Medi ambient

La base Loran: i ara què?

En tres mesos, la Generalitat ha de tancar els procés per recomprar els terrenys al particular que els va adquirir en subhasta a l’Estat

Els agents implicats, partidaris de derruir l’antiga base americana i renaturalitzar l’espai

La Generalitat en tres mesos ha de tancar el procés de retracte i tanteig que ha de permetre recomprar les 35 hectàrees on estava situada l’antiga base nord-americana Loran, en ple Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquesta compra s’ha de fer a un particular que les va adquirir a l’Estat en subhasta pública. Es tancaria així, en cas de concretar-se, un llarg procés en què les administracions catalanes, l’Ajuntament i la Generalitat van optar per no participar de les subhastes, esperant que el preu anés baixant, com de fet ha passat.

Ara per ara, i en espera de la resolució, hi ha força consens en què les antigues instal·lacions, pràcticament en estat ruïnós arran de l’abandonament, el pillatge i la deixadesa, han de ser derruïdes per renaturalitzar els terrenys. L’alcalde de Torroella, Jordi Colomí (UPM), explica que el nou director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur –fins ara gerent del Consorci de les Gavarres–, té previst buscar consensos: “La voluntat de la Generalitat és reunir totes les parts, com ara el Parc Natural, l’Ajuntament, l’EMD de l’Estartit, per veure què s’hi pot fer”, explica, i afegeix: “La idea que tenim tots és que s’ha de renaturalitzar i analitzar si cal conservar alguna edificació.” En aquest mateix sentit s’ha expressat Pilar Valls, regidora de Medi Ambient (ERC), que afegeix que l’Ajuntament estarà en sintonia amb les decisions que prenguin els responsables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: “És un espai natural, dins un parc natural, i és aquest qui ho ha de gestionar. Si des del parc es considera que s’ha de preservar alguna edificació, aquest ha de tenir veu.”

La visió dels ecologistes

Poc després que El Punt Avui fes públic que la Generalitat aspirava a recomprar l’espai, SOS Costa Brava ja va donar suport a aquesta operació. Ara Sergi Nuus, president de SOS Costa Brava i doctor en geografia i medi ambient per la Universitat de Girona, considera imprescindible que es recuperi la titularitat pública d’aquest espai que ja era de l’Ajuntament i que “no s’havia d’haver perdut mai”. Per Nuus, un cop la finca sigui pública, el seu ús ha d’anar en sintonia amb les necessitats i criteris del parc natural: “Del que es tracta és de demolir les obres de l’antiga base de comunicacions Loran. En tot cas, mantenir alguna edificació que es consideri necessària com a element per a les necessitats del parc. La resta, pensem, ha de ser totalment renaturalitzada, buscant la integració ecològica.” Per SOS Costava Brava, és important també plantejar-se incorporar la ramaderia extensiva per evitar incendis.

L’estació, construïda el 1961 a l’Alt de la Pedrosa, prop de l’Estartit, un cop l’Estat va expropiar els terrenys per cedir-los al govern de l’Estat, està situada dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT). Aquesta estació del tipus Zulú d’emissió secundària, dins del programa Loran de radionavegació pel mar Mediterrani –oficialment Coast Guard Loran-C Station Estartit–, es va desconnectar l’1 de gener de 1995. Les antenes es van enderrocar el 14 de maig de 1998.

L’Estat no ha estat mai receptiu

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha reclamat reiteradament a l’Estat la cessió a cost zero al municipi dels terrenys de la base Loran. En la darrera subhasta, un particular els va comprar a l’Estat per 450.000 euros. Amb tot, el Ministeri de Defensa ja va posar data, el 4 de maig del 2017, per a la tercera i quarta convocatòries de la subhasta, però no va tenir èxit. Els preus de sortida van ser entre els 465.956 euros –un 19% menys que els 575.255 de l’últim intent, quan va quedar deserta– i els 419.361 euros de la quarta. Les ofertes es van presentar a l’Institut d’Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa, a Madrid. L’Ajuntament de Torroella, el 2016, va oferir 100.000 euros a l’Estat per comprar les 35 hectàrees. Un preu que es considerava just, davant la impossibilitat de reversió a cost zero. Amb tot, i segons va explicar el llavors alcalde, Jordi Cordon, aquesta va ser una oferta que “l’Estat ni va arribar a considerar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona