Medi ambient

Pors en vista d’un futur incendi

Hi ha coincidència als municipis que la prevenció ha millorat i la població està més conscienciada, tot i que assumeixen igualment que el risc que es repeteixi continua sobre la taula

La majoria d’afectats han tirat endavant a la zona, però el fantasma del foc és ben viu

“Tenim l’entorn del poble controlat i força net i el dipòsit d’aigua per als bombers, ple. Però encreuem els dits perquè no torni a coincidir un incendi amb la tramuntana”, admet l’alcalde de Biure, Antoni Vallet, que no oblida els dos tràgics incendis del 2012 i el 1986. Els seus antecessors coincideixen que caldria treure més rendiment del paisatge. Albert Camps –batlle fa un decenni– creu que caldria incentivar la pagesia, i l’altre exalcalde, Martí Sans, continua pensant que també podrien tirar endavant projectes científics i divulgatius –com ara sobre l’origen geològic dels Pirineus o les plantes medicinals– per atraure visitants i mantenir el bosc més net.

A Biure, els pitjors estralls els va viure la família Bret, de Can Sistu. En David, pastor d’ofici, va veure morir el ramat de 500 ovelles, que ha lluitat per recuperar amb molts menys caps. “No ens hem refet; aguantem, sobrevivim, però és molt difícil i optes per fer el que bonament pots”, resumeix. No l’incomoda el record: “És necessari.” Però la calor d’aquests dies del trist aniversari neguiteja: “Més enllà de les franges, poca cosa més s’ha fet, i amb 3.000 ovelles pasturant, posem per cas, podríem tenir molts boscos nets”, il·lustra.

La reintroducció del pasturatge és una de les accions pilot en algunes zones, com ara les Gavarres, però de dimensions molt reduïdes. Una altra exveïna, la Marie-Laure Stermann, que també havia mirat de reconstruir la petita granja d’ases cinc anys enrere, va acabar marxant del poble, explica Camps. I es va endur els animals cap a Astúries, potser cercant un risc més reduït d’incendi en el clima atlàntic.

A Capmany, pioners

A Capmany, on va cremar el 99% del terme no urbanitzat, el propietari de l’antic càmping Les Pedres defuig les trucades dels periodistes: “El turisme és incompatible amb les tragèdies, i recordar-ho no ens fa cap bé”, rebla. El negoci va canviar de denominació, explica l’ara alcalde, Joan Fuentes, que lloa la perseverança de les petites empreses: “Alguns cellers, fins i tot, van comercialitzar vins fumats. S’hi barregen l’instint de negar la desgràcia i el de supervivència.”

L’exalcalde Jesús Figa veu bé altres mesures preventives, com ara la limitació d’accessos a espais naturals. I Fuentes admet que, amb la lliçó ben apresa, van ser “pioners a elaborar el pla de franges forestals”, en una prova pilot amb el terme veí d’Espolla, i van millorar accessos secundaris cap a la Jonquera i Cantallops, per facilitar l’evacuació de veïns en cas de vies tallades pel foc. Malgrat això, reconeix que és difícil mantenir-les un cop fetes: “Som un poble petit, sense plantilla”, i sempre hi ha el problema dels privats que no se’n cuiden, i tampoc hi ha mitjans per tramitar gaires reclamacions. Menció a part, diu, mereix el bosc que queda al darrere, on han guanyat conreu però encara poc.

En matèria de franges hi ha una altra derivada de resistència que els Agents Rurals han detectat en urbanitzacions que no han viscut encara el pas d’un incendi. El cap regional del cos, Ignasi de Dalmases, explica que “molts veïns no volen veure els arbres tallats al voltant de casa seva”, i aquests dies, a la Catalunya central, se n’han observat les conseqüències. “No hi ha prou efectius per salvar les cases d’una en una”, recorda el cap de la Regió d’Emergències de Bombers, Jordi Martín.

Pessimisme

Per aquest motiu, en diversos dels municipis han fet esforços per mirar de coordinar els efectius veïnals, de pagesos amb tractors i remolcs cuba d’aigua, per a una primera intervenció en cas de necessitat. L’alcalde de Masarac, Lluís Pujol, també lamenta la burocràcia per fer més cremes controlades a l’hivern, i per sol·licitar ajuts a administracions superiors. I entre els batlles del 2012 i els d’ara hi ha força coincidència que, tot i la feina feta, tard o d’hora els tocarà tornar a afrontar un altre incendi destructiu. I el millor és que no comenci.

LES FRASES

3
revolts
s’ha compromès a millorar l’Estat en el tram de l’N-260 entre Portbou i la frontera al coll de Belitres.

LES XIFRES

El record d’aquell foc és encara present en la memòria de molts veïns
Sònia Martínez
ALCALDESSA DE LA JONQUERA I PRESIDENTA COMARCAL
Després de tota la feina feta en franges, cal començar a pensar en el manteniment futur
Ignasi de Dalmases
CAP REGIONAL DELS AGENTS RURALS
El més necessari ara és que tothom estigui conscienciat i vagi amb molta cura en el dia a dia
Joan Fuentes
ALCALDE DE CAPMANY
Hi ha més control i s’ha millorat, però és qüestió de sort, perquè els bombers arriben on poden
Lluís Pujol
ALCALDE DE MASARAC
Estic convençut que ens tocarà viure un altre cop desgràcies similars a la comarca i al nostre poble
Xavier Barranco
ALCALDE DE PORTBOU
2
quilòmetres
reivindica el municipi que continuen amb una secció molt estreta, que dificulta el trànsit.

Vilanant, lloc d’homenatge enguany

La sala polivalent de Vilanant va ser, ahir a la tarda, l’epicentre d’uns actes de commemoració periòdics dels dos incendis que des de fa una dècada han fet altres municipis. Enguany, un decenni després, al voltant d’un centenar de persones van assistir a un homenatge institucional, amb parlaments d’autoritats.

Posteriorment, tota la comitiva es va traslladar fins al lloc on es va descobrir una escultura commemorativa feta per Philippe Pastor, a més de la descoberta d’una placa en reconeixement de tots els cossos d’emergències i voluntaris que van participar en l’extinció de l’incendi que va arrasar prop de 14.000 hectàrees, així com de les víctimes. El simbolisme del punt coincidia amb el fet que Vilanant, deu anys enrere, va ser un dels llocs on la feina de les dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat va aconseguir aturar l’avenç de l’incendi i tot el rastre de destrosses, després de més de sis dies cremant des de l’inici al Pertús.

El cul-de-sac de l’N-260

E.A

El tram final transfronterer de l’N-260, a la pujada entre Portbou i la frontera amb Cervera de la Marenda, va esdevenir una trampa mortal la tarda del mateix 22 de juliol del 2012, després que una segona burilla encesa llançada al marge des d’un vehicle encengués un foc que va anar baixant muntanya avall i va deixar diversos vehicles atrapats en successius culs-de-sac, entre revolt i revolt. Hi van morir dos turistes francesos, un pare i la seva filla, que encara recorden cada any al poble, i altres familiars i desenes de persones més es van salvar amb ferides doloroses aventurant-se pels escarpats penya-segats plens de bardisses seques i figueres de moro.

L’aleshores alcalde, el traspassat Josep Lluís Salas, va emprendre la reivindicació davant el govern estatal perquè milloressin el traçat de la via, molt estret i amb revolts de gairebé 180 graus on sovint queden encallats autocars, tràilers i fins i tot alguna de les moltes autocaravanes que fan el salt entre la Costa Brava i la Costa Vermella, pel coll de Belitres.

Fa cinc anys, el 2017, Salas encara no se n’havia sortit amb l’anterior administració del PP. I amb l’actual dels socialistes, el seu successor, Xavier Barranco, es queixa que “només s’estan eixamplant mínimament tres dels revolts”, i diu que el subdelegat, Albert Bramon, els va “deixar clar que no hi havia cap més actuació prevista” en un tram de carretera estatal “amb característiques que no arriben ni als mínims d’una simple comarcal”. No cal un nou traçat, ni tampoc un túnel, però com a mínim guanyar secció al tram, de tot just dos quilòmetres de longitud, i resoldre els taps que vehicles pesants generen sovint als revolts, quan han d’aturar-se i fer marxa enrere per maniobrar i corregir la trajectòria.

Refer protocols

Barranco, que rememora el rescat amb barca de les persones supervivents de la família que va perdre els dos membres difunts, ja era regidor aquell vespre de fa deu anys, i diu que al llarg d’aquest decenni ja han tingut algun altre ensurt. El darrer, l’any passat, amb un camió dels bombers que va quedar també atrapat en un incendi que, per sort, no va passar d’anècdota.

Per aquest motiu, Barranco amplia la queixa cap als responsables de la Generalitat, “que no han mogut un dit per fer pressió” durant aquests anys i perquè el 2012, i sempre que hi ha un incendi que provoca el tall de l’AP-7, l’N-II i el corredor que des del Voló continua cap a França, el trànsit general es desvia cap al pas de Belitres.

Pot ser una alternativa per als turismes, admet, però no pas per a vehicles articulats de transport o autocars, fet que “implica una imprudència absoluta” per part de Trànsit i els bombers, a més del ministeri. D’aquesta manera, els adverteix que, si hi ha més víctimes, apuntarà cap a la responsabilitat de les altres administracions. I afegeix a la llista de greuges que a la mateixa carretera, però en el tram de la Cerdanya, l’Estat sí que ha invertit per millorar-hi el traçat i eixamplar-la “en zones amb menys risc” de sinistralitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Protecció Civil tanca l’alerta del pla Inuncat sense incidències greus per les pluges

Barcelona

El Consorci Sanitari Integral pateix un ciberatac que afecta alguns hospitals catalans

Barcelona

El ministeri de Transports invertirà 2.980 milions a Catalunya

barcelona

Embolic a la base de Sant Climent Sescebes per una gallina amb una càmera

sant climent sescebes

El manifest per a la salut mental, pels drets del col·lectiu

GIRONA

El PGE destina prop de 113 milions a les comarques gironines

girona
Gastronomia

Can Salvi, segona part

VILAVENUT (FONTCOBERTA)

Reclamació a Girona que l’Estat cedeixi els pisos de la Sareb

girona

Els gegants obren la festa major de Banyoles

BANYOLES