Educació ambiental
40 anys explicant el medi marí
El Centre d’Estudis del Mar de Sitges es remodelarà i serà autosuficient energèticament
L’espai ha estat pioner a l’Estat en la pedagogia i la defensa de l’entorn
Combina les activitats destinades a alumnes i famílies amb la recerca a l’entorn de la posidònia
S’hi volen millorar els sistemes de climatització per aconseguir un equipament eficient
A l’extrem sud del nucli habitat de Sitges, poc abans d’arribar als jardins de Terramar, hi ha una bonica casa de l’estil que caracteritza l’urbanisme de la turística ciutat. Data del 1929 i té un estil eclèctic postmodernista, amb parets blanques i porticons d’un color blau intens. Està situada a primera línia de mar i els seus 600 metres quadrats amaguen un equipament que ha estat pioner: el Centre d’Estudis del Mar (CEM), on la Diputació de Barcelona va instal·lar el 1983 el primer espai d’educació ambiental marina de l’Estat. L’equipament ha complert 40 anys de vida, i ho fa amb la bona salut que li dona rebre 12.000 visitants anuals, sobretot grups d’alumnes d’escoles i també famílies i públic en general.
Per Marc Serra, diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, la importància del Centre d’Estudis del Mar es deu, “en termes històrics”, al fet que és “l’equipament degà i pioner a tot l’Estat pel que fa a l’educació ambiental marina, i pel que fa també a la conservació”. Va donar cabuda el 1983 a les primeres jornades estatals sobre aquest tema i la importància es pot dimensionar en el nombre d’assistents a l’equipament, tot i no ser un equipament cèntric. Moltes escoles tenen la visita al CEM com una de les sortides habituals en el calendari, i no només les escoles de Sitges i les ciutats més properes, sinó de tota la demarcació de Barcelona, segons Serra. El diputat destaca també les activitats els dissabtes i els diumenges per a un públic més general. Per exemple, durant els caps de setmana de novembre es va programar una sessió per estampar peixos en paper i tèxtil seguint el mètode tradicional japonès Gyotaku. També observació d’aus marines, recollida de deixalles a les platges sitgetanes i lectura de contes infantils per conscienciar sobre la necessitat d’actuar de manera respectuosa amb el medi ambient i el mar.
S’han organitzat també, al llarg de l’any, passejades a peu per conèixer el valor de l’espai natural dels Colls i Miralpeix (entre Sitges i Vilanova), una activitat amb esnòrquel per identificar i fotografiar la biodiversitat marina de Sitges, una ruta en caiac amb guia per mostrar el valor ambiental i el paisatge litoral del Garraf, experiments marins perquè els més petits descobreixin l’existència de microplàstics a la platja i una observació de la fauna associada a les basses dels jardins de Terramar.
“No em voldria limitar a avalar la història de l’equipament, sinó que també cal posar en relleu el present i el futur que té el CEM”, segons Serra. Coincidint amb els 40 anys d’història, la Diputació preveu una remodelació “important” que ha de permetre “obrir-lo més al passeig i al municipi”. La casa que dona cabuda al centre es troba ara envoltada d’una tanca de poca alçària, la qual es renovarà amb la intenció de facilitar l’accés a l’equipament i convertir-lo en un refugi climàtic per a la ciutadania. Hi haurà també una font i es remodelarà tot l’espai de la pèrgola. “No ens quedem només aquí. Volem que el Centre d’Estudis del Mar sigui també un símbol d’eficiència energètica, recuperant un antic pou que s’havia utilitzat feia molts anys, fent així que l’equipament sigui autosuficient pel que fa al consum d’aigua. I, a més, hi introduirem l’energia fotovoltaica.”
Equipament eficient
El centre, segons el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, ja té instal·lades algunes plaques “simbòliques, testimonials, per a les visites”, assenyala Serra, i ara es vol ampliar la instal·lació a la pèrgola situada a la part posterior de l’edifici. Es vol, així mateix, millorar els sistemes de climatització amb l’objectiu d’aconseguir un equipament totalment eficient des del punt de vista energètic, pensant també que els visitants no coneguin només el projecte d’educació ambiental marina, sinó que “l’equipament parli per si mateix”. L’actuació formarà part del pla clima de la Diputació, que pretén arribar el 2030 a la neutralitat climàtica en tots els edificis propis. El del CEM és un dels primers, i la previsió és que les obres es desenvolupin al llarg del 2024 i que el 2025 ja estiguin completades. No hi ha encara un pressupost assignat perquè s’està tramitant el projecte, i la previsió és destinar-hi entre 150.000 i 180.000 euros. “Són bones notícies per a l’equipament i per a la ciutat”, valora Serra.
La regidora d’Urbanisme, Acció Ambiental i Transició Ecològica de Sitges, Carme Gasulla, explica al seu torn que el centre va néixer a partir de la donació d’un privat de l’edifici per a aquest tipus de funcions. “És un sentit que ens encanta a Sitges, perquè si una cosa té la ciutat és la capacitat d’integrar projectes d’aquest perfil.” Gasulla destaca “la magnífica ubicació” del CEM, i hi afegeix: “No és només un centre educatiu sinó de referència per a tot Sitges en molts aspectes. Perquè forma part del nostre entorn més preuat, que és el litoral. Ha fet una tasca educativa brutal, ja que la cura del litoral i l’ecosistema és molt important i s’ha de transmetre des de petits. I també de recerca, que volem enfortir.”
Estudi de la posidònia
La recerca a què fa al·lusió la regidora es refereix sobretot a la praderia de posidònia que s’estén entre Sitges i Vilanova. La geògrafa Françoise Bréton ha estat una de les impulsores del CEM, i recorda que ja des del principi es va involucrar els pescadors del port de Vilanova en una prova pilot. Aquests experts en el fons litoral van contribuir a estudiar aquest “ecosistema tan important”, segons Bréton, i a establir-ne l’extensió.
Pel que fa a l’activitat educativa, el responsable del CEM, Pau Aguiló, defensa que es tracta d’un projecte molt consolidat a les escoles, amb programes per a alumnes des de l’etapa infantil fins a batxillerat. A partir de la col·laboració amb els centres educatius, el CEM s’ha plantejat enfortir aliances amb administracions i entitats, i equipaments com biblioteques i centres d’investigació. La idea és desenvolupar projectes per a la població més enllà de l’escolar i entrar en l’anomenada “ciència ciutadana”. “Crear un paraigua per fer participar la ciutadania a l’entorn de l’àmbit marí, com tot allò referit a les aus marines i les deixalles al litoral”, posa com a exemple Aguiló.
Gràcies a la col·laboració de voluntaris, en els últims anys s’han identificat espècies al litoral i s’ha fet un seguiment de la praderia de posidònia. Un dels objectius prioritaris del CEM ha estat la difusió dels valors ecològics d’aquestes praderies, i per anar més enllà vol crear un punt de referència anomenat Espai Posidònia. Aquest espai inclourà un audiovisual i un punt d’informació ambiental. També hi haurà un programa d’activitats específic i un disseny de mòduls expositius que tindrà la posidònia com a fil conductor.
A més, la renovació del CEM preveu una millora del fons documental, que disposa de bibliografia especialitzada sobre l’àmbit marí. Es vol obrir perquè sigui consultat pel públic mitjançant un servei d’accés digital i presencial, amb un espai físic per a consulta i treball.
