Successos

judicial

Confirmen la pena de 2 anys i 4 mesos per al “mag dels bitllets tintats”

El TS tomba els arguments de la defensa de Justin Hapi, que al·legava que no és estafa perquè no és creïble que papers bruts es tornin bitllets bons, en el cas dels germans Font

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per la defensa i ha ratificat la condemna de dos anys i quatre mesos de presó per a Justin Hapi, el conegut estafador que fa el truc dels bitllets tintats, per l'entabanada que va fer als germans propietaris de Grues Font, que li van acabar entregant 37.000 euros pensant que es multiplicarien amb l'aplicació d'uns tints a uns paperots.

La defensa de Hapi, exercida pel lletrat Joan Pere Zapata, va presentar recurs basant-se en una infracció de llei en considerar que el delicte d'estafa pel qual es va condemnar Hapi no existeix, ja que per haver-hi estafa hi ha d'haver engany i, segons argumentava, perquè és del tot increïble que persones normals i encara més uns empresaris d'àmbit internacional s'haguessin pogut creure que era possible fabricar bitllets bons amb quatre papers i uns tints.

El Suprem recorda, però, la jurisprudència de la seva sala penal, ja que ha considerat que supòsits similars integraven el tipus penal del delicte d'estafa. “Es considera que l'anomenat truc dels bitllets tintats constitueix una forma d'engany suficient, capaç de produir un error al perjudicat”, tal com va succeir en aquest cas. Remarca que Hapi va elaborar una acurada posada en escena ben complexa per guanyar-se la confiança dels germans Font, que van acabar entregant els diners a Hapi. El Suprem també rebutja com a prova per demostrar que no existia engany, la documentació extreta de Google on apareix l'entrada de bitllets tintats associada a una típica engalipada. La defensa també va al·legar que s'havia lesionat la presumpció d'innocència de Hapi perquè no existien prou proves de càrrec contra ell. I el Suprem manté que està totalment provat perquè les víctimes el van reconèixer i perquè es van aportar extractes bancaris i altres documents que acrediten que Hapi es va embutxacar els 37.000 euros que els Font li van entregar.

Hapi és conegut per la seva habilitat per estafar gent amb el seu famós truc dels bitllets tintats però el cas dels germans Font va ser excepcional perquè les víctimes, amb afany d'intentar recuperar els diners i, amb l'ajut d'uns mossos d'esquadra, van arreplegar Hapi, el van estovar i se'l van endur lligat amb una furgoneta; a més, amb el vehicle en marxa, l'estafador els va caure al cinturó de ronda de Figueres i va acabar a l'hospital amb ferides greus. Per aquests fets, els germans Josep Maria i Alexandre Font Busquets van ser condemnats a un any i onze mesos de presó i a indemnitzar l'estafador Justin Hapi amb uns 6.000 euros. Hapi, però, està condemnat a pagar-los els 37.000 euros que els va estafar. Fausto Ricardo Hermida Pino i José Luis Cabrera Soriano, els dos mossos que es van asseure al banc amb els Font i que inicialment afrontaven una pena de catorze anys de presó per un delicte de tortures, van ser condemnats a pagar 720 euros per una falta de lesions.

Un “mag” entre reixes

La confirmació de la sentència suposarà que Hapi haurà d'entrar a la presó si no demana la suspensió de la pena per petició d'indult. La de l'estafa als germans Font és la primera sentència que li confirma el Suprem, però encara té pendent el recurs contra la sentència del jutjat penal que el van condemnar per una estafa de 40.000 euros a uns altres germans, aquests, paletes de Llagostera. I està pendent de sentència del judici que se li va fer el dia 4 de desembre per haver arreplegat 30.000 euros a un perruquer de Sant Feliu de Guíxols. Com a mínim en un cas, per l'estafa a l'amo d'un bar d'Anglès, el jutjat penal el va absoldre. Hapi, nascut a Ruanda, es declara innocent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.