L’ONU avisa que la sentència de La Manada subestima la gravetat de les violacions

L’ONU va avisar ahir que la “lleu” sentència als membres de La Manada “subestima la gravetat de les violacions”. En un comunicat, la coordinadora executiva de l’ONU Dones, Purna Sern, va assegurar que la decisió judicial de condemnar els cinc homes per abús i no per violació també “impedeix les clares obligacions de defensar els drets de les dones”. “La justícia ha de ser per a totes les dones”, va indicar Sern en un text que també fa referència a altres casos al Japó, Suècia o als EUA, on les dones han vist vulnerats els seus drets. “Massa dones senten que ningú les escolta, que ningú les creu”, va lamentar.

El cas també ha arribat al Parlament Europeu, i la comissària de Justícia i Igualtat de Gènere, Vera Jourovà, no va voler interferir en el procés judicial espanyol però, en el debat extraordinari del ple, va dir que “confiava” que el recurs que s’interposi a la sentència “tingui un resultat com més ràpid i just millor”.

Les protestes per la sentència es van fer sentir també ahir a la Puerta del Sol de Madrid, a través de les organitzacions feministes. Centenars de dones convocades pel Moviment Feminista de Madrid van escridassar les autoritats en la desfilada militar. Des que es va fer el dictamen, les crítiques han recaigut amb força sobre el jutge Ricardo Javier González, que va aportar el vot particular en el qual demanava l’absolució dels acusats.

Per la seva banda, el Col·legi de Procuradors de Navarra va mostrar el seu “rebuig” a les “ingerències” a la seva feina i va considerar que “s’actua amb un gran desconeixement del dret en general i del procediment concret en particular”, de tal manera que es fan “judicis paral·lels faltats de rigor o, potser, utilitzant políticament la justícia o buscant la ruptura de l’estat de dret”. Altres professionals, però, en tenen una opinió molt diferent. Uns 2.000 psicòlegs i psiquiatres han signat una carta en la qual afirmen que “la paralització i el bloqueig són reaccions automàtiques i normals enfront del pànic” i per això no té sentit plantejar la qüestió del consentiment.