Proposen que el Maresme faci la gestió integral de les rieres

El Maresme és un territori marcat per les rieres. Històricament, ha viscut les conseqüències del desbordament de les lleres per les inundacions, amb alguns episodis que han provocat importants danys als municipis, com ara els registrats l’any 2010, quan es van batre rècords de pluja acumulada i es va tallar la circulació de la carretera N-2 i la via del tren.

Malgrat que els tres anys de sequera persistent han reduït al mínim el perill de rierades a la comarca, des del Consell Comarcal del Maresme (CCM) fa mesos que es treballa en un estudi per dissenyar un servei de gestió integral de les rieres, del qual es va informar fa pocs dies en el consell d’alcaldes. Actualment, la conservació i el manteniment de les rieres correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) quan es tracta de trams fora de la zona urbana i a cada ajuntament quan en formen part. Majoritàriament, sobretot aquells municipis que tenen rieres que travessen el terme municipal, els ajuntaments han de recórrer a les subvencions de l’ACA per poder fer una neteja profunda de les lleres. En vista d’aquest escenari, i tal com va proposar la consellera comarcal de Medi Natural, Marta Gómez, la proposta liderada per l’ens supramunicipal “permetria donar solucions, crear sinergies entre les diferents conques i aconseguir uns resultats més eficients i amb menys cost”. Per fer-ho possible, però, tant l’ACA com els consistoris interessats haurien de cedir les competències al Consell Comarcal. Tot i això, i malgrat que es troba en fase d’estudi, la consellera va avançar que les solucions que es buscarien inclouen la naturalització dels entorns per reduir el risc d’inundacions. “Les particularitats del Maresme la fan una comarca única, amb diferents conques hidrogràfiques, però amb una problemàtica molt semblant que el futur servei integral podria entomar amb més eficiència”, va explicar Gómez, que va reiterar la necessitat que sigui el Consell Comarcal l’ens que ho lideri: “Som entitat local de l’aigua.” Les dades que va posar sobre la taula li donen la raó: el territori té quinze municipis afectats per les Arpsi (àrees amb risc potencial significatiu d’inundació) i des del 1900 fins al 2020 hi ha 159 episodis registrats, 72 dels quals els ha protagonitzat la capital, Mataró, seguida d’Arenys de Mar, amb 67, i Arenys de Munt, amb 44. “El temporal Glòria va castigar especialment la comarca, i en municipis com Tordera les indemnitzacions van superar els 15 milions d’euros”, va recordar.

La proposta de l’ens comarcal va ser ben rebuda pels alcaldes presents, tot i que alguns van mostrar la seva preocupació perquè el servei acabi repercutint en les arques municipals, fet que Marta Gómez va negar. “Es recaptaran els diners que s’atorguen des de l’ACA i serà amb aquests fons que es pagarà el manteniment i la conservació de totes les rieres”, va assenyalar. En aquest sentit, l’alcalde de Sant Iscle de Vallalta, Eduard Turon, va preguntar si serien els consistoris els que haurien d’acabar assumint els trams de les rieres no urbans, i l’alcaldessa de Sant Pol, Montserrat Garrido, va remarcar que les neteges periòdiques són un element clau. “Si no es fa endreça de les rieres dels pobles de muntanya, en paguem les conseqüències els de mar, perquè les platges s’omplen de canyes i troncs”, va assegurar.

Finalment, els alcaldes presents van acordar que l’abast de la proposta era prou significatiu perquè el Consell Comarcal convoqués un ple monogràfic dedicat a les rieres.