Medi ambient

Un futur d’onades de calor

La freqüència d’onades de calor estivals i d’episodis càlids d’hivern va en augment i serà habitual a Catalunya les properes dècades

Les dades des del 1950 confirmen l’escalfament en les quatre estacions de l’any

Avui la mitjana tèrmica és 1,8ºC més alta i 2,5ºC superior a l’estiu

L’onada d’incendis aquest estiu a Catalunya, Espanya, Portugal, Itàlia, França i Grècia reforça l’afirmació científica que el Mediterrani és un dels punts calents del canvi climàtic. Aquesta regió s’escalfa un 20% més ràpid que altres zones del planeta i les onades de calor a l’oest d’Europa poden augmentar el doble o el triple de ràpid que en altres regions. Catalunya està situada al Mediterrani i a l’oest d’Europa i les sèries de dades meteorològiques del país coincideixen amb les conclusions assenyalades pel darrer informe del Panell Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC). Aquestes sèries històriques des del 1950 analitzades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) són la base del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) . El darrer elaborat pel SMC és el del 2021 i les conclusions no poden ser més coherents en vista de la sequera, les onades de calor i els incendis que estem vivint enguany.

El 2021 ha estat a Catalunya el vuitè any consecutiu a superar-se en 1ºC la mitjana de temperatura del període 1960-1990, el que es coneix com una anomalia tèrmica. Ha estat el dotzè any més càlid des del 1950, amb una anomalia d’1,36 graus per sobre de la mitjana i cal anar fins al 1993 per trobar un any en què l’anomalia va estar per sota de la temperatura mitjana de la sèrie històrica.

Escalfament des dels 80

El cap de l’àrea de climatologia del SMC, Marc Prohom, pronostica que el 2022 se situarà entre els tres anys més càlids de la sèrie si no l’acaba encapçalant: “L’increment de temperatura important és a partir dels vuitanta. Cada cop el ritme és més fort, amb més anys amb anomalia. És molt complicat baixar d’un grau d’anomalia positiva. L’escalfament és molt estable.” Aquesta tendència a l’increment de la mitjana anual es fixa en +0,25ºC/decenni en el període 1950-2021. La temperatura mitjana actual és 1,8ºC més elevada que fa 71 anys, un increment que el BAIC 2021 qualifica de “clar, robust estadísticament i homogeni territorialment”. La temperatura d’estiu és ara 2,5ºC més elevada que el 1950. Als estius es registra un increment mitjà més alt que en cap altra estació (+0,35ºC/decenni), mentre que les pujades hivernal i primaveral són força semblants –la tardor és l’estació en què l’augment mitjà per dècada és menor (+0,20ºC/decenni)–. Però totes les estacions són més càlides a Catalunya del que ho eren fa menys d’un segle. La temperatura màxima diürna ha augmentat més (2,2ºC) que la mínima nocturna (1,3ºC) respecte a mitjan segle XX.

Més insolació en 30 anys

El BAIC 2021 atribueix aquesta diferència a una altra característica de la situació a Catalunya: el “marcat increment de la insolació (nombre d’hores de sol efectives) que s’ha detectat especialment des de la dècada dels noranta”.

Augmenten el nombre de dies càlids, d’estiu i de calor; el nombre de nits tropicals, així com l’amplitud tèrmica anual, la durada de ratxa càlida i el nombre d’onades de calor. Avui hi ha cinc onades de calor més a l’any de les que hi havia encara no fa un segle. D’altra banda, disminueixen els dies freds, les nits fredes i el nombre d’onades de fred. En totes les sèries estudiades disminueixen els “dies de glaçada” (dies amb temperatura mínima per sota de 0ºC). Els dies amb una temperatura màxima per sota de 5ºC (“dies de fred”) “tendeixen a disminuir arreu i a un ritme força similar”. El nombre de nits en què la temperatura mínima és superior als 20ºC (nits tropicals) tendeix a l’augment a tot Catalunya. A l’estació de Barcelona –al Raval– hi va haver fins a 102 nits tropicals el 2021. El SMC comptabilitza no només les onades de calor des de finals de maig fins a l’octubre, sinó també els períodes càlids fora de temporada (febrer sobretot) i la tendència fa pensar que uns i altres “seran més freqüents, duraran més i tindran valors més alts”. Marc Prohom conclou que les onades de calor d’enguany seran “habituals les properes dècades, a mitjan segle”. Encara que el BAIC no ho analitza concretament per al 2021, Prohom no dubta que mesos com juny i setembre cada cop tenen més característiques estivals: “Abans hi podia ploure amb certa freqüència. L’estiu s’eixampla i va en detriment de les estacions de transició.”

En canvi, l’evolució de la pluviometria a Catalunya marca una tendència a la sequera estival, però el SMC no considera les dades anuals prou concloents per afirmar que plourà quantitativament menys els propers anys. En valor mitjà, el butlletí sí que recull que la precipitació anual a Catalunya actualment ha disminuït gairebé 70 mm respecte a la de mitjan segle XX (un ritme de decreixement de -1,5%/decenni). Però és la precipitació d’estiu l’única que presenta una tendència “clara i robusta a tot el país, disminuint de mitjana un 4,8% per decenni en els darrers 72 anys”. És una evidència que la durada i la intensitat de les sequeres han anat augmentant en els darrers decennis, però hi ha “un elevat rang de variabilitat interanual”. Per exemple, els anys 2018 i 2020 van ser plujosos i amb temporals amb greus conseqüències, com el Glòria.

2021 sec i plujós alhora

L’any 2021 va ser el més sec a l’Observatori Fabra des del 1914, amb una acumulació de només 327,6 mm, dada que representa una anomalia de -49%. En canvi, a l’Observatori de l’Ebre, va ser el dinovè any més plujós de la sèrie, amb una acumulació de 715,3 mm (anomalia de +28%). Per tot plegat, Prohom considera que l’evolució de les sèries de pluja no és encara prou concloent d’una disminució clara i evident de la pluviometria futura: “Sí que es dona clarament a l’estiu, però la resta de l’any encara no. Sí que veiem episodis plujosos menys freqüents, però més virulents. Si mirem el nombre de dies en què se superen els 50 mm, no podem detectar un increment general que sí que es detecta en alguns punts encara de manera no prou clara”, assegura.

D’altra banda, el Departament d’Interior va informar ahir que rebaixava a 30 municipis de les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà i als espais naturals del cap de Creus, l’Albera i el Montgrí les restriccions per risc d’incendis. Atesa la previsió d’una millora de la situació, va acordar no prorrogar les mesures restrictives que estaven vigents fins a la mitjanit d’ahir en 357 municipis i onze massissos.

Plantes florides dues i tres setmanes abans

La Xarxa Fenològica de Catalunya (FenoCat), creada el 2013 pel SMC, encara no permet extreure dades concloents per atribuir al canvi climàtic avançaments i retards dels estats fenològics de plantes i animals, però es disposa de les observacions anuals i, per exemple, la tardor del 2021 han florit per segon cop el mateix any algunes alzines, estepes blanques i ginesta. Va ser una floració molt més “modesta” que la de la primavera, però és un fet que s’està observant “amb més freqüència”, sobretot en zones càlides i properes al litoral. També s’han observat floracions avançades de l’olivarda respecte a anys anteriors i d’un mes de la farigola del litoral i prelitoral respecte a la de l’interior. Prohom cita la sèrie d’observacions amb més anys que es fa a la Serra d’Almos des dels setanta i que confirmen un avançament entre dues i tres setmanes de la floració de totes les plantes, així com de l’arribada de les orenetes abans i la seva marxa més tardana. L’avançament de la floració també fa més vulnerables aquestes espècies, recorda Prohom, per les glaçades a finals de març, abril i fins i tot al maig. “Els episodis freds el canvi climàtic no els descarta. No seran tan freqüents i intensos, però hi seran igualment”, conclou Prohom.

Creix el nombre de temporals de mar

El 2021, la temperatura mitjana de l’aigua del mar superficial ha estat de 17,6ºC –la quarta més càlida–, per sota dels 17,9ºC excepcionals del 2020, segons l’observatori del veí de l’Estartit Josep Pasqual, que pren com a referència el SMC per la seva “qualitat i precisió”. En el període 1974-2021, la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit augmenta a un ritme de +0,3 ºC/decenni en els primers 20 m de profunditat, i a un ritme de +0,2ºC/decenni en el tram entre 50 i 80 m de fondària. El nivell del mar en aquesta zona del Baix Empordà s’eleva a un ritme de +3,1 cm/decenni en el període 1990-2021, valor força similar al registrat en altres punts de la Mediterrània occidental. D’altra banda, al llarg de l’any 2021 es van produir quatre temporals a l’Estartit. L’estudi de l’evolució del nombre de temporals de mar en aquest indret des de 1966 mostra una tendència positiva (augment) de +0,5 temporals per decenni, valor estadísticament significatiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern fa una crida a augmentar el nombre de famílies d’acollida

DRETS SOCIALS

Més places de residència i de centre de dia

BARCELONA
Reaprofitar l’aigua per lluitar contra la sequera
MEDI AMBIENT

Reaprofitar l’aigua per lluitar contra la sequera

BARCELONA

La Fundació La Caixa presenta davant l’ONU el programa CaixaProinfància

Les últimes deixalles abocades a Solius, el dia 12 de febrer

LA BISBAL / LLAGOSTERA

Pressupost amb lletra petita

Girona

El centre comercial Espai Gironès augmenta un 18% les vendes durant el 2022

salt

Dues línies d’ESO menys a l’institut Narcís Xifra de Girona

Girona

Tret de sortida de la Candelera a Castelló

CASTELLÓ D’EMPÚRiES