Medi ambient

SOS Costa Brava vol un ens de protecció litoral independent

La federació d’entitats demana a la Generalitat un conservatori del litoral amb recursos i poder d’acció

S’ha d’acabar de definir en els pròxims mesos

Els ecologistes demanen poder adquirir sòl amb la taxa turística

La Generalitat ha engegat els tràmits per constituir el nou conservatori del litoral de Catalunya, un ens que serveixi d’“instrument per salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl”. La seva creació es desprèn de la llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020, i va ser una reivindicació que la federació d’entitats SOS Costa Brava va dur al Parlament enmig de l’onada de projectes d’urbanització que es van desplegar en diferents poblacions del litoral gironí a mitjan dècada passada. L’entitat, però, aposta per un model d’“organisme públic independent”, defensa el seu portaveu, l’advocat Eduard de Ribot, i hi han incidit força durant el període de consulta pública, que es va tancar a finals d’octubre.

Entre la Generalitat i els conservacionistes, que han estat els més actius en la presentació d’al·legacions, hi ha coincidència a agafar com a referent el Conservatoire du Littoral francès, que des de la seva posada en marxa, el 1975, ha aconseguit preservar el 13% de totes les riberes marines i lacustres continentals i insulars, a banda de gestionar 203.762 hectàrees adquirides o cedides i un pressupost que va assolir els 50,8 milions d’euros el 2018. Per garantir-ne la independència, proposen les figures d’un comitè científic i consells rector i de participació.

Discrepància

El document preliminar de la Generalitat, però, formula quatre alternatives diferents. “Organisme públic independent, consorci, assignació de les funcions a l’Institut Català del Sòl i dilució en l’Agència de la Natura, i selecciona l’alternativa d’incorporar el conservatori dins de la nova Agència de la Natura de Catalunya”, explica De Ribot.

Aquesta opció, per a SOS Costa Brava, té “riscos”, perquè es tracta d’un altre organisme pendent de ser constituït i que aglutinaria tasques tan diverses com ara la gestió de tots els parcs naturals, reserves i espais protegits (PEIN, Xarxa Natura 2000, etc.) o el conjunt de medi forestal de titularitat privada, que creuen que el podria conduir a la “sobresaturació”.

Autonomia econòmica

Per preservar terrenys actualment qualificats com a urbanitzables, a més, caldrien recursos econòmics per a la seva adquisició. Fa dues dècades, sense anar gaire més lluny, la Generalitat va haver d’invertir més de 26 milions d’euros per protegir la platja palamosina de Castell. I aquí, a banda d’esgrimir els drets preferents de tempteig i retracte de la Generalitat, les al·legacions de SOS Costa Brava posen sobre la taula l’opció de destinar-hi el 50% de la taxa turística que es recapta als municipis costaners.

En el cas francès, també s’hi ha aconseguit implicar empreses privades dins de programes de mecenatge i responsabilitat social corporativa, que a banda de l’adquisició de sòl podrien finançar les accions de conservació i dinamització dels paratges, dins dels 580 quilòmetres de litoral que, més enllà de la Costa Brava, hi ha a Catalunya.

Entre les prioritats d’adquisició, SOS Costa Brava situa espais dunars amb pineda mediterrània, l’entorn de penya-segats, espais amb valor de connectors naturals –sobretot entre espais protegits–, terrenys annexos a platges o desembocadures fluvials i zones d’aiguamolls o inundables properes a la costa. També enumeren diversos exemples de projectes als quals s’oposen en el litoral gironí.

LA XIFRA

13
per cent
del litoral francès ha preservat, des del 1975, un ens anàleg a l’Estat francès que inspira ara Catalunya.

L’eòlica marina, i la terrestre

E.A

Els opositors al parc eòlic marí davant la badia de Roses es feien ressò ahir de la renúncia de Shell a una prova pilot d’eòlica marina flotant davant les costes atlàntiques de la Bretanya, a l’Estat francès, i remetien a les tesis del científic Antonio Turiel, que, a banda d’alertar de l’impacte dels projectes sobre els ecosistemes marins, qüestiona que siguin viables econòmicament.

Mentrestant, al Parlament, va prosperar una proposta presentada per la CUP per actualitzar el document Energia eòlica i paisatge. Orientacions per a una adequada implantació a Catalunya, a càrrec dels experts de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Hi van donar suport ERC i els Comuns, amb les abstencions del PSC, Junts i Cs. I la novetat és que a banda de posar al dia el document pel que fa als projectes terrestres, s’hi haurà d’afegir un apartat específic sobre l’impacte de projectes marins dins de les zones de litoral que estableixi la nova planificació estatal inclosa al POEM.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estat espanyol

Renfe cessa un gestor de material i Adif a un cap d’Inspecció

Madrid

El pressupost de Salut preveu 100 milions per reduir llistes d’espera

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Neu, pluja i temporal marítim

Barcelona

ERC d’Olot fa una bona valoració dels pressupostos 2023

olot

Inventarien el patrimoni cultural del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter

torroella de montgrí

Prop 500 persones participen en l’enquesta sobre punts insegurs per a dones a Girona

girona
mediterrani

El terratrèmol de Turquia i Síria deixa més de 1.500 morts

Ankara
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols al litoral i algunes pluges

Barcelona
gastronomia

La D.O. Cava es posiciona a la Barcelona Wine Week

Barcelona