Medi ambient

Un terç de la renovació feta a la incineradora de Campdorà

La nau del fossat i els ponts grua, parats, són nous i el forn caldera arribarà a curt termini

Els terminis es mantenen perquè la planta, tancada el 2018, torni a funcionar a finals de l’any que ve

Les obres d’actualització i modernització de la planta incineradora de Campdorà (Girona) han completat el primer terç. Van començar l’octubre del 2020 i haurien d’acabar el desembre de l’any que ve. Ja s’ha fet el desmantellament parcial de l’antiga construcció, incloent-hi la xemeneia, i ara falta, entre altres coses, un nou forn caldera, explica el director de la planta, Joan Baró. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) hi fa una inversió de 36,5 milions.

Un ampli espai buit serà el lloc on instal·laran el nou forn caldera, “el lot més important” de les obres, afirma Baró. Un proveïdor italià va guanyar la licitació i farà la instal·lació a curt termini. El nou forn tindrà capacitat per cremar sis tones per hora, en lloc de les tres que cremaven els dos antics forns. El canvi d’instal·lació per cremar els residus va ser el motiu pel qual es va canviar el projecte el 2020, per tal de complir la nova normativa europea.

El fossat i els ponts grua

La primera part de les obres va consistir en la nau del fossat, on s’aboquen els residus que venen de Girona, Salt i Sarrià. Les deixalles es traslladen posteriorment a cremar al forn (o forns) gràcies als ponts grua –també nous–, tot i que ara no funcionen perquè cal que hi hagi el forn caldera. Els ponts grua són com una mena de tentacle gegant que agafa els residus (vegeu la imatge).

La planta està tancada. Recull els residus, que són derivats al centre de pretractament del Vallès, a Vacarisses (Vallès Occidental). Baró explica que al principi de les obres no podien fer ni això. Durant aquell període (cinc mesos) els residus es duien a Puigpalter (Banyoles). El tancament des del 2018 ha encarit un 7% la taxa d’escombraries.

Les obres signifiquen la inversió més important des que es va construir la planta, el 1984. Posteriorment, es va instal·lar la turbina per generar electricitat. “És una gran remodelació. L’autorització ambiental continua vigent, no l’hem donada mai de baixa perquè estem fent una remodelació i actualització a les noves directives europees.”

A banda del nou forn que ve d’Itàlia, abans del desembre del 2023 també s’haurà de fer la instal·lació de la nova turbina i “els tancaments nous de la nau”. La turbina permetrà ser més eficient a l’hora de “fer energia”, diu Baró. Si abans generava al voltant de 2 megawatts, en el futur es passarà a 3,5. L’empresa municipal Tractaments de Residus i d’Aigües Residuals de Girona SA (Trargisa) gestiona la planta.

Tramitació encadenada

D’altra banda, el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts), explica que les obres de la incineradora es fan “amb diferents projectes, que es van encadenant, i tots suposen una tramitació”. En la futura ampliació de l’ARC, “la intenció és fer-ho amb un únic contracte, amb una empresa que ho faci tot”.

L’ARC té un projecte de 42 milions per construir una planta de tractament de la fracció orgànica i un centre de tractament de residus (CTR) a tocar de la incineradora. Ara els residus orgànics de Girona i rodalia van a la planta de Solius, entre Llagostera i Santa Cristina d’Aro, amenaçada de tancament per una sentència judicial.

LA FRASE

No hem donat mai de baixa l’autorització ambiental. Ajustem la planta a les noves directives europees
Joan Baró
director de la planta incineradora de campdorà


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona
GIRONA

Càritas troba feina a un 20% dels atesos en el seu programa d’inserció laboral

GIRONA
societat

Menys supermercats i més usos culturals al nou Pla de Ciutat Vella

barcelona
Societat

Els pisos de l’illa del carrer Canigó s’hauran de reforçar

Badalona
religió

Montserrat vol que el seu ‘Mil·lenari’ sigui obert a tota la societat

Montserrat
societat

Nou projecte d'habitatge amb serveis per gent gran i accés per als joves

Manresa
Campdevànol

Punt d’autoreparació de bicicletes a la font del Tòtil

Campdevànol