judicial
‘S'escapen' les proves contra l'expert en fugues de Maià
La defensa d'Erik Ferdinand al·lega que se'l jutja per un delicte del qual no se l'acusava quan Bèlgica el va entregar, i que l'entrada a Maià la va fer un jutjat que no era competent per fer-la
Custodiat tota l'estona per policies d'uniforme i de paisà, tots amb armilles antibales, Erik Ferdinand, el belga que el 2004 es va escapar, emmanillat i tot, de la Guàrdia Civil a Maià de Montcal i que va fugir d'una presó belga amb helicòpter el 2007, va ser jutjat ahir a l'Audiència de Girona, pels càrrecs de falsificació, receptació i tinença d'armes i d'explosius, delictes pels quals el fiscal demana un total de 14 anys de presó. Ferdinand, però, es va declarar innocent, i la seva defensa, exercida per Carles Monguilod, es va treure dos trumfos de la màniga que podrien suposar la nul·litat de tot el procés contra el jove belga, que va començar el 2004 quan Ferdinand, juntament amb dos homes més, va ser detingut a la masia Can Xacó de Maià de Montcal. Ferdinand es va escapar, va ser detingut a Bèlgica, va fugir d'una presó d'alta seguretat, el van arrestar a Itàlia i el van tornar a recloure a Bèlgica, fins que el 2009 les autoritats belgues el van entregar, i des de llavors ha estat reclòs a Quatre Camins.
En primer lloc, Monguilod va exposar que jutjar, com es va fer ahir, Ferdinand per falsificació pot vulnerar el seu dret constitucional a tenir un procés amb totes les garanties, ja que quan les autoritats belgues van autoritzar la seva entrega a la justícia espanyola ho van fer perquè se'l jutgés específicament pels delictes de receptació, tinença d'armes i tinença d'explosius, i no pas per falsificació. Monguilod també va plantejar que el “nyap” que es va fer durant la investigació pot implicar la nul·litat de l'escorcoll fet a Can Xacó. L'escorcoll es va fer el 15 de gener, però consta que l'autorització judicial era del 16 de gener. A part, l'escorcoll es va fer amb la presència de la secretària del jutjat número 5 de Figueres, quan Maià de Montcal, com a població de la Garrotxa, pertany al partit judicial d'Olot. Quan es va advertir l'error, es va traspassar el cas al jutjat competent argumentant que havien aparegut “noves dades” que obligaven a fer-ho. Monguilod va ironitzar sobre l'aparició d'aquestes noves dades perquè és evident que Maià de Montcal fa anys i panys que és al mateix lloc del mapa, i va dir que seria bo que els jutges tinguessin un coneixement del territori sobre el qual tenen domini., i va demanar al tribunal que, si no acceptava decretar la nul·litat, “renyés afectuosament” a qui va fer l'error.
La defensa considera que, a banda que no es declarin nul·les les proves, s'ha absoldre Ferdinand de tots els càrrecs. De la receptació, perquè la investigació no ha aportat proves que demostrin que Ferdinand participava en la venda de cotxes robats. Els guàrdies civils només van poder aportar que l'havien vist ensenyant uns cotxes a uns homes. Amb relació a la tinença d'explosius, el material que es va trobar a Can Xacó era pirotècnic, de venda legal, i l'única manipulació que hi havien fet, segons va remarcar la defensa, va ser treure-li l'etiqueta. Pel que fa a la tinença d'armes, va quedar clar que el revòlver trobat a Can Xacó era dins d'una jaqueta que pertanyia al llogater de la casa, Claude Manche, que ja va acceptar que era seva i va ser condemnat per això.
Molt treballador i ben innocent
Ferdinand, que va disposar d'un intèrpret de francès, va voler fer ús del seu dret a la darrera paraula per declarar-se “totalment innocent de totes les acusacions”, i va remarcar que ell era un noi que treballava tota la setmana (no va dir en què) i que només anava a Can Xacó de tant en tant els caps de setmana amb la seva companya, una noia menor que el dia de l'entrada de la Guàrdia Civil també hi era però que ara no ha pogut ser localitzada perquè declari en el judici. Segons Ferdinand, coneixia el llogater de la casa, Claude Manche, perquè té una discoteca, i l'altre inquilí, Jean François Christian Pelamatti. Ferdinand, però, va assegurar que no sabia res de la bossa d'esport on hi havia el material pirotècnic que ha estat la base de l'acusació de tinença d'explosius, ni del revòlver que era a la jaqueta de Manche, i tampoc dels set carnets d'identitat amb noms diferents, però tots amb la seva foto. I si mostrava els cotxes, era perquè eren “bonics”.
