Medi ambient

Medi ambient

Els números de l’estany

Un estudi dels observadors meteorològics locals concreta per primer cop les quantitats i els sistemes per on l’aigua entra i surt del llac banyolí

L’estany de Banyoles, font d’inspiració d’artistes, escenari romàntic, refugi d’aus i peixos, piscina per competir-hi o banyar-se... Sí, però, en realitat, també és un immens dipòsit –de fet, un ésser viu fascinant– que guarda més de 16 hm³ d’aigua de què es nodreixen la ciutat i els recs que acaben formant el riu Terri. Qui vulgui submergir-se en la vitalitat, el dia a dia de l’organisme del famós llac ha de llegir l’estudi que els observadors meteorològics Enric i Gabriel Estragués, pare i fill, tenen penjat al seu web, meteobanyoles.com . A base d’observar-lo durant tres anys, han pogut concretar el seu metabolisme amb un reguitzell de xifres que, per la seva magnitud, sorprendran els no iniciats.

Aquest vast magatzem d’1,1 km² quadrats de superfície –propietat del municipi des que, en el segle XVII, es va signar la Concòrdia de les Aigües amb el monestir de Sant Esteve– s’alimenta de múltiples fonts, començant per la pluja que li cau directament i que, de mitjana, són 2.400 m³ diaris. Tot i ser una quantitat respectable, és l’ingrés de menys quantia. Amb xifres molt variades es mouen els cabals aportats per les vuit rieres, que sumen 12.000 m³ al dia. Les més potents són les de Lió (al nord) i de Can Morgat (al nord-oest), que hi traslladen de mitjana diària 5.500 m³. La que menys aigua sol dur és la de la Puda (al sud), amb uns 20 m³. El principal aliment de l’estany són els aqüífers que hi traslladen l’aigua procedent de l’Alta Garrotxa, sobretot del riu Llierca. La mitjana diària és de 23.000 m³. Lògicament, la xifra, expliquen els Estragués, l’han obtinguda a base de sumar i restar les sortides i la resta d’entrades d’aigua.

Per on perd més el llac és pels recs oberts a l’edat mitjana (Major, de la Figuera d’en Xo, de Can Teixidor, de Guèmol i de Ca n’Hort). Les quantitats que en surten són molt variades, amb una mitjana de 30.000 m³ diaris, que serveixen per crear la riera Canaleta i, més endavant, el riu Terri. La segona causa de pèrdua d’aigua són les extraccions per a la xarxa d’aigua potable: 6.050 m³ diaris (a l’estiu, 6.300 i a l’hivern, 5.800). La tercera manera de sortida d’aigua és l’evaporació, de què el gran volum ha sorprès els dos autors de l’estudi. A l’estiu, arriba a ser de 3.600 m³ diaris (més de la meitat del que passa a la xarxa de distribució), encara que la mitjana és de 2.250 m³.

Només quan el nivell de l’estany amenaça amb un desbordament s’activa una altra canal de retirada d’aigua: els dos col·lectors subterranis d’emergència, construïts amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Entre tots dos poden evacuar 7,5 milions de litres cada hora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.