Condemnen l'Estat a indemnitzar una víctima de violació per un error judicial
L'agressor va quedar lliure abans del judici per una disfunció a l'hora de prorrogar la presó preventiva
«El cert és que la posada en llibertat de l'acusat va tenir el seu origen en un mal funcionament de l'administració de justícia [...] i va generar una situació de risc respecte de les víctimes.» Han hagut de passar cinc anys, però finalment la justícia, i en concret la sala del contenciós administratiu de l'Audiencia Nacional, ha admès «la lògica situació d'ansietat i inseguretat» que l'excarceració de Tomás Pardo Caro, conegut també com el violador de Martorell, va generar a Lucía Murillo i a la seva família. Una excarceració que, tal com reconeix la resolució, «va comportar limitacions en la seva vida privada i en la seva llibertat», ja que la víctima va haver de viure escortada per la Guàrdia Civil durant els tres mesos que el violador va estar en llibertat i va veure com s'agreujava la seva depressió. Per tot plegat, l'Audiencia ha acceptat en part la petició dels advocats de Murillo, Álex Zaragüeta i Sonia Reina, i obliga el Ministeri de Justícia a indemnitzar-la amb 6.000 euros per danys morals.
Set anys en tractament
Lucía està en tractament psiquiàtric i arrossega seqüeles físiques des de fa set anys. Exactament des del 24 d'octubre del 2002, el dia en què Pardo la va violar i va intentar matar-la, a Martorell. Els fets van passar només mitja hora després que el condemnat agredís una altra dona a Abrera, que va poder escapar. Lucía, però, no ho va aconseguir. Pardo la va amenaçar amb una navalla i la va portar en cotxe fins a un paratge forestal, on la va lligar a un arbre, la va agredir sexualment i la va apunyalar al coll abans de llançar-la per un barranc. Murillo va fer-se la morta per salvar-se i el violador va ser arrestat sis dies després, el 30 d'octubre. Va confessar ser l'autor de la brutal agressió i va ingressar immediatament a la presó. El jutjat de Martorell encarregat del cas va citar la víctima a declarar el 4 de desembre i aquell dia la van informar del seu dret a exercir l'acusació particular. Segons Murillo, però, el personal del jutjat li va desaconsellar recórrer a un advocat perquè «no faria més que enredar-ho tot» i ella va confiar en l'actuació de la fiscalia, sense saber que això suposava quedar fora del procediment. Aquesta és la primera disfunció que van al·legar els advocats de la víctima, però l'Audiencia l'ha rebutjat argumentant que a la causa no consta que li desaconsellessin exercir l'acusació.
La qüestió és que Murillo ja no va tornar a tenir notícies del cas fins al novembre del 2004, dos anys després dels fets. Va ser llavors quan va rebre una trucada de la Guàrdia Civil en què se la informava que Pardo havia quedat lliure en espera que se celebrés el judici i que necessitava protecció permanent, una situació que es va allargar tres mesos i deu dies. El violador havia passat dos anys empresonat provisionalment i s'havia produït una disfunció a l'hora de prorrogar la seva situació fins al màxim legal de quatre anys. Quan el cas va sortir a la llum pública, el tribunal de la secció segona de l'Audiència de Barcelona i la fiscalia es van acusar mútuament de l'error, ja que els magistrats van negar haver rebut una petició de pròrroga de la presó que la fiscalia assegurava que havia enviat. L'Audiencia Nacional no es pronuncia ara sobre aquesta «polèmica», ja que la conclusió és que es va produir «un mal funcionament de l'administració de justícia» independentment de qui fos el responsable. El judici contra Pardo, finalment, es va celebrar d'urgència el desembre del 2004, però el tribunal encara va trigar gairebé dos mesos a dictar la sentència que el va condemnar a 26 anys de presó. Després, la fiscalia va haver de demanar dues vegades al tribunal que l'empresonés i, finalment, els magistrats van acceptar la seva petició amb l'oposició del president de la sala, Pedro Martín.
Indemnització «irrisòria»
Murillo no s'ha cansat mai de repetir que durant tot el procediment es va sentir «desemparada i abandonada per la justícia» i, per això, els seus advocats van reclamar una indemnització al Ministeri de Justícia, que va ser rebutjada. Els lletrats van impugnar llavors la decisió de l'Estat i van reclamar 80.000 euros d'indemnització per les seqüeles físiques i psíquiques que té la víctima. Finalment, l'Audiencia Nacional ha obligat el Ministeri de Justícia a rescabalar Lucía amb 6.000 euros. Una quantitat que l'advocat Álex Zaragüeta considera «irrisòria». «Ningú ha fet res per ella i, com a mínim, es mereixia que la indemnitzessin en funció de tot el que ha patit», va sentenciar el lletrat.
