Successos

MARIA BOSOM

REMEIERA DE MERANGES, CONEIX ELS SECRETS I PROPIETATS DE TOTES LES HERBES

“Les herbes les tinc per fer bons remeis, la maldat no la conec”

Té un sistema per eliminar les berrugues, que es fa amb marxívol, que, assegura, és infal·lible sempre que el pacient hagi comptat amb exactitud quantes en té

Maria Bosom, de 78 anys, veïna de cal Gispert de Meranges, té un coneixement infinit de les herbes i els seus usos domèstics i medicinals, tant per a persones com per a bestiar. Va fer una exposició a l’ajuntament i tant ella com el seu fill, Josep, es plantegen recopilar en un llibre els coneixements que Maria Bosom ha adquirit dels seus avantpassats, perquè no es perdin.

La dona que més coneix les herbes de la Cerdanya va néixer al Vallès. Com és això?
Vivíem a Montcada i Reixac perquè el pare es va casar allà, però quan tenia 5 o 6 anys estava faltada de salut, per problemes respiratoris, i el metge va dir al pare: “Eh que teniu casa a la Cerdanya, doncs si voleu que la nena es curi, ja podeu anar cap allà.” I com que encara conservaven la casa familiar vam venir.
I li va anar bé el canvi...
Crec que el que em va curar van ser les sopes de pa de segle, aquell pa negre. Jo era un tap, i me’n donaven rosegons. Fornejàvem pans de 7 o 8 quilos, duraven tota la setmana i no tinguis por que s’assequessin!
Quantes en coneix d’herbes?
No podria pas dir quantes. Moltes i moltes. Gairebé totes les que viuen aquí i alguna que aquí no abunda, com l’orella d’os; me’n va dur un guardaboscos i en tinc una d’avivada a l’hort.
Digui un remei per al mal de coll.
Doncs un bon remei és agafar segle, s’aixafa ben aixafat amb el cul d’una ampolla sobre una pedra, després s’hi posa vinagre i s’escalfa al foc en una paella. S’impregna un drap de fil i s’embolcalla al coll. Abans s’agafava el mitjó que es duia al peu esquerre, es girava del revés, i després te l’havies d’enrotllar al coll i l’escalfor del peu curava.
I per al mal de cap?
La flor de saüc. S’ha de deixar assecar a l’arbre. (És important totes les herbes assecar-les a l’ombra perquè el sol se’ls emporta les propietats.) Un cop assecada es fa torrar sobre les brases i aquell baf, recollit amb un drap, treu tota la migranya.
I per a les depressions?
L’hipèric. Es fan novenes d’infusions. Es fa bullir l’hipèric amb aigua i quan està feta la infusió es posa a la nevera i cada dia se’n va bevent un got.
Per fer créixer cabell als calbs hi ha res?
Per a això no en sé cap. Jo no vaig mai a la perruqueria. Hi vaig anar quan es va casar el fill i mai més. El cabell me’l rento només amb vinagre i va bé. (La Maria du una llarga cabellera recollida en un monyo.)
Hi ha herbes molt perilloses. En fa servir d’aquestes?
Només per a remeis. A casa la maldat no la coneixem. Sí que hi ha herbes ben tòxiques, com la tora. A Puigcerdà, una família es va intoxicar, i va morir l’home, perquè la dona la va confondre amb coscoll (api silvestre), i la va posar a l’amanida. La flor té molta rabietat, però quan era petita en collíem l’arrel (que és molt petita) i en fèiem sacs i amb el pare els portàvem a vendre a Alp. Es pagaven a uns dos rals el quilo. Les compraven a sacs, crec que anaven per als pellaires, que n’hi havia molts. (Antigament l’arrel de tora s’usava per a tintures i vernís).
I com es pot distingir la tora verinosa del coscoll, ben bo per a les amanides? A Perpinyà fa pocs dies ha mort un home per haver-la confós.
És fàcil. Quan vas a coscolls, nosaltres en diem “anar a coscolls” quan l’anem a collir, t’has de fixar en la tija. La tora, verinosa, té una sola tija i en forma de triangle i la tija del coscoll, bo, té forma ben rodona.
Ha curat molta gent?
A cal Gispert ha passat molta gent a curar-se, per un carn esqueixat, gent espatllada. Jo els arreglo. I també he tret les berrugues a molta gent. Amb marxívol. Però el pacient ha de comptar molt bé les berrugues, Una dona que les va comptar malament i se’n va deixar tres, doncs aquestes tres encara les té. I també passa que no les pots treure a persones que tenen relació consanguínia directa. Jo no les he pogut treure al meu fill.
Em pot explicar com s’ho fa?
Doncs quan la persona ha comptat bé les berrugues, s’apunta el seu nom, cognom i adreça en un paper. Després busco una mata de marxívol, m’assec al costat i sense arrencar la mata vaig esqueixant les fulles, mentre dic l’oració que toca. Passats uns dies, si la mata s’asseca, les berrugues desapareixen. Si no marxen, és que el pacient és de consanguinitat o que no hi té fe. El do a mi me’l va passar una dona del poble, l’Antònia, però fins que ella no va ser morta no el vaig tenir jo.
Per què es perden coneixements com els seus?
La gent va a la farmàcia, no escolta, no estudia, no saben, no s’interessen... i diuen que això és bruixeria. Però és saviesa. Se’n podria fer un llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia