Medi ambient

Més enllà de la Taula del Ter

El canvi climàtic i episodis com el ‘Glòria’ han posat en relleu la necessitat de plantejar el futur dels recursos hídrics a les comarques gironines més enllà dels acords assolits en la Taula del Ter

Preocupa si hi ha prou aigua, però també la relació amb ella

Encara no fa cinc anys que es va signar la Taula del Ter després d’una important pressió del conjunt territori gironí per vetllar per un dels principals recursos hídrics de les comarques gironines. Va ser una batalla important que a hores d’ara, però, sembla ja insuficient per poder fer front a un futur marcat pel cada cop més evident canvi climàtic. L’exemple més clar va ser el temporal Glòria amb els efectes sobre la llera i la desembocadura del Ter, però també amb l’impacte a la costa. La importància de la planificació urbanística –allà on es construeix i on no–, una visió global i a llarg termini dels recursos hídrics del país, conèixer el cost del cicle de l’aigua i l’ús que se’n fa, els recursos soterranis, solucions per al tractament de l’aigua a nivell domèstic o l’estat del clavegueram per engolir quan plou molt són alguns dels temes pendents en el debat sobre els recursos hídrics a les comarques gironines segons es va fer palès en un recent debat organitzat per l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la delegació de Girona del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

“Conjugar usos, demandes, riscos, canvi climàtic i bon estat ecològic és un trencaclosques bastant difícil que requereix una gestió acurada. Des del nostre punt de vista, requereix una visió global i a llarg termini que a més de satisfer les demandes i necessitats ha de fer possible el desenvolupament de les activitats socieconòmiques”, exposava l’enginyera de Forests i directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, com veia la situació d’aquest riu però, de fet, la seva visió podria ser extrapolable a la resta de recursos hídrics segons es va fer palès en el debat. I afegia: “De moment, el que es va signar a la Taula del Ter s’ha pràcticament complert, en part, gràcies a la climatologia, però a veure què passa quan tinguem episodis de sequera.” De fet, el context de canvi climàtic, amb episodis com el Glòria, encara no fa dos anys, i la seva repercussió sobre el territori gironí també va ser plantejat per Robert Mas, enginyer de camins, canals i ports, soci d’ABM Consulting, especialistes en enginyeria de l’aigua. “Si un temporal Glòria porta o no uns problemes està directament relacionat al’ús que es fa del territori afectat”, va dir Mas, que també va indicar que els “temes d’abastament, de sanejament, estan directament relacionats amb el planejament territorial”. I va destacar el fet que si no hagués estat per la crisi del totxo, que va obligar al decreixement de molts municipis fa poc més de deu anys, “hauríem tingut una crisi de recursos no provocada per fenòmens atmosfèrics, sinó pel desfasament entre les ambicions de creixement i els recursos dels quals disposem”.

“Tan absent com el debat de l’urbanisme hi ha el debat del cost. Quin és el cost associat al cicle de l’aigua? Com es carrega? Qui el paga?” Joan Gaya, enginyer industrial i consultor en gestió de l’abastament d’aigua, va ser contundent a l’hora d’advertir que “Girona s’hauria de protegir més del que ho està” de possibles inundacions: “El dia que hi hagi un aiguat com el de l’any 1970, Girona rebrà, i rebrà més”, va dir Gaya, que insistia que, actualment, ara a més de preocupar si hi ha prou aigua o no –com fa una dotzena d’anys–, cal parlar de “la relació” amb l’aigua i del “triangle difícil de lligar activitat econòmica, conservació i ús social”.

LES FRASES

L’abastament o el sanejament estan directament lligats al planejament territorial
Robert Mas
Enginyer de Camins, Canals i portS
El dia que hi hagi un aiguat com el de l’any 1970, Girona rebrà, i rebrà més
Joan Gaya
enginyer Industrial i consultor en gestió de l’abastament d’aigua
Alternatives

El transvasament del Roine, una proposta del passat

“El transvasament del Roine és de l’època del telèfon analògic”, opinava Robert Mas, convençut, com la majoria de tots els tertulians, que aquesta és una proposta de temps passats. També Teia Puigvert considera que és difícil de plantejar propostes “que no depenguin de nosaltres mateixos” i Xavier Tristan sosté que “dins de les opcions de portar aigua, el Roine no estaria en la primera posició sinó allunyada per diferents motius”, com ara, la qualitat. Tristan insisteix que portar aigua d’altres indrets a les comarques gironines és un tema que està sobre la taula ja que es preveu que amb el canvi climàtic el recurs de l’aigua encara baixarà més i la demanda pujarà per una qüestió de temperatures. Els experts parlen d’una disminució d’un 15% en els recursos i, en aquest sentit Tristan afegeix que a banda de reflexionar sobre com portar l’aigua, cal reflexionar també sobre l’ús que se’n fa. Per Joan Gaya, portar l’aigua del Roine era “fer córrer la pilota endavant per no afrontar problemes”. El que “té valor” és la forma com el Ter s’està recuperant i com això va poder ser possible perquè es parlava amb una sola veu des del territori i perquè Generalitat i àrea metropolitana van ser-hi sensibles. “Hi va haver una conjunció”, conclou.

Reptes

El preu estancat i l’evolució dels consums d’aigua

D’un 2% de creixement anual en el consum d’aigua durant molts anys a l’estancament actual en aquesta dada tot i que està pendent de veure com ha afectat l’any i mig de pandèmia i el consum de l’aigua. “La gent té cura amb l’aigua, hi va haver un canvi de mentalitat i Déu n’hi do fins on s’ha arribat”, explica el director del Consorci Costa Brava, Xavier Tristan, que creu que per aquesta part no es podran aconseguir grans estalvis en aigua. Estancament en el consum propiciat pels canvis de costums, però també perquè es frenen plans urbanístics i pel cost de l’aigua, segons el director del Consorci de la Costa Brava. “El qui té gespa també s’ho pensa dues vegades”, afegeix Tristan i, en aquest mateix sentit, Joan Gaya creu que el 2012 va ser un any clau en la història del consum urbà amb l’increment dels cànons de l’aigua. També opina que el marge de millora en el consum no està en l’àmbit urbà sinó en l’agricultura. En aquest mateix sentit, Xavier Tristan puntualitza que l’agricultura és actualment a les comarques gironines el consumidor “número u” d’aigua.

Usos

“És més fàcil inaugurar passeigs que clavegueres”

“És més fàcil inaugurar passeigs que clavegueres”, va dir Robert Lluís, delegat de Girona del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, després que el director del Consorci de la Costa Brava expliqués que, en general, el clavegueram dels municipis gironins és molt deficitari i sense manteniment. “Les clavegueres no estan en l’estat que haurien d’estar”, va dir quan explicava per què hi ha, sobretot, problemes amb les plujanes quan plou molt i que aquest problema s’agreujarà amb el canvi climàtic. De fet, el tractament de l’aigua de la pluja, però també, de les aigües residuals van merèixer també una atenció especial. En aquest sentit, Jaume Masgrau, president de la demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va fer una similitud entre el model de descentralització de l’energia que es promou, afavorint l’autoconsum i acostant el consum a la generació, a un model també desitjable per al tractament de l’aigua. En aquest sentit, Joan Gaya va recordar que fa quinze anys, el pla de presons de la Generalitat ja treballava perquè en totes les noves presons hi hagués separació d’aigües. És a dir, treballant en l’origen, buscant solucions per fer edificis més autosuficients. Són solucions tecnològicament viables però que requereixen una aposta econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona
Infraestructures i Serveis

Aposten per desdoblar una línia de mercaderies Saragossa-Tarragona amb estació a Lleida

Lleida
GIRONA

Detecten 555 casos de càncer de còlon en 10 anys amb el cribratge

GIRONA
Societat

Entitats i plataformes es manifesten contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp