espai on les voluntats del naturalista i l'ecologista molt sovint topen amb les del turista, el pagès, el caçador o el promotor immobiliari.» Albert Roca va agrair la col·laboració actual del parc –i dels seus dos directors anteriors: Jordi Sargatal i Josep Espigulé–, de la Diputació, que ha finançat l'obra, i dels ajuntaments implicats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El vi badaloní de Sant Jeroni

Badalona
GIRONA

El caos a Rodalies afecta veïns i visitants de la mostra floral

GIRONA
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Reforma integral del pàrquing a la Corxera, amb tarifes toves

SANT FELIU DE GUÍXOLS
MEDI AMBIENT

Plantats 500 ceps terrassencs més a la finca de Mossèn Homs

TERRASSA
LA CRÒNICA

‘Ace’ i partit al paternalisme tennístic

MEDI AMBIENT

Calella deixa en mans de la natura la recuperació de la sorra perduda a la platja de Garbí

CALELLA
GIRONA

L’Ajuntament es queixa de falta de recursos extra per executar els projectes dels fons Next Generation

girona
SOCIETAT

Recerca pilot de la URV per detectar a Tarragona el sensellarisme ocult

TARRAGONA
Estats Units

Mor el pacient que va rebre un ronyó de porc modificat genèticament

Barcelona