successos
Assalten de nit la casa d'un empresari de Camós
Van pegar al propietari a la cara i al clatell amb un garrot i van causar ferides a la seva sogra
Tan sols es van endur 300 euros i un mòbil
Els delinqüents van confondre els crits d'un paó amb una sirena i van fugir
Dos encaputxats van assaltar ahir a dos quarts de quatre de la matinada la casa del propietari d'una empresa d'excavacions de Camós, Josep Serra, a qui van clavar un fort cop al cap i al clatell amb un garrot. Els lladres van entrar per una finestra del soterrani que van forçar. A l'habitatge, situat al carrer Bòbila sense número, hi havia l'amo, la seva esposa, la mare d'ella i una filla del matrimoni, els quals estaven dormint a aquella hora. Els intrusos primer es van dirigir a l'habitació de la filla, que en obrir els ulls va veure la llum de les llanternes que duien els desconeguts. Com que gairebé els tenia a sobre quan es va despertar, només va tenir temps de preguntar “què passava” ja que li van posar “els dits a la boca” per tal que els seus pares i l'àvia no la sentissin. Abans que els sospitosos sortissin una altra vegada al passadís, la van advertir que si cridava la matarien i, per això, la noia es va quedar quieta i atemorida dins l'habitació mentre els desconeguts van seguir rondant per la casa.
A continuació van irrompre a l'estança de la sogra de l'empresari, que també estava al llit. Tal com havien fet uns segons abans amb la seva néta, li van tapar la boca i la van agafar fortament de la cara. A causa de la pressió que van exercir, li van ocasionar ferides a prop de l'ull dret, que ahir tenia molt envermellit i li havien sortit blaus a la galta.
Fer saltar el pestell
Van deixar per al final el dormitori del matrimoni, on van fer saltar el pestell que hi havia posat a la porta. A la dona li van començar a dir a crits que també la matarien si no els obeïa. El seu espòs, però, va ser el que en va sortir més malparat, ja que el van agredir amb un objecte contundent. La parella dedueix que anaven armats amb un garrot similar a una porra, si bé no van poder veure l'instrument amb claredat perquè el llum estava apagat. Van pegar a l'empresari a la cara –que li ha quedat molt inflada i amb un trau al costat de l'ull esquerre– i també va rebre d'imprevist un cop a la part del darrere del coll.
Tot i la violència amb què van actuar, els lladres només van marxar amb el telèfon mòbil de la filla i amb els diners d'una cartera que hi havia dins d'una bossa de mà. La parella calcula que en total es van embutxacar uns 300 euros. Per intentar incrementar el botí, van tornar a l'habitació de la filla i li van reclamar més diners. De sobte, però, un paó que té la família va començar a cridar, els lladres van confondre els crits amb una sirena i van fugir.
Evacuat al Trueta
Josep Serra va ser traslladat a l'hospital Josep Trueta de Girona, on li van haver de fer punts de sutura a prop de l'ull esquerre. A banda, els afectats van presentar la denúncia als Mossos d'Esquadra de Banyoles i ahir al migdia els agents de la policia científica van fer la inspecció ocular a la casa. Els assaltants parlaven en castellà i, per l'accent, les víctimes creuen que eren marroquins. L'empresari va comentar a aquest diari que té empleats d'aquesta nacionalitat al seu càrrec, però que no sospita d'ells: “Alguns els tenim contractats des de fa vint anys i avui tots eren a treballar.”
Denuncien 92 robatoris violents al camp en un any
tura solerNoranta-dos robatoris amb violència o intimidació perpetrats en un any en l'àmbit rural a Catalunya. Són dades aportes pel comissari Joaquim Bayarri en unes jornades sobre seguretat en el món rural que es van celebrar a Girona, i que van ser organitzades per l'institut de seguretat pública de Catalunya i els Mossos. Bayarri, responsable del Procediment Operatiu Especial (POE) del món rural, va remarcar que el total de fets denunciats va ser de 7.000, dels quals la majoria són robatoris amb força. Però també es van produir 80 episodis de furt d'ús de vehicle de motor, és a dir que van robar 80 vehicles agrícoles, tractors o altra maquinària.
Pel que fa a les detencions, els Mossos n'han fet una trentena. El tema de la seguretat al camp ha tingut les darreres setmanes el seu protagonisme a les poblacions de Lleida, on els pagesos han decidit muntar sometents per fer la seva pròpia vigilància als camps, sobretot en època de collites. A les comarques gironines, també alguns municipis empordanesos, com l'Armentera i Ventalló, han contractat per segon any consecutiu servei de vigilància privada. El director general de la policia, Manel Prat, considera “legítim i lògic” que els pagesos optin per aquesta opció. “Els Mossos donen una resposta adequada, però l'extensió dels camps i la dispersió de les granges en dificulten la vigilància preventiva. No podem tenir un policia darrere de cada pomera. Els pagesos no fan res més que adoptar mesures que altres sectors –com ara el dels taxistes, els banquers o els joiers– fa temps que han engegat per protegir-se”.
