Medi ambient

L’hora de l’arquitectura de la fusta

L’Associació Leader Ripollès promou la construcció amb fusta a les administracions locals

Diu que és un material més sostenible que els tradicionals i ajuda a netejar el bosc

La construcció amb fusta té futur i, segons a qui es consulti, és el futur, perquè és més eficient en termes mediambientals, ajuda a mantenir les zones boscoses de manera sostenible i és més eficient energèticament i més còmoda. Ho afirma un ampli estudi promogut per l’Associació Leader Ripollès, Ges, Bisaura i l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya (Elfocat). Treballen perquè les administracions locals facin de locomotora en aquest àmbit i promocionin la construcció amb aquest material, considerant el fet que el 75% de la superfície de Catalunya és forestal i que molts dels municipis tenen boscos públics, sobretot els de les comarques de muntanya. La producció global se situa en 800.000 metres cúbics per any.

Per entendre el potencial de la fusta com a material de construcció, només cal tenir en compte que a les comarques gironines es produeix una mitjana de 40,1 tones per hectàrea i any de fusta i 2,4 tones per hectàrea anuals de fraccions llenyoses, i que el potencial dels boscos gironins podria ser molt superior amb l’aposta per una millor gestió.

I és que la utilització de fusta en la construcció genera un 30% menys de gasos amb efecte d’hivernacle, els edificis són energèticament més eficients i còmodes, i el preu és competitiu. Segons les dades de l’estudi promogut per les dues entitats, la despesa anual en climatització mitjana en la construcció amb fusta és de 15 kWh per metre quadrat i la qualificació mediambiental és A. Per contra, en un edifici convencional, és d’entre 50 i 60 kWh per metre quadrat en els edificis de nova construcció i seguint el codi tècnic de l’edificació.

El mateix estudi defensa que és un material sostenible i renovable si se’n fa un aprofitament ordenat i responsable, i destaca el potencial que tenen els boscos catalans en conjunt, amb una producció estimada de 3 milions de metres cúbics a l’any. Ara se n’aprofiten els 800.000 citats. Així mateix, remarquen que tot plegat ha de contribuir a dinamitzar els boscos locals, ja que la fusta utilitzada és autòctona, és a dir, ha de mobilitzar la fusta als boscos i evitar els problemes associats a la manca de gestió, el més evident dels quals són els incendis.

LES XIFRES

75
per cent
de la superfície de Catalunya està ocupada per masses forestals, però se n’explota només un terç.
40,1
tones
de fusta es produeixen de mitjana cada any a les comarques gironines i 2,4 de fraccions llenyoses.
Camprodon i Besalú

Mimetisme de les cabanes dels horts amb l’entorn

La fusta ha estat una altra bona opció constructiva a la zona del bosc de Tosca, un espai protegit que comparteixen les Preses i Olot. A l’espai del terme municipal de la capital garrotxina, hi ha una àrea d’horts on hi ha implantat un model de cabana únic per ordenar la zona i evitar-hi el barraquisme i les andròmines. S’han construït amb fusta massissa de pi tractada amb autoclau i acabada amb un recobriment de lasur. A més, s’hi ha dissenyat un sistema de muntatge senzill a partir d’elements de fàcil transport que permet l’autoconstrucció per part dels mateixos hortolans. Consten d’un mòdul per a estris d’hort i dipòsits d’aigua de reg. Són un bon exemple d’integració al paisatge.

Les Preses i Olot

Restauració en forma de mirador sobre un volcà

El fort de Sant Francesc d’Olot és un establiment de restauració ubicat al cim del volcà Montsacopa, just al centre de la capital garrotxina. Està localitzat, doncs, en una zona molt sensible des del punt de vista ambiental, ja que és una de les reserves del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i s’ha buscat una solució constructiva adient a aquest entorn. En aquest cas, s’ha optat per una estructura de fusta massissa de cedre tractada amb autoclau. A més, s’ha utilitzat la fusta de castanyer per a una part del revestiment amb làmines que dona continuïtat a una gran vidriera amb vistes sobre la ciutat instal·lades amb prou separació per deixar-hi filtrar la llum.

Olot

El Ripollès és la comarca amb més bosc públic

J.C

El Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que té més hectàrees forestals públiques. En concret, en comptabilitza 25.000 sobre un total de 84.233, la qual cosa representa un 29,6% de la superfície. Un total de 1.900 d’aquestes hectàrees estan en mans dels ens locals i la resta, de la Generalitat. En aquest rànquing, al Ripollès el segueixen l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Garrotxa, amb un total de 3.057, 2.617 i 2.554 hectàrees de boscos públics, de les 81.525, 37.328 i 58.183 que registren en total respectivament, un 3,75%, un 7% i un 4,39% en proporció. Els espais forestals de la Generalitat a l’Alt Empordà ocupen 3.054 hectàrees i els dels ens locals, 2,9; els del Baix Empordà, 197,5 i 2.420,4, i els de la Garrotxa, 1.976 i 578,1.

La comarca del Gironès es manté en la franja mitjana de la llista, amb un total de gairebé 223 hectàrees forestals de titularitat pública i gairebé totes, 200, propietat de la Generalitat. La superfície de bosc pública representa el 0,6% de la total, que és de 36.664 hectàrees.

I, finalment, tanquen la llista la Selva i el Pla de l’Estany. A la Selva, gairebé tota la superfície de bosc està en mans privades. Del total de 77.559,4 hectàrees, 77,2 (un 0,1%) són públiques, totes de la Generalitat. El Pla de l’Estany suma 74,4 hectàrees públiques, també totes de la Generalitat, sobre un total de 14.712, un 0,5%.

A Catalunya, hi ha fins a 60 espècies arbòries, 21 de les quals són les que permeten més aprofitament en la construcció. En concret, es tracta del pi blanc, el pi roig, la pinassa, el pi negre, el pi pinyer, el pinastre, l’avet, el pi insigne i l’avet de Douglas quant a les coníferes, i els planifolis alzina, roure de fulla petita, faig, castanyer, roure de fulla gran, bedoll, trèmol, freixe, pollancre, robínia, plataner i roure africà.

Sostres més sostenibles i ambient acollidor

Als municipis de Camprodon i Besalú, es va optar al seu moment per una solució constructiva amb protagonisme de la fusta per als respectius pavellons municipals poliesportius. Els dos equipaments tenen tota la carcassa que sustenta la coberta de fusta. La utilització d’aquest material per construir les arcades que sostenen estructures és una de les seves principals virtuts, ja que, per la seva lleugeresa i resistència, permet als arquitectes crear estructures espectaculars i, sobretot, que possibiliten un aprofitament més gran de la llum natural. Així mateix, la fusta als sostres és més agradable a la vista i ajuda a crear una atmosfera més càlida i acollidora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ripoll multa uns 3.000 vehicles en mig any per incomplir les restriccions d’accés al Barri Vell

RIPOLL

La UE ultima un acord que fixarà mesures per reduir la factura de la llum

BRUSSEL·LES

Tot per fer o feina avançada

GIRONA

El TSJC manté el 25% de castellà en sis centres més

Barcelona
JORDI FERRER SALGUEDA
PASTISSER I EXPERT XOCOLATER

“Vull que tothom disfruti com jo de la xocolata”

Olot

Llum verd del ple de Blanes a les ordenances

Blanes

El catastròfic ‘Ian’ deixa un rastre de destrucció al seu pas per Florida

MIAMI

Rentat de cara a la plaça Major d’Olot

Olot

El sector del càmping reclama més agilitat per als tràmits en fotovoltaiques

figueres