opinió
El torn d'ofici en números
Més de la meitat dels advocats d'ofici tenen una experiència superior a deu anys
Arran del retard de la Generalitat a abonar el salari als advocats de torn d'ofici varen aparèixer un seguit d'informacions respecte de la professió i de l'exercici de la mateixa dins l'àmbit de la justícia gratuïta. El passat mes de novembre i també en relació als lletrats de torn d'ofici es publicava la noticia del jove de Sant Feliu de Guíxols que, assistit per una lletrada de torn d'ofici, s'havia conformat amb una pena de 4 anys de presó. Ambdues notícies han generat un corrent de debat, tant a nivell de premsa com a nivell de carrer, on periodistes, advocats, passavolants i gent de tot tipus han opinat respecte del torn d'ofici i els seus lletrats.
El cert és, però, que molts tòpics i opinions es poden esclarir amb els números. Al Col·legi d'Advocats de Girona, que inclou tota la província excepte l'Alt Empordà –que correspon al Col·legi d'Advocats de Figueres– hi ha 1.102 advocats col·legiats que exerceixen i són residents de la demarcació. D'aquests, 491 estan adscrits a algun tipus de torn d'ofici. És a dir, un 44,55% dels lletrats exercents són advocats d'ofici. Si tenim en compte que entre aquests 1.102 hi ha uns quants advocats dedicats en exclusiva a mútues, empreses, asseguradores, organismes privats i públics, etc., podem arribar a la conclusió que el nombre d'advocats d'ofici és superior al d'advocats que exerceixen exclusivament i privada els seus serveis al públic en general. Així, doncs, el col·lectiu d'advocats d'ofici és majoritari en contra del que se sol opinar. Cal aclarir que la majoria d'advocats de torn d'ofici, si no el 100%, són també alhora advocats particulars, essent la única diferència d'aquesta dualitat la font de pagament: o bé la Generalitat o bé els clients particulars.
Sovint s'afirma que l'advocat d'ofici no té experiència, no està ben preparat i és novell. Si acudim novament a les dades ens trobem que 33 dels 133 advocats col·legiats abans de 1985 són advocats d'ofici, 222 dels 485 col·legiats entre 1985 i 2000 també ho són i 236 dels 484 col·legiats després del 2000 exerceixen en el torn d'ofici. Per tant, un 6,72 % dels advocats d'ofici té més de 25 anys d'experiència, un 45,21% en té entre 10 i 25 i un 48,06% en té menys de 10. És a dir, que més de la meitat dels advocats d'ofici tenen una experiència superior a deu anys. Si tenim en compte, a més, que els criteris per accedir al torn d'ofici són o bé haver fet els cursos de l'Escola de Pràctica Jurídica o bé acreditar l'exercici privat durant més de tres anys, podem afirmar que els advocats d'ofici estan ben preparats. En general. És evident que, com en tots els col·lectius, hi ha professionals molt bons, bons, mediocres i dolents. Com també n'hi ha dins el col·lectiu dels advocats que no estan adscrits al torn d'ofici. Però en cap cas es pot posar en dubte la professionalitat del col·lectiu d'advocats de torn d'ofici. Massa sovint sentim culpar l'advocat d'ofici d'una decisió judicial no volguda, amb la frase: “Ja se sap, era un advocat d'ofici”. Aquesta frase fa més mal quan prové de companys, alguns dels quals han estat advocats d'ofici o, fins i tot, per altres que encara ho són, per més increïble que sembli.
Els lletrats d'ofici cobren tard i malament. Malauradament aquest tòpic és cert. El passat 26 de gener la Generalitat va liquidar la meitat del mes d'octubre, el mes de novembre i gairebé tot el mes de desembre. És a dir que el decalatge en el pagament ha estat de 3 mesos.
La retribució del torn d'ofici tampoc és adequada. L'any 2010, els lletrats de torn d'ofici del Col·legi de Girona han percebut 5.527.294,11 euros. Per tant, de mitjana, cada advocat d'ofici ha cobrat 11.257,81 euros. Si a aquesta quantitat li restem les quotes col·legials, els autònoms o la mútua de l'advocacia, les despeses de despatx, el telèfon mòbil –imprescindible per estar localitzable els dies de guàrdia–, les despeses de desplaçament, material fungible, etc., resulta una mitjana per sota del salari mínim interprofessional, lluny de les retribucions que rep qualsevol altre tipus de professional que treballi per a l'administració.
L'any passat el Col·legi d'Advocats de Girona va tramitar 17.809 expedients de justícia gratuïta corresponents a sol·licituds d'advocats d'ofici als quals cal sumar les assistències penals de persones a qui no es requereix tramitar expedient de justícia gratuïta i els usuaris dels diferents serveis d'orientació jurídica. S'arriba a una xifra propera als 30.000 usuaris. Es varen atendre 6.329 procediments abreujats penals, 1.177 procediments de família, 943 apel·lacions penals i 960 ordres de protecció, entre d'altres. Són xifres que acrediten un volum alt d'intervencions judicials de les quals, de tant en tant i pel seu interès, alguna transcendeix a la opinió pública. I és en aquest moment quan només apareix la paraula advocat d'ofici si es tracta de parlar-ne negativament. La premsa acostuma només a esmentar la condició de lletrat d'ofici quan s'ha produït una intervenció qüestionable, però gairebé mai davant una actuació lloable. A nivell popular això genera una mala consideració del lletrat d'ofici i tampoc ajuda gaire que dins el col·lectiu d'advocats uns quants ataquin l'exercici del torn d'ofici amb comentaris desafortunadament interessats. Però els números no ballen i acrediten uns volums prou importants que no s'han de veure tacats per fets puntuals o comentaris mesquins. 491 advocats vetllen cada dia per garantir el dret d'assistència jurídica als qui no s'ho poden pagar. Estan mal pagats i treballen sota pressió però prioritzen per sobre de tot els drets del justiciable. Hauríem de procurar entre tots tenir-los més respecte.
