Unes 4.000 gorgònies replantades al cap de Creus
El 90% dels espècimens recuperats de xarxes de pesca que els havien extret accidentalment sobreviuen i es reprodueixen
La col·laboració dels pescadors ha estat cabdal durant cinc anys
Els projectes de mitigació (Miticap) i restauració (Rescap) de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) al cap de Creus han retornat al mar aquest passat estiu més de 1.200 gorgònies que havien quedat enganxades a les xarxes de pesca. En paral·lel, els estudis i diverses accions coordinades amb les confraries de pescadors han aconseguit modificar amb èxit els arts de pesca artesanals de la zona, reduint així l’impacte sobre les comunitats bentòniques.
Al llarg dels cinc anys que han durat aquests dos projectes, els investigadors de l’ICM-CSIC calculen que han trasplantat, en una zona de gairebé dues hectàrees, més de 4.000 gorgònies entre els 30 i els 90 metres de profunditat al Parc Natural del Cap de Creus i el lloc d’importància comunitària (LIC) dels canons del golf del Lleó i de la Xarxa Natura 2000. Durant aquest darrer any, a més, s’han realitzat accions de restauració i mitigació a la reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.
Segons s’ha pogut comprovar amb robots submarins, l’índex de supervivència de les gorgònies trasplantades supera el 90%, i la seva taxa de reproducció és molt similar a la de les que no han sortit mai del medi natural, la qual cosa demostra la ràpida adaptació de les colònies un cop trasplantades.
“Amb les d’enguany, ja són més de 4.000 les gorgònies retornades al mar de manera satisfactòria gràcies a l’estreta relació amb els pescadors artesanals de les confraries del Port de la Selva, Cadaqués i Formentera”, celebra Stefano Ambroso, al capdavant del projecte, que afegeix que “a mesura que han anat passant els anys, la implicació dels pescadors ha estat més gran“ i que han notat una “millora i adaptació de les metodologies amb l’experiència acumulada”.
D’altra banda, la responsable tècnica del projecte Miticap, Patricia Baena, explica: “Al llarg d’aquests cinc anys s’ha establert una valuosa sinergia i una relació de confiança entre dos col·lectius amb visions tradicionalment oposades: els científics i els pescadors.” Baena confia que aquesta confiança serveixi per assegurar el manteniment i la sostenibilitat a llarg termini dels ecosistemes.
Ara, els dos projectes s’han acabat, però l’objectiu de l’ICM-CSIC és donar-los continuïtat tant al cap de Creus com a Formentera i exportar el model a altres territoris. Les mesures de mitigació i restauració del medi marí, segons els experts, són claus en l’escenari actual, ja que, segons ells aconseguir un impacte zero de l’activitat pesquera és gairebé impossible.
LA XIFRA
Pescadors més conscienciats
A part del retorn al mar de les gorgònies, durant aquests cinc anys els equips científics han participat en més de 200 jornades amb els pescadors en què s’han testat diverses modificacions de les seves arts de pesca. De totes, la més reeixida ha estat l’ampliació de la llum de malla de les xarxes artesanals de tresmall, emprat per a la captura de llagosta. La seva efectivitat s’ha testat amb èxit amb els pescadors de les confraries de Formentera, el Port de la Selva i Cadaqués.
D’altra banda, igual que en anys anteriors, s’han realitzat diverses jornades de recuperació d’arts de pesca perduts amb la col·laboració de voluntaris i pescadors implicats en el projecte Miticap. També s’ha treballat en la conscienciació del sector pesquer, a qui s’ha transmès la idea que existeix una altra manera de pescar igual d’eficaç però menys invasiva. Gràcies a això, s’ha observat un canvi d’actitud en la majoria dels pescadors,
Les accions volen reduir la pesca fantasma, és a dir, els arts de pesca abandonats, i conscienciar tant el sector pesquer com la societat en general sobre la necessitat de conservar el medi marí. Gràcies a aquestes jornades, aquest any s’han pogut recuperar 21 nanses, 1 tresmall i 1 palangre perduts, a més de 700 kg d’escombraries marines.
